Pau Viciano
Un dels misteris més incomprensibles dels sondeigs electorals és el que s’anomena la “cuina”, és a dir, com es passa del que diuen que votaran els entrevistats als resultats que finalment dóna l’enquesta, en percentatges i escons. Els tècnics en demoscòpia ens ho explicaran tantes vegades com vulguen, però els ciutadans que no estem familiaritzats amb aquestes tècniques sempre ens quedem amb el dubte que, en passar de les dades brutes als resultats electorals, mostren la seua faceta creativa. I no de l’art per l’art, sinó en funció dels interessos de qui paga l’enquesta. Segurament aquesta idea és paranoica, i a les empreses demoscòpiques cal suposar-los professionalitat i neutralitat científica. Estadísticament, el marge d’error entre les previsions dels sondeigs i el resultat real de les eleccions deu ser major quan es tracta de partits minoritaris. Ara bé, és probable que quan aquestes formacions polítiques són més conegudes pels entrevistats, perquè tenen unes sigles o uns líders de projecció mediàtica a nivell estatal, les distorsions entre les enquestes i les urnes siguen menors. Potser pague la pena fer una mirada enrere, a les eleccions a les corts valencianes del 2011, i veure què deien les enquestes i què va votar realment la gent.
A diferència del que passa ara, on han sorgit dos recanvis per al vell bipartidisme en declivi, aleshores només hi havia dos partits minoritaris amb representants en les Corts i amb opcions de tornar-hi: Compromís i Esquerra Unida. Doncs bé, les enquestes publicades durant els mesos d’abril i de maig preveien que Esquerra Unida tornaria al parlament valencià amb un percentatge de vot que se situava entre el 5,7% pronosticat pel diari Público a un 8,3% que estimava la cadena Antena 3. En canvi, l’única enquesta que situava Compromís per damunt de la barrera del 5% era la de Público, també amb un 5,7%, empatat amb Esquerra Unida. A partir d’aleshores –i això era al mes d’abril— totes les enquestes que es feien públiques situaven Compromís per sota del 5% i, per tant condemnaven la formació d’Enric Morera i de Mònica Oltra a la intempèrie de l’extraparlamentarisme. En abril, la COPE els pronosticava un 3,7%, El Mundo un 3,5% i el CIS (la institució més “científica”!) un tristíssim 2,7%. Ja pot imaginar-se –i de fet podem recordar-ho— l’impacte que aquest sondeig va tenir en l’electorat potencial de Compromís, amb les processons de valencianistes flagel·lants i els habituals cants de sirena del vot útil. En maig les coses van millorar una mica, però les enquestes sempre deixaven Compromís fora de les Corts. La Gaceta li donava un 3,9%, Las Provincias un 3,2% i Antena 3, més generosa, un 4,4%. L’enquesta d’El País, diari prestigiós i referència (aleshores encara) dels sectors progressistes de la societat valenciana, preveia que Compromís obtindria un 4,2% dels vots, mentre que Esquerra Unida arribaria al 7,1%.
Quan alguns teníem la percepció que les enquestes s’equivocaven, que subestimaven sistemàticament el potencial electoral de Compromís, ens deien que confoníem els desigs amb la realitat, que la demoscòpia era una ciència i que si ho deia el CIS com anàvem a dubtar-ho… Doncs bé, la realitat, la de les urnes, va desmentir tots els pronòstics demoscòpics, fins i tot els menys dolents: Compromís va obtenir el 7,37% dels vots i Esquerra Unida el 6,05%. És a dir, en el cas d’aquesta darrera formació, una marca ben coneguda i amb projecció estatal, el marge d’error de les enquestes va ser molt reduït, mentre que en el cas de la coalició valencianista va resultar flagrant: en lloc de quedar fora de les Corts va resultar ser la tercera força parlamentària. Potser convé tenir present aquesta història recent per valorar les enquestes sobre les properes eleccions. Segurament, i tant de bo siga així en favor de la pluralitat, Esquerra Unida tornarà al parlament valencià, tot i que siga pels pèls. El que no està gens clar és que Compromís es quede amb el 10%, que pam dalt o pam baix, li pronostiquen els mateixos mitjans que, ara fa quatre anys, el donaven com a extraparlamentari. Les enquestes, encara que serveixen per influir sobre els ciutadans, no són les urnes. Queda molt de partit i no pot descartar-se que Compromís done la sorpresa i refrede la febrada de les forces emergents que volen instaurar-se, teledirigides des de Madrid, com el recanvi dels vells partits del sistema.
