Gustau Muñoz
Puntual, passada la dispersió estiuenca ha aparegut L’Espill 52, molt visible pel color rosat llampant de la coberta. I amb un contingut realment substanciós. El propòsit d’aquesta nota és convidar-vos a la lectura d’aquest nou número d’una revista que ofereix una panoràmica rigorosa –crítica, informada, intencionada- del món d’idees contemporani i que, al llarg del temps, ha fet ja una aportació cabdal a la nostra cultura.
Obre el número un article molt personal de Francesc Serés sobre la premi Nobel Svetlana Aleksiévitx, que ha estat tota una descoberta. Gaspar Jaén i Marco Lucchini proposen tot seguit una aproximació al J.V.Foix dels anys trenta, amb les seues derivades feixistoides ja conegudes, documentades ací en relació amb l’arquitectura mussoliniana. Els filòsofs Carlos Thiebaut i Julián Marrades escriuen sobre l’experiència del dany i sobre infància i memòria en Walter Benjamin, respectivament. Carme Castells analitza, en un article força divertit, les paradoxes dels drets d’autor, els canons, i aquestes qüestions relacionades amb la propietat intel·lectual. Carles Cabrera explora les raons per les quals el poble de Felanitx, a Mallorca, ha produït tants personatges notables. És un cas singular (quasi com Sueca, al País Valencià), d’on han eixit, entre molts altres, el pintor Miquel Barceló, l’historiador Miquel Barceló Perelló, el poeta Arnau Pons, el rector de la UIB Nadal Batlle…
Vicenç M. Rosselló, mestre de geògrafs establert de fa mig segle a València, fa una anàlisi magnífica del procés històric, polític i cultural de les Illes d’ençà de la Renaixença, en el marc dels Països Catalans. I l’escriptor Tomàs Escuder fa un “elogi del caminar solitari”, agut i suggeridor.
Un apartat molt destacat del número 52 és el bloc dedicat al fotògraf Joan Fontcuberta, que inclou un article seu com a teòric de la fotografia (o de la “postfotografia”) que és, una mostra de la seua obra recent, i un article d’Elio Grazioli sobre la seua concepció i praxis fotogràfica. Impactant.
El dossier es dedica a una qüestió roent: “Cultura, art i política”, amb articles de Manuel Guerrero (un text molt combatiu: “Per una política cultural ambiciosa i radical”), del crític i teòric de l’art Ignacio París, de Manuel Borja-Villel (director del MNCARS), que s’esplaia sobre “El valor de l’art”. Inclou també una extensa conversa -sobre cultura, educació, art, filosofia, política- entre Manuel Guerrero i Xavier Antich, absolutament recomanable, imprescindible.
A més a més, Francesc Viadel entrevista Josep Fontana, que exposa punts de vista sempre interessants. Com a document, un text d’Agustín Rubio Vela sobre “el patriciat i la nació” a l’època medieval, que convé llegir. En “Fulls de dietari” s’inclouen textos de Gustau Muñoz sobre una diversitat de qüestions a cavall entre cultura i política. I finalment, ressenyes de llibres com Catalunya. Assaig de Salvador Giner (per Xavier Ferré) o Historia de las Españas (edició a cura de Joan Romero i Antoni Furió, per l’historiador gallec Prudencio Viveiro, entre altres.
L’editorial (“Un còctel explosiu”) tracta sobre la situació de la Unió Europea en el marc més ampli de la crisi de la globalització, del dèficit democràtic, del Brexit i de l’auge dels populismes de dretes, xenòfobs i autoritaris. Una deriva perillosa.
Fet i fet, la revista que voldríem llegir, no? Doncs la teniu a l’abast. Un esforç editorial de la Universitat de València i de tot l’equip de L’Espill, que s’adreça a lectors inquiets i intel·ligents. No us la podeu perdre. I a més, en la nostra (maltractada) llengua. Tota la informació a www.uv.es/lespill.
