Entrevista a Toni Mollà sobre les ‘Converses inacabades’ amb Joan Fuster

83-entrevista-toni-molla

 

[Entrevista] Toni Mollà: “Joan Fuster era un intel·lectual europeu de Sueca”

 

Xavier Diez

Toni Mollà va mantenir l’any 1992 una sèrie de converses amb Joan Fuster que s’havien de convertir en un llibre que reflectís de manera global el pensament fusterià. La mort de Fuster el juny d’aquell anys va escapçar el projecte. El material recopilat va veure la llum en forma de llibre amb el títol de Joan Fuster. Converses inacabades. La revista de pensament i cultura L’Espill, també fundada per Joan Fuster, ha rescatat (al seu recent número 45) aquelles converses inacabades amb l’intel·lectual de Sueca.
Tant de temps després, quin record tens d’aquelles trobades amb Fuster?
De nostàlgia absoluta. Em pregunte sovint què hauria dit de l’evolució d’aquesta societat. Per damunt de tot, Fuster era un gran observador i un analista sagaç i informat. D’altra banda, el temps endolceix sempre el record i, per tant, queda l’afecte personal i l’agraïment intel·lectual per una vida dedicada al pensament i a la reflexió.
De les converses plantejades en van quedat dues de pendents, com va afectar això al projecte plantejat? Quin era el plantejament inicial del llibre i quin en va ser el resultat final?
Sí, en van quedar dues. La primera l’havíem de celebrar l’endemà mateix de la mort inesperada. Va ser un gran colp. I com és natural em vaig quedar desemparat i el projecte coix. Però de seguida em vaig adonar que no l’havia de retocar ni reformular. Vaig decidir que havia de publicar aquelles entrevistes tal com havien quedat. Era i és, crec, la millor manera de ser fidel a la seua voluntat. És cert que ell havia de redactar un epíleg per al llibre i que això l’hauria millora,t sense dubte. Però, ara que les acabe de rellegir, després de tants anys, crec que mantenen una frescor i una lucidesa que confirma que vaig fer bé.
Que ho fa que encara avui, Fuster sigui una figura de referència de la cultura catalana?
En primer lloc, perquè ha sigut, de llarg, el millor assagista del país. En segon lloc, juntament amb el seu amic Josep Pla, el model de prosa més clara i nítida que ha donat el darrer segle. I, finalment, com sol dir el nostre amic comú Rafael L. Ninyoles, “perquè les seues intuïcions assagístiques tenen ara més raó que quan les va formular”. No puc dir-ho d’una altra forma. Hi estic totalment d’acord.
Probablement Fuster era el que més semblava un intel·lectual global, en el sentit i la importància que tenen a França els intel·lectuals?
Totalment d’acord. He dit sovint que Fuster era un intel·lectual europeu de Sueca. En efecte, a la manera dels moralistes francesos d’esquerra, que era el model intel·lectual que corresponia a la seua época. Amb les limitacions i les prevencions que s’escaiga, per descomptat. Un home del seu temps, que va complir la funció típica de les avantguardes de l’època: desmuntar mites, assenyalar dubtes, formular hipòtesis, etc. No el podem jutjar, a ell ni a ningú, fora del seu context espacial ni temporal.
Tot i que Fuster era un intel·lectual complert, és sobretot recordat per al seva obra Nosaltres els valencians, i que ell creia que no era una obra tant important….
No hi estic d’acord. Els que reciten Fuster sense haver-lo llegit són els que diuen que no era una obra tan important. A mi, com a lector, també m’agrada més la seua obra diguem-ne d’assagisme literari, però això no obsta perquè Nosaltres els valencians siga una obra crucial en el pensament social i polític català. El llibre que va renovar, amb els materials de què disposava, la reflexió sobre la identitat col·lectiva, les relacions amb el passat i les propostes de futur. Un llibre que ell mantenía i jo també, malgrat el pas del temps, pràcticament en la seua totalitat. Ningú no demana als EUA que Emerson, per exemple, preveiera el futur dels EUA, però tothom reconeix que Emerson és el fundador de la idea moderna dels EUA. Doncs això mateix.
Del llibre es dedueix que Fuster era un gran conversador, un gran tertulià… I també es dedueix (amb una sana enveja) que t’ho vas passar bé conversant amb ell..
Gràcies, en efecte. Fuster era home de conversa i sobretaula, de diàleg obert i inacabable, que parlava i escoltava. I jo només l’aprenent que gaudia escoltant-lo i, de tant en tant, hi deia la meua, clar. Tant durant les converses pròpiament dites com en altres trobades amb amics comuns com ara el mateix Rafael Ninyoles o Vicent Pitarch, amb els quals vam visitar-lo en algunes ocasions i compartir tantes i tantes coses.
Dius que Fuster ha estat un pensador europeu de primera línia i que la seva condició catalanista li va impedir una major projecció. Perquè?
Perquè el públic receptor i la crítica diguem-ne oficial del catalanisme i els seus mitjans de reproducció social i mediàtica han creat un estereotip de Fuster que l’ha confinat a un públic potser massa parroquial. Crec que el millor homenatge seria traduir alguna de les seues obres a llengües de circulació massiva. La comparació entre Emerson i Fuster li la dec, en bona part, a una alumna americana, de Nova York concretament, que el va llegir sense els prejudicis que se sol llegir ací o a Espanya.
Tot i el temps passat hi ha reflexions que encara tenen plena vigència i que demostren que nos es va equivocar en els seu plantejaments, com ara el debat entorn el comunisme o el marxisme o la caiguda de mur de Berlín….
M’alegra que ho destaques. Això confirma el que et deia adés: Fuster era un gran observador, completament al dia dels debats vigents al món de la seua época. Això exactament és el que dedineix un intel·lectual tal com jo l’entenc. No se li pot demanar més.
En l’intel·lectual Fuster hi ha moltes cares, com ara també la de traductor, per exemple, d’Albert Camus i el seu L’Home Revoltat, entre d’altres….
Camus, Sciascia i tants d’altres que, a ell, li interessaven per la raó que siga. La traducció era una manera directa d’accedir a altres cultures i això mateix és el que intentava Fuster des de Sueca: establir connexions de la cultura catalana amb la universalitat cultural de l’època. Però, com et deia, els que el reciten sense haver-lo llegit, encara están amb el prejudici de l’escriptor localista, “nacionalista” i tots aquests llocs comuns que ja no signifiquen res!

Que queda de Joan Fuster avui dia?
Castellet solia dir que la biografia d’un escriptor és la seua obra i la resta un pur comentari. Per tant, tenim les biblioteques i les llibreries on hi ha Fuster. Gràcies a l’atzar tenim també aquestes Converses inacabades, que són el Fuster oral, el de la càlida i suggerent conversa. Sempre he dit que el Fuster oral és tan important com l’escrit. Per tant, us agraïsc que recupereu aquest Fuster i anime la gent a “escoltar” un home que continua tan actual i sugeridor com en vida.

 

 

 

 

Directe.cat, 9 de setembre 2014

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER