Pau Viciano
El Wolfsangel és això de la imatge: un símbol estilitzat que representa un ganxo usat per caçar llops. Apareix, com a emblema heràldic en escuts de ciutats alemanyes, però la seua notorietat prové de l’ús que en van fer els nazis. La seua simbologia estava lluny de limitar-se a l’esvàstica. Sense saber-ne res, el Wolfsangel ja té alguna cosa d’inquietant, que immediatament fa pensar en els dissenys de símbols feixistes alternatius a l’esvàstica, però que la suggereixen. Aquest en concret va ser usat almenys per dues divisions SS, entre elles la Das Reich, tristament famosa per massacre d’Oradour-sur-Glane, després d’haver participat en la guerra genocida contra la Unió Soviètica. Doncs bé, el Wolfsangel és l’emblema ara de formacions polítiques i paramilitars (o ja militaritzades) ucraïneses, evidentment filonazis, que lluiten contra les “separatistes prorussos”. També fan servir un altre símbol nazi: el Sonnenrad (roda solar) o Schwarze Sonne (Sol negre), que consta de dos cercles concèntrics amb raigs angulosos,molt preuat per l’ocultisme nazi, començant pel mateix Heinrich Himmler. Aquest fou també l’emblema d’altres dues divisons SS formades per voluntaris nòrdics. Fa pocs dies, podíem veure en la premsa internacional la imatge d’un somrient “paracaigudista ucraïnès” fent la V de la victòria i, darrere seu, una bandera del batalló Azov (A3OB, en ciríl·lic) que superposa aquests dos símbols sinistres, inequívocament nazis. Ja va bé d’inquietar-se per la possible revifada de l’imperialisme rus –simbolitzat per un emblema tan kitsch com l’àguila bicèfala coronada, i potser aquest no serà el pitjor–, però ¿no hauríem d’inquietar-nos també per aquests símbols de les SS que llueixen partits i unitats militars al servei del govern de Kiev, el recolzat per les potències democràtiques occidentals?
