Tots perdem: el desmembrament de la Biblioteca de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciencia “López Piñero” de València

Institut

José Ramón Bertomeu Sánchez i Carmel Ferragud

Investigadors de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero”

 

El passat dia 26 de juny de 2014, es publicava en aquest mateix web un article sobre la situació en què es trobava l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “López Piñero” (IHMC). El CSIC havia comunicat el mes anterior la seua denúncia del conveni amb la Universitat de València i abandonava la seua presència en la institució, sense cap advertència ni possibilitat de discussió prèvia.  De res valgué la mobilització dels investigadors que hi formem part, ni tampoc les nombroses mostres de solidaritat arribades de centres de recerca d’arreu del món en forma de cartes i emails, d’investigadors que o bé han passat pel centre o bé coneixen la tasca que s’hi fa. Així les coses, a punt d’arribar el Nadal es cloïa una etapa iniciada fa molts anys.

Les incerteses sobre el futur, eren i encara d’alguna manera, són presents. No sabíem, per exemple, ben  bé que passaria amb els béns mobles i immobles, però no sospitàvem, d’entrada, que el despropòsit arribaria al que en definitiva s’ha esdevingut. Així les coses, els pitjors presagis respecte al destí de la biblioteca de l’Institut han estat confirmats recentment. La biblioteca de l’IHMC és una de les més completes dedicades a la història de la ciència, de la medicina i de la tecnologia, amb més de 10,000 monografies i desenes de revistes especialitzades. Algunes sèries de revistes s’inicien a principis del segle XX i es mantenien sense interrupció fins a l’actualitat. Moltes d’aquestes revistes i llibres, de contingut molt especialitzat, no són fàcils de trobar a altres biblioteques del nostre entorn. Per això, la biblioteca desenvolupa una activitat de préstec als investigadors d’altres institucions i acull habitualment a investigadors de diferents països.

Després de la denúncia del conveni de col·laboració amb la Universitat de València,  s’iniciaren els tràmits per tal de clausurar l’Institut “López Piñero”. Es va crear una comissió liquidadora per a repartir els materials comuns. Ni els investigadors del centre ni el personal bibliotecari varen estar convidats a participar-hi malgrat les seues peticions reiterades. Al mes de gener de 2015, la comissió liquidadora de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència “´López Piñero”, per petició dels representats del CSIC, va demanar la partició de la biblioteca del centre, seguint criteris estrictament comptables. Aquesta decisió va ser presa sense considerar l’opinió dels experts en matèria bibliogràfica i d’investigació històrica d’ambdues institucions.

L’acord de la comissió obliga, a més d’extraure un bon grapat de llibres,  a trencar la col·lecció de revistes per l’any 2000: per a cada revista, la primera part, la més antiga, romandrà a València, la segona, desprès de l’any 2000, serà transportada a Madrid. Aquesta divisió bibliogràfica per criteris tan absurdes, té encara menys sentit en l’època de la reproductibilitat electrònica de les revistes (bona part de les revistes dividides estan a l’abast en format electrònic). Els investigadors de l’Institut López Piñero han fet propostes per tal d’evitar aquesta partició absurda que crearà dues col·leccions incompletes i, aleshores sense valor, amb el resultat d’un malbaratament de recursos públics, ja molt minvats dins del camp de la investigació als darrers anys.

El que és més indignant encara és que aquest espoli del patrimoni d’una biblioteca pública valenciana no servirà per a millorar la biblioteca d’acollida a Madrid. Tal i com han apuntat en una carta de protesta reconeguts investigadors de l’àrea d’història de la ciència del CSIC, la recepció d’aquests fons heterogenis no  “significará una mejora considerable para la biblioteca de destino” perquè produirà  “una enorme cantidad de duplicados” i també “un aumento de la discontinuidad, fragmentación y duplicación de las series en lo que se refiere a las publicaciones periódicas”.

No era difícil trobar una solució menys perjudicial i, fins i tot, avantatjosa per a totes les parts i per al patrimoni bibliogràfic públic, per exemple, l’intercanvi de duplicats o l’ús del préstec interbibliotecari. Hi havia moltes possibilitats alternatives que han estat formulades per experts d’ambdues institucions, però aquestes  propostes no han estat ni escoltades ni debatudes. S’ha imposat de manera autoritària el criteri dels representants del CSIC, en contra de l’opinió dels experts de la seua pròpia institució, com hem vist. El fet de que el procés haja estat conduït d’aquesta forma tan poc transparent, i sense tenir en compte el saber expert, explica que la decisió haja estat la més perjudicial possible per totes les parts i, en general, per al patrimoni bibliogràfic públic.

El dia 2 de març de 2015 pel matí, al mateix temps que la direcció de l’IHMC presentava la seua dimissió, tots els números de revistes molt importants i especialitzades de l’any 2000 endavant, han estat separats amb un bon grapat de llibres de la resta de la biblioteca i introduïts en caixes per al seu transport a Madrid.  El trist espectacle de la biblioteca desmembrada és una representació gràfica del resultat catastròfic d’una decisió presa contra els criteris científics i el sentit comú. Encara estem a temps d’aturar aquest despropòsit. Només cal un poc de bona voluntat.

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER