Enguany, poques vacances: una lectura en clau valenciana del 26 J

generalitat

Gustau Muñoz

Les eleccions del 26 de juny han aclarit una mica el panorama, però encara no del tot. Resta en l’aire la formació,  incerta, d’un nou govern encapçalat per Rajoy que, d’altra banda, serà minoritari. Tot un exercici de virtuosisme, governar d’aquesta manera, però el gallec Rajoy compta, com s’ha comprovat, amb suports molt sòlids fora de la Cambra (mediàtics, fàctics en general, externs), que faran més planera una feina que es presenta en principi bastant complicada. No es pot excloure en principi cap hipòtesi.

El que s’ha vist clar és, per simplificar, un retorn a l’ordre d’un sector de votants del PP, un significatiu reflex conservador davant les incògnites exteriors i interiors, una escandalosa absolució general pels pecats de corrupció (impartida per una Església que marca agenda i fa un paper polític destacat, com l’arquebisbe Cañizares a València), una esquerra migpartida i incapaç d’esdevenir hegemònica en cap de les seues versions, un mapa polític fortament singularitzat a Catalunya i el País Basc… Són certament moltes les lectures que admeten els resultats electorals i ja anirem coneixent les anàlisis dels experts, basades en dades i estudis postelectorals.

Però al País Valencià s’ha produït una recuperació electoral del PP que tot i ser lleugera no deixa de ser preocupant. Més si hi afegim la collita que ha fet un partit com Ciudadanos. Tot plegat ens parla d’un Canvi que no és irreversible i de la necessitat d’afinar:  de la necessitat d’actuar per a consolidar el Canvi que es va produir fa un any, i que fou i és decisiu per al futur del País. Són eleccions diferents i, és cert, les tendències generals influeixen molt en conteses com aquesta. Però precisament una de les premisses de la consolidació del canvi seria capgirar tendències i aconseguir una singularització forta del mapa polític al País Valencià.

L’acció de govern és decisiva per a consolidar el Canvi. No serà sens dubte variable única, ni tan sols la principal, segons com. Però l’obligació dels qui governen és assumir la responsabilitat en primera instància i fer com si la seua acció fos variable principal capaç de capgirar tendències. En aquest sentit, un any ja és prou temps.

Certament, amb recursos molt limitats, un fort endeutament, la dependència del FLA i de Montoro, l’infrafinançament crònic, i una administració per reconstruir, tot es complica molt. I ja s’entén que l’acció de govern ensopega amb grans obstacles.

Raó de més, cal dir-ho, per esmerçar tots i més recursos intel·lectuals i polítics, tot l’esforç i una estratègia ben pensada i acordada, i executada amb decisió, per a consolidar un Canvi que és la premissa de la regeneració moral, política, econòmica i cultural de la societat valenciana.

Per a consolidar l’hegemonia les forces del Canvi hauran d’examinar fil per randa l’actuació al llarg d’un any, que ja és prou temps, i dirimir si l’actuació, per exemple, en Economia, Sanitat, Cultura i comunicació (RTVV) ha estat i és la més adient. Molta gent que desitja el millor per al govern i per a les forces que té darrere pensa que no. Cal un examen de consciència, renovació i més energia, més iniciativa, i més contundència. El govern del canvi ha funcionat raonablement bé en moltes àrees, començant per la bona sintonia, que és fonamental, entre Ximo Puig i Monica Oltra, però és molt el que resta per fer i a més algunes coses no funcionen com caldria. Per tant, caldrà marcar prioritats i intentar arribar encara més a les majories socials, aquells grans sectors majoritaris de la societat que necessiten de l’acció del govern i que esperen molt d’ell. La variable social és clau i decisiva. I la comunicativa. I la imatge: seriositat, compromís, esforç, sinceritat, parlar clar i adreçar-se directament a la gent… Cal un discurs ben articulat, bo i sabent que aviat els vells arguments, tan eficaços i escaients al seu moment, segurament ja no valdran.

D’entrada, potser enguany les vacances haurien de ser molt breus. Amb l’emergència social que no en fa, amb les urgències col·lapsades, amb els centres de salut desguarnits, amb el risc d’incendis forestals, etc., etc., millor no fer massa vacances… I aquesta seria la metàfora: necessitem un govern valencià que no faça vacances.

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER