La Safor (i 2)

Nèstor Novell

L’economia de la Safor en la cruïlla

Ens endinsarem ara en l’anàlisi dels sectors productius de la Safor, que configuren una realitat poderosa però alhora problemàtica, molt castigada per un model mal enfocat que ara passa factura, però que conserva grans potencialitats.

Si analitzem l’agricultura, observem l’important pes del regadiu (68,16%) i el pes considerable que tenen el cítrics, el 92,21% dels conreus. Tímidament apareixen altres fruiters i, a Tavernes, flors i plantes ornamentals. La vinya i l’olivar són testimonials.

Tot i la importància econòmica, mediambiental i paisatgística de l’agricultura comarcal, l’abandonament de conreus és continu. L’excessiu minifundisme, la descapitalització del sector, l’orientació especulativa que han tingut importants superfícies al voltant de les àrees urbanes, la manca d’expectatives respecte de conreus alternatius, la inexistència de canals de distribució propis, i l’absència de polítiques adreçades al sector, estan posant en perill una de les riqueses més importants de la comarca.

Analitzem la resta dels sectors productius. De la distribució municipal del nombre d’empreses per sectors es pot deduir: En primer lloc, la importància de Gandia com a centre comarcal, i molt especialment en comerç, transport i hostaleria, i en altres serveis. En segon lloc, la consolidació d’Oliva com a segon nucli comarcal i la crisi econòmica que pateix Tavernes, especialment en el sector industrial, molt potent fa uns anys gràcies a la indústria del moble. En tercer lloc, la disseminació, arreu del territori comarcal, de les empreses industrials, especialment a l’Horta de Gandia (Potries, Beniarjó, Palmera, Bellreguard, Daimús, el Real,) però recentment també als pobles del Vernissa (Palma de Gandia i Ròtova). En quart lloc, i com a conseqüència del punt anterior, l’existència d’un mercat de treball i d’intercanvis econòmics molt intensos a escala intracomarcal. En cinquè lloc, se’n pot intuir el caràcter mixt (indústria-comerç-serveis) de la majoria dels polígons industrials de la comarca. I en darrer lloc, hi podem veure el paper secundari que juga la indústria en el conjunt de la comarca.

Nombre d’empreses segons activitat principal. 2014 (municipis de més de 600 habitants)

Una anàlisi més detallada, mitjançant les empreses més importants de cada població, rànquing d’empreses 2015[1], ens permet distingir, en el sector industrial, tres subsectors capdavanters: el subsector alimentari, tant el de comercialització agroalimentària com el de fabricació de productes alimentaris; el subsector químic, amb estreta relació amb la sanitat, la higiene i la neteja, però també amb el sector alimentari; i el subsector que treballa aplicacions diverses de los noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

En el sector alimentari i agroalimentari figuren com a empreses més importants de la comarca: a l’Alqueria de la Comtessa, Frutas Gragon; a Barx, Joyen export; a Bellreguard, Pellialiments; a Benifairó de Valldigna, Bollo Internacional fruits i Frutas Tono; a Beniflà, Vicente Giner; a Daimús, Germans Fuster; a Gandia, Productos Dulcesol, Brio i Aura Portal; a Miramar, F Muñoz-Guillem y asociados; a Oliva, Refresco Iberia, Cañamás, King regal, ARCESA, Carnes Oliva, Plasfesa i Distral Trading; a Piles, Exportaciones Aranda, Exportaciones Ciscar; a Rafelcofer, Carpigiani Horeca (Sencotel); a Tavernes, Quid pro quo fruits,; a Vilallonga, Dulcesa; a Xeraco, Jovimer; i a Xeresa, Fruxeresa i Guillem Export.

En el sector químic són d’importància: a Potries Electroquímica del Serpis (Citrosol); a Gandia, Betelgeux; a Daimús, Disarp, i a Palmera, Grupo Pedro Llobell. En el sector de noves Tecnologies: a Beniarjó, Tecatel: a Gandia, TESI, ODEC i Azimutel.

La resta d’empreses importants de la comarca pertanyen a sectors ben diversos, entre els que destaquen les de construcció, Edificaciones Castelló, Torres Cámara, Allgolf, Mármol Compac i Construcciones Hispano-Germana; les de transport, Scania, Loditrans, PEISA, Moll motors, Gandia motors, Basor Electric; Coop Transporte Oliva i Transrocamar; les d’envasos, Cartonajes Unión, Plasfesa, i Envases Antonio Grau; i les trading, Zailand i Hidalgos group. Altres empreses importants de sectors diversos són: Crem Internacional, Smattex, Tableprint, Hotel Bairén, Mandriladora Alpesa, i Textiles Vilber.

Cal posar de relleu la desaparició del subsector de la fusta, fins no fa tants anys un dels més importants: Persianas Chova, Tableros Faus, Tabervall i Giner, indústries molt importants que han desaparegut o han quedat reduïdes de manera substancial.

Les estadístiques de la Generalitat només ens donen els ocupats per sectors per a Gandia i Oliva, i de l’any 2011, en plena crisi, però ens permet tindre una idea més clara de la importància del sectors productius:

Font: Argos.gva

Per altra banda, les dades d’evolució de l’ocupació del 2011 al 2015 mostren que els contractes en la construcció se han reduït a la meitat, que els de la indústria s’ha mantingut lleugerament a la baixa, els de l’agricultura ha augmentat unes dècimes i, que el sector que més han crescut és els serveis, per bé que amb importants oscil·lacions temporals degudes al turisme.

Les contractacions recents, per sectors d’activitats, ens confirma els comentaris anteriors, en especial la caiguda de la construcció i el to dèbil de la contractació industrial

Contractació registrada per sectors d’activitat a 30/06/2015

Font: Argos.gva

En darrer lloc, les dades de l’Anuari de la Caixa, ens permet situar en els principals pobles de la Safor la importància actual de cada sector, més enllà del nombre d’empreses

Índex econòmics dels principals pobles de la Safor amb índex d’activitat econòmica >5

Font: Anuari Econòmic d’Espanya. La Caixa i Elaboració pròpia

A la Safor hi ha 31 polígons industrials que suposen una extensió de 4.824.832 m², amb una superfície mitjana de 155.640 m² per polígon, la majoria dels quals han servit per a traure fora del casc urbà dels pobles els tallers i les activitats manufactureres i comercials. Darrerament els pobles de la carretera d’Albaida i la conca del Vernissa han obert diversos polígons industrials, a preus de sòl competitius, que estan acollint les noves plantes industrials de la comarca. No és el cas del polígon industrial d’Alqueria de la Comtessa, el qual està urbanitzat i sense cap empresa instal·lada

La Safor es troba a la cua de les CCV tant en nombre d’empreses industrials com en volum d’inversió industrial. A més, la indústria saforenca s’ha centrat en productes de demanda final i no en productes intermedis o semitransformats, la qual cosa, unida a la importació de les matèries primeres, i la manca de canals de distribució pròpia fan, tot plegat, que el nivell de vertebració interindustrial siga molt baix.

El motor econòmic més important en els darrers anys havia estat la promoció i la construcció. El seu creixement va ser tan espectacular com desordenat, de manera que ha creat importants problemes d’ordenació territorial i mediambientals. El volum de negoci ha estat tan gran que ha absorbit gran part de la inversió empresarial, en detriment de la indústria i dels serveis avançats. A hores d’ara, el sector està paralitzat. Els PAIs de grans dimensions planificats a Ador, Vilallonga i Tavernes estan en suspens.

Parlar del comerç a la Safor és centrar-se bàsicament en Gandia. La ciutat ha millorat la seua posició comercial en el conjunt del país, que l’han dut a eixamplar contínuament la seua àrea d’influència i a millorar la seua competitivitat respecte a la resta de les ciutats valencianes.

Si comparem l’evolució comercial de la ciutat amb la de les seues competidores, bé siga a escala de CCV o de l’EURAM, veiem que Gandia porta un creixement moderat, però sostingut, en el temes comercials i turístics, però a diferència de la majoria de les ciutats, té un major equilibri entre les diverses activitats productives i un important sector comercial de venda a l’engròs.

Les superfícies comercials i les activitats al detall a la Governació de les Muntanyes -CCV

Font: Anuari Econòmic d’Espanya. La Caixa. 2013

El turisme saforenc mai ha estat una indústria autòctona i ha quedat exclusivament en mans dels interessos del sector de la construcció. La construcció d’habitatge d’ús secundari ha centrat les principals iniciatives associades al turisme. Així, s’ha creat un excés de sòl residencial, amb una inadequada ordenació del territori, amb problemes derivats de la manca de superfície protegida natural i la transformació del paisatge.

El sector s’ha mantingut gràcies a la fidelitat dels propietaris d’apartaments, però comença a mostrar símptomes de quins són els seus límits.

Al sector li cal una reactivació de les destinacions tradicionals i l’estructuració de nous productes. La tendència actual apunta cap a una estandardització de l’oferta de qualitat mitjana, però trencar una estacionalitat tan acusada no serà possible sense un major nombre d’empreses d’oferta complementària, centrades en l’oci actiu, fires, congressos i el producte cultural i mediambiental, que donen resposta a una demanda més exigent i qualificada.

Atur i distribució de la renda

Però la mirada als sectors productius no seria completa sense referir-se al sistema de contractació y la distribució de la renda

Una mirada a l’afiliació a la seguretat social ens mostra al importància dels treballadors autònoms: petites empres, petits prestadors de serveis, petits comerciants i també treballadors que s’han tingut d’establir per compte propi per estalviar-li a l’empresa/es la seguretat social i el cost d’acomiadament en el seu cas. També posa en evidència el quasi 5% d’afiliació al sistema agrari, quasi duplica la mitjana del País i, en general, la baixa taxa d’afiliació a la seguretat social.

Afiliats a la Seguretat Social a 30-06-2015

Font: Argos gva.es

Com es pot observar en el quadre següent, el nombre de contractes és enorme, uns 85.000, degut a que pràcticament tots són temporals, el 94,7% dels contractes a la Safor. Gandia que n’ha fet 35.325, els temporals arriben a ser el 95,2%.

Contractes segons sector d’activitat econòmica i segons tipus. 2014

Font: peGV. Banc de dades territorial i SERVEF

Per la seua banda l’atur a 30/06/12 mostra les següents particularitats. L’atur de menors de 25 anys és més d’un punt superior a la Safor que a la mitjana del País. L’atur en el col·lectiu de dones és superior al 53% a la Safor i al País, i l’índex de rotació contractual (contractes/persones) és sensiblement superior a la Safor

Atur a 30-06-2015

Font: Argos.gva

La contractació temporal i la primacia de sectors on tradicionalment, i cada vegada de manera més acusada, s’acumulen treball mal pagats, estan duent a un empobriment progressiu de la Safor. (I com a conseqüència, a una descapitalització dels recursos per a finançar l’estat de benestar.)

La renda per càpita de la Safor, en el període de 2010 a 2012, s’ha reduït en 534 euros, una davallada molt considerable i mesura com la crisi i la reforma laboral està castigant les economies familiars.

La comparativa amb la resta del País, amb l’estat i amb altres comunitats autònomes encara fa més evident l’empobriment relatiu que el model de producció actual està portant a la Safor. Un saforenc té una renda inferior que la resta de valencians de 1.327 euros, una renda inferior a 2.985 euros que un espanyol i 5.982 euros inferior a la d’un madrileny. O dit d’una altra manera, la renda disponible per càpita d’una família d’Oliva és només el 76% de la que gaudeix un espanyol mitjà i el 63% de la que gaudeix un madrileny mitjà. I mentrimentres els nostres joves millors preparats han d’emigrar o estan sense feina.

Renda familiar disponible per càpita. Milers de euros

Font. peGV. Banc de Dades Territorial. Indicador de la Renda Familiar Disponible per a àmbits subregionals; Renda bruta disponible 2012, i Elaboració pròpia.

La dispersió dels valors municipals de la renda per càpita respecte de la mitjana de Safor ens mostra que només Guardamar de la Safor té un nivell per damunt de la mitjana del PV (més de 3.000 euros), en estar en la mitjana de l’Estat. Després hi ha una sèrie de municipis que estan entre 1.000 i 2.000 euros per damunt de la mitjana: Daimús (2.195), Benifairó, Xeresa, Miramar, Piles i Real de Gandia. Amb menys de 1.000 euros per damunt de la mitjana es troben la gran majoria dels pobles de l’Horta de Gandia (N-332 i marge dret del riu d’Alcoi), més Xeraco, Tavernes i Vilallonga. També hi inclou els nous pobles que han obert polígons industrials de la conca del Vernissa, Ador i Ròtova. Lleugerament per sota de la mitjana es troben Gandia, Oliva, Simat de Valldigna i la Font d’en Carros. Els pobles que es troben per sota de la mitjana en més de 1.000 euros són els pobles de l’interior: Barx, Castellonet, i Almiserà (-2.198)

És lògic que els pobles amb rendes per càpita més baixes siguen el pobles menuts de l’interior: Almiserà. Barx, Castellonet, Llocnou…, però és simptomàtic que també les ciutats importants com Gandia, Oliva, Simat i la Font, també estiguen bastant per sota de la mitjana comarcal. És a dir, els pobles del cinturó urbà de Gandia tenen una renda per càpita sensiblement més elevada que les principals ciutats, una mostra dels baixos salaris i la precarietat laborals dels sector turístics, hostaleria i comerç. En general els pobles que barregen indústria, agricultura i magatzems de taronja tenen un nivell de renda més elevat, mentre que, els més comercials i turístics, o amb més empreses de construcció, tenen els nivells de renda més baixos.

Polítiques per a una comarca

El model comarcal de creixement es basa en l’ús intensiu del treball no qualificat, cosa que explica que la productivitat del treball siga inferior a la mitjana estatal. També ho són els salaris i el nivell de formació dels empleats. Ja em vist, segons els indicadors econòmics, les limitacions del model actual. Tot apunta a la necessitat d’un canvi cap a un model centrat en la productivitat del territori: cultura, mediambient, capital humà, capital tecnològic i capital social.

La cultura ha jugat i ha de continuar jugant a la Safor un rol decisiu en els procés de canvi de model social i productiu. La cultura facilita noves lectures de la realitat que permeten afrontar el futur i les indústries culturals són les més actives a l’hora de vincular la creativitat i la innovació.

El nou model que es propugna ha de tindre molt clara la seua dimensió territorial. Gandia no s’explica sense la comarca i el problemes de tota la comarca són comuns i repercuteixen en cadascú dels pobles. Per altra banda, les àrees de relació econòmica de la Safor (especialment en els camp comercial, cultural i de prestació de serveis) són les Marines, les comarques de la Serra Grossa i el Comtat. La Safor pot continuar apostant per ser una de les capitals de la Governació de les Muntanyes-CCV, o conformar-se ser una ciutat satèl·lit de la conurbació de València. La primera opció l’obliga clarament a desenvolupar unes determinades polítiques en el territori. Com diuen Josep Sorribes i Pau Rausell[2]:

“La capacitat competitiva d’una regió no pot reduir-se a la mera suma dels avantatges competitius de les empreses que alberga, ja que existeixen també aspectes locacionals que creen avantatges de caràcter territorial. Estos avantatges tenen a veure amb la disponibilitat de distintes formes de capital social, amb la dotació d’infraestructures, la qualitat del sistema educatiu i del sistema de ciència i tecnologia, el cost i la preparació de la força de treball, les institucions socials i polítiques, l’articulació simbòlica ….”

Enunciaré els principals camps que requereixen una especial visió territorial i amb certa urgència. No se sap si mai es mamprendran les tasques territorials en aquests País.

Deixaré de banda les infrastructures urgents, tant les de transport, que haurien de trencar la situació d’estació termini que pateix la comarca en tren, port i carreteres, com en les de noves TIC (en concret als polígons industrials), com les de desenvolupament dels mitjans de públics de comunicació, amb la seua corresponent indústria audiovisual. Em centraré en les principals polítiques que caldria afrontar, bé a escala de la Governació, bé a escala comarcal.

Les polítiques que més clarament demanen una aplicació a escala de la Governació són les del sector terciari i del terciari avançat. Per concretar més, en els camps del turisme, el comerç al detall i a l’engròs, la prestació de serveis a l’empresa, les universitats, les comunicacions, la innovació i la transferència de tecnologia.

La gran assignatura tasca pendent del sistema productiu saforenc és la col·laboració competitiva de la rica i diversa trama de petites i mitjanes empreses locals en projectes de major volada. Un treball en xarxa on l’avantatge de la flexibilitat i l’especialització de les PIMES poden ser competitives de fron els avantatges de les economia d’escala de les grans empreses. Per aconseguir-ho caldria un canvi radical en el sector serveis. Es tracta de generar dispositius eficients de transferència de coneixement, de gestió de conjunt de comandes en xarxes prèviament estructurades, de comercialització conjunta de productes elaborats de manera col·laborativa i en la creació de nous productes produïts per cadenes de valor territorials dinàmiques i flexibles.

La Safor i la Governació, haurien de convertir-se en un districte universitari amb certa capacitat de referenciar-se a l’Arc Mediterrani. A més de millorar la formació superior, hauria de prioritzar la transferència de coneixements cap a les empreses, enfortir els dispositius d’innovació amb els centres tecnològics, i ser uns dels agents actius en els profunds canvis del sector serveis, especialment els dedicats a l’empresa.

Si parlem de turisme, a banda de mantindre en el millor estat possible l’oferta actual de sol i platja, caldria modificar i qualificar l’oferta l’actual.

Per això cal obrir noves possibilitats en infraestructures lligades a l’esport i la salut, però també comptar amb el patrimoni que disposem.

La Safor compta amb una gran diversitat de patrimoni cultural material (monestirs, castells, patrimoni arqueològic, esglésies, el palau dels Borja, Torres de Guaita, l’antiga Universitat, ermites, etc) i immaterial (literatura –amb els clàssics-, música, història, etc), i també patrimoni natural (platges, Parpallló-Borrell, platja de l’Auir, marjals, serra de la Safor–riu d’Alcoi-Racó del Duc, marjal Pego-Oliva, etc.), unes infraestructures esportives i de salut, i un sector turístic de petites empreses en tots els camps (comercial, oci, transport, agències de viatge, restauració, bars, etc.). Salvaguardar aquest patrimoni, millorar algunes infraestructures i convertir-los en part d’una experiència turística, és una tasca que necessàriament s’ha de fer a escala local i comarcal. Per exemple Oliva va perdre la possibilitat de poder oferir un espai únic conformat per la mar, la platja, les aigües mortes i el Pla d’arròs Oliva-Pego. Gandia encara té la possibilitat de fer-ho amb la platja de l’Auir, les marjals de Gandia-Xeraco, castell de Bairén i Massís del Mondúber (Parpallló Borrell).

Fins ara, en els millors dels casos s’ha optat, per fortes inversions immobiliàries amb alguna grans inversió temàtica. Un altre model per al sector turístic, que a més implica directament els agents econòmics que estan treballant en el territori, és el desenvolupament de cadenes de valor turístiques basades en la reactivació d’allò de genuí que té el territori i oferir-lo amb una narrativa creïble i potent. Es tracta d’oferir noves possibilitats experiencials fent una arquitectura que barrege, una botiga, una empresa d’oci, una bodega, una almàssera, la visita a un palau, una volta en un vaixell, el sopar en lloc emblemàtic, un concert de música, els tast de productes locals en un bar, la compra de productes en un mercat, gaudir d’un paisatge, etc.

Les ofertes han de ser flexibles, obertes i dispars, però sempre han de comptar amb una narrativa basada en l’autenticitat, ha d’estar estructurades sota criteris de qualitat i han de ser experiències originals i arrelades al territori, però especialment, ha de comptar i involucrar als agents turístics reals que hi han al territori. Les PIMES col·laborant en xarxes flexibles, com a part de les diferents cadenes de valor dels nous productes, podrien oferir un producte turístic complex i divers i comercialitzar-lo adequadament, cosa que no poden fer individualment.

Però les cadenes de valor, que barregen, turisme, comerç, patrimoni, esport, etc…necessiten d’un territori suficient, d’una acumulació mínima de patrimoni experiencial, per fer-les possibles, i aquest, en el cas de la Safor, no és altre que la Governació. Les possibilitats mediambientals, de salut, esportives i culturals, que ofereix la Governació es considerable. Les cadenes de valor haurien de fer possible unir turísticament l’interior i la costa. Caldria generar organismes de creació i gestió de les cadenes de valor, de la distribució i venda dels paquets turístics, i de la promoció turística de la Governació.

Des del punt de vista comercial el potencial de Gandia no pot créixer sinó és al si del territori de la Governació. El comerç al detall és inseparable de l’oferta turística, d’oci i cultural. Especial atenció s’hauria de tindre en el comerç a l’engròs i la necessitat d’enllestir les infraestructures pendents, des del Port fins a la finalització de l’autovia del Morquí, el desdoblament de la N-332, el tren de la costa, l’alliberament de l’A-7 i la connexió amb fibra òptica. En aquest sentit, Villena, Ontinyent i l Vall d’Albaida està constituint-se com localitzacions alternatives competitives a Gandia atesa la seua millor xarxa de comunicacions i la seua centralitat geogràfica.

Per la seua banda, els mitjans de comunicació pública i privats haurien de facilitar la interconnexió, a la Governació, dels diferents sectors econòmics, especialment en els camp del turisme, la cultura i el comerç, però hem vist que els primers han desaparegut i els privats s’han venut als interessos polítics i econòmics del millor postor.

Passant a les polítiques d’àmbit comarcal, caldria que els municipis acceptaren treballar a escala comarcal per a aconseguir un major grau d’eficiència en la prestació de serveis, renunciant, cedint-les, a part de les seues competències. La Mancomunitat ha resultat ser, un model massa rígid i, al mateix temps, atés el seu caràcter voluntarista i de representació indirecta, un organisme sense capacitat real de decisió. Caldria aplicar noves alternatives: consorci, empresa pública, organisme públic… En els camps que, al meu entendre, els ajuntaments haurien de cedir les seues competències a escala comarcal serien:

Planificació i dinamització econòmica de la comarca per aplicar les polítiques de desenvolupament econòmic, i cercar nous sectors productius, més innovadors, i sostenibles a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, caldria prioritzar el clúster de salut i un parc tecnològic agroalimentari.

Gestió i planificació territorial dels municipis sota els criteris d’un pla director comarcal de usos del sòl: gestió de sòl i dels espais naturals, així com les polítiques d’estalvi energètic i de desenvolupament de la fibra òptica.

Gestió dels serveis públics bàsics de caràcter comarcal: transports públics d’àmbit comarcal, tant dels interurbans com dels urbans; protecció mediambiental, manteniment de platges i gestió Integral tant dels residus comarcals com del cicle integral de l’aigua.

Gestió dels serveis socials i de benestar per a la població de la comarca que hauria d’incloure les politiques d’acolliment als nouvinguts.

Gestió de l’oferta cultual de la comarca en general: promoció i gestió dels esdeveniments culturals amb l’objectiu de fer de la cultura un senyal d’identitat de la Safor. L’organisme encarregat de dur a terme aquesta política comarcal hauria d’incloure el Servei Comarcal Públic d’Informació i de la ràdio i TV Comarcal.

 (Il·lustració: vaixells al port de Gandia, 1942)

[1] http://www.valenciaplaza.com/ranking_empresas_valencianas

[2] Josep Dorribes (dir.), Pau Rausell, Luís del Romero, Jorge Galindo Alfonso, Pablo Taín, Jacobo Abellán. Gandia i La Safor. Apunts de prospec va per a una estratègia urbana intel·ligent. Ajuntament de Gandia. 2011