Això era precís?

Oltra plora

 

Pau Viciano

La imatge de Mònica Oltra cantant amb llàgrimes les estrofes de l’himne regional no deixa de ser una mica desconcertant, si més no per a la majoria de militants de Compromís i de bona part dels seus votants.  Ja se sap que és una persona sincera i que s’emociona fàcilment, i ací rau precisament una de les claus de la seua popularitat. També se sap que els símbols oficials mereixen respecte i més en un moment de tanta significació institucional. També es comprén que no pot ser una prioritat del nou govern de progrés qüestionar la simbologia oficial de la “Comunitat Valenciana”… Però no deixa de ser xocant que la màxima representant d’una coalició valencianista fos l’únic membre del nou govern que cantava a viva veu un himne que comença dient “Per a ofrenar noves glòries a Espanya…” i que continua com ja sabem que continua. La cosa, segurament, no deixa de ser una anècdota.  Però  no pot dir-se que siga la millor carta de presentació per anar a reivindicar res a Madrid. I la cosa encara resulta més paradoxal quan precisament Ximo Puig –que tampoc no és nacionalista– havia declarat feia poc que els valencians ja no estaven per fer aquesta mena d’ofrenes. S’ha de reconèixer que ningú és amo de els seues emocions i que els símbols no són el més important que hi ha en joc. D’acord… però era precís, això?

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER