Reivindicació de la Política

pacte del botanic

Jaume Soler

La lectura de l’esbós de programa de govern o declaració d’intencions signat dijous 11 de juny al Jardí Botànic de València pels líders de les formacions que, en conjunt, detenen la majoria dels escons a les Corts Valencianes, és altament il·lustrativa. Repassa els dèficits, les carències i les urgències lligades a la situació d’emergència que viu la societat valenciana, fa un catàleg de temes que cal abordar peremptòriament, i esbossa accions i plantejaments de més recorregut, a llarg termini, com ara el canvi de model econòmic. Recull reivindicacions i aspiracions  ajornades molt de temps i exigides per una ciutadania maltractada. Si tot plegat qualla en un govern amb cara i ulls, la tasca a fer és d’una envergadura impressionant.

Per dur-la a terme caldran totes les qualitats dels bons governants i una fortalesa excepcional. Els primers passos en aquest procés de formació d’una alternativa no havien estat precisament exemplars, i s’havia generat confusió i una certa  decepció. Ara afortunadament sembla tot encarrilat. El que no vol dir ni de bon tros que s’han acabat els problemes.  Però cal mirar ja al futur.

Una tasca titànica és el que hi hauria per davant, en realitat. Els mals averanys –i no costaria gens fer-ne el repàs-  només poden conjurar-se amb dosis d’optimisme de la voluntat, i confiança en equips joves i solvents, que sintonitzen amb els canvis socials i generacionals tan remarcables que ha viscut el país, i que s’han traduït en uns resultats electorals qualificats d’històrics. I de veritat que és així, com també és cert que el context més ampli, econòmic, polític, financer, no és precisament favorable. Tot el contrari. I tanmateix…. “De pitjors hem eixit, els valencians”, s’ha dit. Esperem que es posaran els fonaments per fer-ho possible.

Les dificultats seran d’una gran entitat, ho sap tothom. Hi destaca una: políticament, el govern central del PP farà tot el mal imaginable en la qüestió del finançament regular de la Generalitat (avançaments, FLA, etc.), i no farà cap concessió en la imprescindible reforma del sistema actual, tan desequilibrat i injust, de finançament. Ni en el reconeixement del deute històric. I cal recordar que el deute de la Generalitat és de 37.615 milions d’euros, equivalent al 37.5% del PIB, una veritable llosa. A més, la tendència el darrer semestre ha estat d’augmentar, tot i la retòrica falsa del govern anterior.

La política obstruccionista i de desgast començarà el primer dia, no hi haurà ni tan sols l’habitual període de gràcia. El “mal perdre” de Rita Barberà, tan escassament elegant, tan poc democràtic, és tot un símptoma. Del que vindrà.

Tanmateix, hi ha marge per a l’esperança. Els vots són els vots, i en un sistema democràtic compten, han de comptar. Una majoria social s’ha expressat democràticament. I la determinació dels nous dirigents cridats a ocupar la Presidència i les Conselleries, que han aplanat tot d’obstacles, s’ha d’interpretar com un signe de vitalitat. De confiança en les capacitats d’una nova fornada de polítics i d’unes generacions ascendents que han d’alliberar de teranyines, runa i corrupció unes institucions vitals per als valencians.

Només un exemple. Les increïbles irregularitats de Consuelo Ciscar a l’IVAM descrites en una auditoria de la Intervenció de la GV que s’ha conegut recentment podrien ser l’avançament del que es trobarà el nou govern si burxa una mica en la selva de fundacions, instituts, ens i organismes públics. En els calaixos, als discos durs dels ordinadors…

Una època s’ha acabat. Una època nefasta per a la societat valenciana, enganyada, estafada, abandonada quan més necessitava una política honesta, eficaç i amb visió de futur. En un context històric difícil.

Pas a pas i amb resolució, amb conviccions, amb fortalesa moral, els nous dirigents de la Generalitat retornaran la dignitat i l’esperança als valencians, sobretot als més vulnerables i desprotegits. I dibuixaran amb les seues accions, amb els seus gestos i a través del DOG un futur diferent, en termes polítics, socials i econòmics. O simplement miraran de garantir un futur. I de pas reivindicaran la Política, en un món en què els poders econòmics i els seus instruments mediàtics malden per controlar-la de totes totes, i si no reïxen, de condicionar-la fins al límit, de reduir-ne el marge d’acció, de superar-la.

Amb equips nous, solvents,enèrgics, amb voluntat de deixar-se la pell en una tasca tan difícil com imprescindible, els qui avui són majoria a les Corts valencianes escriuran, si persisteixen en l’acord, una altra història. Confiem que així serà!

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER