L’Espill 45: Europa i memòria. L’oportunitat de la reflexió

Juli Capilla

L’últim número de la revista L’Espill és un dels més complets, interessants, densos i oportuns dels darrers anys; i, també, extens: 240 pàgines de lletra menuda i atapeïda, però ben sucosa i útil, per raons diverses. Dos conceptes claus destaquen per sobre d’altres idees de caràcter subaltern: Europa i memòria. O la memòria d’Europa que caldria que tinguérem els que en formem part com a ciutadans, si no volem caure en els errors –o potser fóra millor dir-ne horrors– del passat.

El titular de l’editorial del número 45 ja ho deixa clar i ras de bon començament: “Europa: un passat que mai no hauria de tornar”. En efecte, amb l’efemèride del centenari de la Primera Guerra Mundial com a excusa periodística, s’hi alça la veu de la prevenció tot referint-se a l’anomenat euroescepticisme, una mena d’ideologia o un estendard sota el qual s’aixopluguen massa sovint ideologies de caràcter xenòfob i racista. No debades, la xenofòbia i el racisme –amb el cas d’Auschwitz com a paradigma– són centre d’atenció i tractament en alguns dels articles que recull el número, en al·lusió a una polèmica sorgida a la premsa catalana amb motiu del presumpte antisemitisme del llibre d’aforismes d’Abel Cutillas Viure mata (Juneda, Fonoll, 2006). Així, després d’emmarcar la dita polèmica amb una introducció cronològica, Arnau Pons i Antoni Mora parlen en sengles articles del polèmic llibre de Cutillas amb gran profusió de detalls i perspicàcia analítica.

De racisme i xenofòbia –o catalanofòbia, concretament– podríem qualificar també la renglera d’articles que configuren el dossier “Història, ideologia, política. Al voltant del simposi Espanya contra Catalunya”. Un altre cop una efemèride centenària –en aquest cas, la caiguda de Barcelona en mans dels Borbons, l’any 1714– dóna peu a un debat intensíssim entorn de “l’encaix” de Catalunya dins d’Espanya. Si més no, és el que es pretenia assolir en l’esmentat simposi entre historiadors convocat al desembre de 2013 pel Centre d’Història Contemporània de Catalunya i l’Institut d’Estudis Catalans. Un fet històric, doncs, va ser objecte de debat historiogràfic, però els historiadors i la premsa espanyols van atiar tot de desqualificacions i vituperis de caràcter irracional i virulent contra aquells qui, dins del simposi i fora d’ell, es decanten en favor d’un model polític o d’estat diferent per a la ja resuada “pell de brau”… En aquest sentit, Joan Ramon Resina, Antoni Rico, Pau Viciano, Àlex Gutiérrez i Antoni Furió radiografien, sense acritud però amb gran clarividència assagística, el perfil del nacionalista espanyol, entestat a rebutjar la pluralitat nacional de l’Estat. Val a dir que una impotència declarada i llastimosa vaga en la ment dels articulistes del dossier en qüestió. Impotència sobre la impossibilitat de debatre políticament sobre la configuració actual de l’Estat espanyol, ni tan sols a admetre una idea diferent a la concepció quasi eterna –absurda– d’una Espanya el naixement de la qual hom gosa situar al neolític.

No tenim més lloc per esplaiar-nos perquè el número 45 de la revista L’Espill és inexhaurible, impecable, fabulós. Si no, llegiu d’altres articles igualment cridaners, com ara els que parlen de Heidegger, de François Rastier i Iris Radisch, o el de Gershom Scholem sobre Walter Benjamin. El de Salvador Ortells indaga en algunes de les constants de la literatura de Josep Palàcios: la fragmentarietat, la provisionalitat, l’originalitat, la provocació, la indagació artística o intel·lectual perpètua. Sense oblidar les conegudes converses inacabades de Toni Mollà amb Joan Fuster i els fragments d’un dietari antiquíssim de Ferran Garcia-Oliver. Els obituaris dedicats als historiadors Manuel Ardit i Miquel Barceló, a càrrec de Vicent Olmos i Pau Viciano, respectivament, tampoc no els podem passar per alt. Com tampoc no ens podem abstenir de destacar la secció habitual de llibres, aquesta vegada a cura d’Enric Balaguer i Carmel Ferragud.

El darrer número de L’Espill és una joia per al pensament. Un producte que no pot passar desapercebut al lector que sovinteja l’assaig com a gènere predilecte, i encara més enllà d’aquesta preferència genèrica.

 

(Article publicat al diari Levante EMV, suplement Posdata, divendres 19 de setembre de 2014. El text fa referencia a L’Espill 45 hivern 2014. El darrer númeró és a hores d’ara el 46, primavera 2014).

 

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER