El moviment estudiantil a la UV

326897_2698866628267_1154682036_3411392_1329063159_o

 

Guillem Chismol

Aquest curs 2014-2015, que ara comença, serà el meu quint any com a militant d’un sindicat estudiantil, el Bloc d’Estudiants Agermanats (BEA). Fins al dia d’avui, és el projecte polític al que més temps i treball li he dedicat. No volia deixar passar aquest inici de curs sense fer algunes reflexions. Ara que ja estic entrat en anys ja que milite per quint curs consecutiu en un mateix projecte sindical universitari amb graus de quatre anys. Membre d’una escollida generació que va encetar el Pla Bolonya a la Universitat de València.

La meua militància ha conegut diversos escenaris al si de la Universitat. Al meu segon any de carrera encara existia la idea romàntica de lluita contra Bolonya, encara que sapiguèrem que no podríem tombar-la ja. Ha conegut, sense dubtes, moments positius com l’aprovació del Pla de l’Increment de la Docència en la nostra llengua. També ha viscut els moments més terribles per a la Universitat Pública que es poden recordar en molt de temps: pujades de taxes; retallades en qualitat i en personal; espenta a la universitat privades, i un llarg etcètera. I per últim, una resistència numantina envers un ministre minotaure (meitat home meitat bou).

Totes aquestes experiències han influït molt profundament en la meua vida i m’han fet créixer com a persona. Tanmateix, mirant-ho en perspectiva, crec que hem de fer una anàlisi seriós del moviment, com a tal, universitari. Aquest estiu em venien al cap paraules de gent que ha viscut molt més que jo, companyes i companys de militància beata, els quals sempre centren les converses amb mi en un punt molt clar: «Teniu objectius clars i verificables? Avalueu la tasca que porteu a terme?».

No podria assegurar al 100% que passa a altres sindicats, tampoc em lleva la son, però lamente que no serà massa diferent a la resposta que done jo sempre a eixes preguntes: «No». Els objectius del BEA, sindicat majoritari a la UV des de fa quatre anys, han estat poc concrets i abstractes o bé han sorgit com a resposta a atacs concrets (creació de la Beca que afavoreix la recerca estudiantil a la UV coma demanda del BEA al Consell de Govern després de la reducció de Beques de Col·laboració del ministre bou).

És bàsic per madurar associativament poder tindre objectius realitzables. Objectius que esgoten les nostres energies, però que a la fi canvien la vida de l’estudiantat. Els nostres objectius no poden quedar-se només en reclamar acabar amb Bolonya o que baixen les taxes. Òbviament, aquests sempre han d’estar com a objectius finals, com a ideals de la nostra lluita. Tanmateix, sabem que no depenen de les institucions sobre les quals podem tindre una influència: Claustre, Consell de Govern, degans, Rector, etc.

El BEA als darrers anys ha assolit importants fites del moviment estudiantil valencià com són l’organització de grans congressos (com Pensar València) o grans concerts (com el del 25 d’abril d’aquest any). Ara, hem d’emprar tota aquesta demostrada força organitzativa en canviar la vida política de la UV. L’objectiu ha de ser aconseguir que els ideals inassolibles i vaporosos que té el BEA concretats en el lema: «una Universitat Pública, Democràtica, Valenciana i de Qualitat» puguen baixar a la realitat i treballar per aproximar-nos a ells dia a dia.

D’aquesta forma, la Permanent del Bloc d’Estudiants Agermanats es va reunir el dimecres 10 de setembre amb el Rector de la UV. A la reunió, li vàrem plantejar que aquest any devia ésser l’any de plantejar solucions a dos temes que no es poden continuar aplaçant. Per una banda, hem proposat la creació a la UV de dos comissions. Una que estudie com poder acabar amb les Pràctiques externes «gratuïtes». Cosa que, a més, no són perquè s’ha de pagar el preu de l’assignatura i el transport fins a arribar al teu lloc de pràctiques (més la manutenció en cas d’haver de dinar, etc.). La qual cosa, a més a més, perjudica l’economia valenciana ja que una gran quantitat d’empreses fien una de les places que necessiten a aquests «becaris» que demanen any rere any a la UV.

L’altra comissió ha d’estudiar com l’estudiantat pot tornar a participar de la gestió de la seua casa, la Universitat. Fins fa pocs anys era norma que l’estudiantat a la UV participara de forma natural a la gestió de la mateixa mitjançant beques, projectes, cooperacions, etc. Fa uns anys aquesta via va ser eliminada arrel d’una denúncia de la CNT a la UV. Denúncia que la CNT va guanyar. Tanmateix, la va guanyar perquè molts dels models eren il·legals i immorals per diferents motius. Ara es tracta de sondejar noves vies en busca d’un sistema just i legal. Maxime en un temps on l’estudiantat necessita, per les taxes, una ajuda econòmica. On treballar millor què a la pròpia casa on estudies? Sempre, com a primera prioritat, respectant al màxim el treball del PAS i sense que açò supose cap minvament de places o atribucions.

Aquests són els objectius que aquest any el BEA s’ha marcat a la UV. El moviment estudiantul ha de madurar. Ha arribat l’hora de fixar-se objectius factibles que canvien la vida dels estudiants. Ha arribat l’hora de no dir (només): NO. Ha arribat l’hora de treballar més i més dur per fer de la UV un lloc millor per a qualsevol estudiant. Ha arribat l’hora de marcar línia política. Ha arribat la nostra hora.

 

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER