Crida perquè el 27-S tothom d’esquerres o partidari d’una Catalunya de progrés voti una candidatura independentista
Els sotasignats, alguns de nosaltres gent gran que vam lluitar contra la dictadura franquista, i tots nosaltres gent que al llarg de la nostra vida hem intentat mantenir posicions d’esquerres, de progrés i de justícia social per a Catalunya i Espanya, pensem que en aquest moment l’única manera d’avançar en aquesta via és votar alguna de les opcions independentistes.
Al llarg de molts anys hem confiat que un procés de recuperació democràtica d’Espanya comportaria uns canvis en la societat espanyola que permetrien un respecte de les llibertats democràtiques, més justícia social i una política territorial que respectaria les diferents realitats nacionals i culturals del país. En aquesta perspectiva, i malgrat que la història dels darrers segles apuntava cap al contrari, confiàvem que Catalunya tindria cabuda dins l’Estat espanyol.
Malauradament, després de gairebé quaranta anys constatem que a Espanya el PP, que representa els hereus del franquisme, conserva un gran poder polític i econòmic, mentre que la seva marca blanca, Ciutadans, sembla guanyar terreny. Per la seva banda el PSOE, partit que en el seu moment va impulsar lleis i iniciatives de progrés polític i social, fa molts anys que impulsa polítiques de dretes. El PSC n’és un apèndix, sense cap independència, i el federalisme que proposa no té gairebé cap contingut. La nova opció de Podemos, pel seu cantó, defensa polítiques massa ambigües quant a Catalunya.
L’Estat espanyol continuarà aferrat a l’actual Constitució en la seva interpretació més restrictiva, insensible a les manifestacions multitudinàries que s’han produït aquests anys en favor del dret de decidir, i continuarà retallant l’autonomia o suprimint-la i imposant nous processos de recentralització. Evidentment, no seran els partits esmentats els que modificaran aquesta perspectiva perquè ni ho volen ni tenen poder per fer-ho. Vista la situació, difícilment podem esperar que d’Espanya ens arribin canvis significatius que permetin unes polítiques socials més justes. Tampoc no ens n’arribarà més respecte per les nostres institucions, la nostra cultura i la nostra llengua.
Un vot en massa i majoritari per la independència donaria una gran força a Catalunya per negociar amb l’Estat espanyol una possible independència. Però si aquesta vegada encara no hi reeixim, tindrem una posició que ens permetrà imposar un respecte per les nostres institucions i uns canvis de caràcter democràtic de les polítiques socials, d’infraestructures, d’inversió, territorials, administratives, etc. A més, aquesta situació més clara ens donaria més possibilitats per parlar i explicar-nos amb la gent dels altres pobles d’Espanya, amb els quals compartim una part dels nostres greuges i amb els quals volem mantenir lligams fraternals.
L’independentisme català és un moviment social que ha sorgit des de baix i representa una part molt important del poble. L’única resposta que rebem són les amenaces: l’única opció que tenim és la de no resignar-nos davant d’aquesta situació intolerable. La millor manera de fer-ho és lluitar i votar una de les opcions independentistes a les eleccions del 27 de setembre.
Sabem que anar cap a la independència serà un procés molt difícil. I que, després, també caldrà fer front al conservadorisme, als hàbits dels partits polítics i de les institucions, i a la corrupció, dels quals Catalunya tampoc no és exempta. Tot i així, votant independència podrem aconseguir una Catalunya més democràtica, més lliure, més progressista i d’esquerres. Però haurem de treballar durament per aconseguir-ho.»
Xavier Folch, Borja de Riquer, Oriol Bohigas, Narcís Comadira, Anna Sallés, Perejaume, Josep M. Nadal, Beth Galí, Teresa Cabré, Xavier Calsamiglia Blancafort, Enric Satué, Dolors Folch, Xavier Muñoz Pujol, Jaume Guillamet, Josep Maria Fonalleras, Xavier Pla, Dolors Oller….
(Llista completa de signants)
