Per què és tant important la paritat a la política?

militares-Libano-Ministra-Defensa-EFE_LNCIMA20080429_0077_20

Elena Navarro

Per què es tan important la paritat en la política? Abans de contestar cal tenir en compte que el patriarcat, que es defineix com un sistema  que perpetua unes relacions desiguals de poder entre homes i dones, troba una de les seves claus en l’exercici de l’autoritat, és a dir, les dones, privades de poder, es veuen apartades de l’exercici de l’autoritat. Això es tradueix en una masculinització plena de la forma de fer política, és a dir, de governar, de legislar, de fer justícia, etc., el que de facte suposa l’impossibilitat d’accés per a les dones, ja sigui pel rebuig a participar d’unes formes de participació política hipermasculinitzades o per la manca directa de possibilitats.

Ara sí, per què es tan important la paritat en política? Per que està en joc el futur de les dones, el nostre futur. És imprescindible que hi hagi dones en els ajuntaments, diputacions, parlaments, consells, etc., així com en tots els organismes públics – i privats –, no només per justícia, sinó perquè és des d’eixos llocs on es poden canviar les regles del joc i desmuntar l’estructura masclista imperant. Construint al mateix temps nous referents, nous exemples de formes de fer política des d’una òptica feminista.

El terme “paritat”, segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l’Institut d’Estudis Catalans, vol dir simplement “igualtat entre dos termes”. Varen ser les feministes radicals dels anys setanta les que van dotar aquest concepte d’una càrrega política, posant-lo en centre del debat sobre els drets civils de les dones. La paritat era – i és – necessària per tal d’assegurar tant la seva representació com la seva representativitat.

A hores d’ara el debat continua obert i a penes cal mentar el concepte de “paritat” per a sembrar la disputa. Els arguments més comuns, i moltes voltes els més acceptats, són els que presenten la paritat com un sistema que tracta a les dones com a éssers inferiors, quan no com a objectes directament, pel fet d’haver d’assegurar la seva presència mitjançant un ardit legal en contra de per la seva vàlua personal i professional. Defensar això suposa negar de facte la  manca d’igualtat d’oportunitats per a homes i dones. Així mateix, els arguments que defensen que el poder i els càrrecs de direcció han d’estar ocupats per les persones més vàlides, independentment del seu gènere, neguen el caràcter de subjecte polític de la dona al si de la lluita feminista. Com hem dit adés, cal que les dones arriben als llocs més elevats de l’escala política, cal que ocupen l’espai públic, perquè cal que siguin elles mateixes les que trenquen l’estructura masclista. En una paraula, cal que les dones ens empoderem.

Amb quines ferramentes comptem per a propiciar la paritat en la política? La resposta resideix, entre altres, en les lleis electorals, que són les que marquen les normes per a la configuració de dels organismes de poder. Les llistes paritàries, les cremalleres, les quotes, etc. actuen així de correctiu al sistema. Un correctiu que naix amb l’expectativa de ser temporal, és a dir, de poder ser revocat una volta que el sistema masclista que dificulta, o impedeix, la participació de les dones sigui liquidat.

No obstant, encara que un primer pas, aquestes lleis no són suficients per a assegurar la conformació de governs i parlaments paritaris. A continuació anem a analitzar amb dos exemples pràctics com actua la llei electoral en matèria d’igualtat en la configuració de dos parlaments: el Parlament de Catalunya i el Congrés del Diputats.

El 27 de setembre es celebraren eleccions al Parlament de Catalunya. Totes les llistes presentades foren aprovades per la Junta Electoral, el que vol dir que en totes elles es complien els requisits de paritat (les dones conformaven entre el 40% i el 60% de la llista), no obstant, no podem dir que el Parlament resultant sigui paritari. Actualment, les dones representen en el Parlament català el 37% dels diputats. Si filem més prim, del sis grups parlamentaris que el conformen, només tres tenen una composició paritària: Catalunya sí que es pot (45%), PSC (43,75%) i la CUP (40%). En altres grups, com el del Partit Popular, les dones a penes suposen el 27% dels membres. En el cas del Congrés dels Diputats resultant de les eleccions del 20 de desembre el percentatge munta fins al 39%, quedant-se de nou per baix de la paritat legal.

Tot això vol dir que no s’han aconseguit trencar totes les barreres, tots els sostres de cristall que dificulten l’arribada de dones al llocs més elevats en igualtat de condicions i la configuració real d’institucions paritàries continua en mans del voluntarisme dels partits polítics.

Al principi de l’article dèiem que era necessari que les dones ens empoderem, però per això és imprescindible que, a l’hora, els homes es desempoderen. La paritat suposa un atac directe al sistema patriarcal perquè per a que les dones entren, han de sortir els homes, i això suposa perdre importants quota del poder.

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER