1984 i la Universitat (de la utopia a la distopia)

Vicent Martínez

Vicent J. Martínez (@VicentJM)

1984 és el títol de la famosa novel·la distòpica de George Orwell publicada 35 anys abans de la data que li dóna el títol. La realitat dibuixada per Orwell és terrible, però no resulta difícil trobar paral·lelismes entre la nostra societat actual i allò que s’explica en la novel·la. L’any 1984 va ser, però, un any d’esperança i utopia, en particular per als que aleshores vivíem amb intensitat la Universitat de València. Va ser l’any del Claustre constituent, del Bloc per una Universitat Progressista, Moderna i Valenciana, de la Casa de Troya de Radio 3 (un espai informatiu de llibertat), del naixement del Bloc d’Estudiants Agermanats, de l’elecció de Ramon Lapiedra com a rector de la Universitat. Anys després, el 2001, commemorant els tres lustres d’autonomia universitària, la catedràtica d’Arqueologia Carmen Aranegui deia: “volíem una universitat utòpica, com també volíem un món utòpic”, una citació que el periodista Francesc Bayarri (@FBayarri) destaca en la seua magistral contribució “Converses articulades”, inclosa en el llibre coordinat pel professor Josep Guia (@JosepGuia): Per l’autonomia universitària. 15 anys dels estatuts, que es va publicar aquell any (vegeu http://elpais.com/diario/2001/07/02/cvalenciana/994101501_850215.html

Què ha quedat d’aquell desig utòpic? El mateix Josep Guia va dir en aquell acte: “s’acosten temps de restriccions de les llibertats aconseguides”. No s’enganyava (sempre ha estat una mica profeta, el mestre). Potser, el sentiment col·lectiu a hores d’ara a la Universitat (i a la societat) és més distòpic que utòpic; però també s’està veient que és necessari obrir portes i finestres: la societat, al contrari que passava fa trenta anys, és ara la que més i millor marca la necessitat de canvi de rumb. En el passat potser va ser a l’inrevés, però ara la rèmora la tenim dins.

Un dia d’aquell any, el 19 d’octubre de 1984, fa ara exactament 30 anys, el rector Lapiedra va investir com a doctors honoris causa dos il·lustres filòlegs: Germà Colón i Francesc de Borja Moll. En el seu discurs va dir unes paraules que val la pena recordar:

“Deia en l’acte d’obertura del curs acadèmic d’enguany que la Universitat de València hauria de proposar-se com a tasca immediata posar-se al servei de les necessitats culturals, econòmiques i socials del País Valencià. Em plau ara de presidir aquest acte de reconeixement i gratitud envers les persones i l’obra dels doctors Germà Colón i Francesc de Borja Moll, perquè es tracta precisament de dues persones i de tot un quefer filològic, el seu, d’indubtable vinculació amb les nostres aspiracions per a aconseguir la plena normalització cultural i social de la nostra llengua. Si la presència del castellonenc Germà Colón al bell mig d’Europa ens honora com a valencians i proclama la nostra voluntat d’integració en una Europa unida i plurinacional, la venerable figura de Francesc de Borja Moll ens duu a la memòria el record afectuós de Manuel Sanchis Guarner, amb qui compartí tants anys d’investigació i de preocupacions cíviques al servei dels dos pobles germans de València i de les Illes Balears.”

Fa uns mesos, en un acte entranyable a Perpinyà, el doctor Colón rebia la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives d’Universitats:

http://www.vives.org/blog/2014/07/03/germa-colon-rep-a-perpinya-la-medalla-dhonor-de-la-xarxa-vives/

A l’acte no van assistir les autoritats acadèmiques de la Universitat de València. Potser no hi pogueren anar o potser decidiren no estar-hi presents. Sí que hi estan presents els rectors de les altres universitats de la Xarxa Vives que també investiren, anys després, el professor Colón com a doctor honoris causa (Alacant, Jaume I i Autònoma de Barcelona). L’absència em resulta incomprensible, ja que per a mi, com per a molts, aquells doctors honoris causa de 1984, els primers de l’època democràtica de la Universitat, representaven no sols el reconeixement a un excel·lent treball acadèmic i d’investigació, sinó també el desig de canvi, de normalització, i per què no?, d’utopia.

Aquesta setmana, el poeta Luis García Montero (@lgm_com) explicava al paranimf de la Universitat que la melancolia de Poeta en Nueva York de Federico García Lorca no és conseqüència de la pèrdua del passat sinó de la pèrdua del futur, i afegia, recordant John Berger: “la millor manera de cancel·lar el futur és esborrar el passat”.

Foto: L’autor del text al costat del professor Enrique Tierno Galván a la Festa de l’Estudiant i la Ràdio del curs 1984-85 organitzada per Radio 3

 

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER