Altea (i 2)

Altea

Nèstor Novell

Però tornem a Altea i a veure què diuen els números. L’estructura econòmica d’Altea està centrada en el sector serveis, de fet, en el 2013 aquest sector va absorbir el 79% de les contractacions, la construcció el 16% i l’agricultura el 4%. Com s’hi veu, la contractació industrial és molt baixa. La construcció significa el 79% de les activitats industrials i el 21% la resta d’activitats d’industrial. Les manufactures suposen només el 13,5% de les activitats industrials. Els estudis de la Caixa 2013 situen l’atur sobre la població potencialment activa en el 11,7%.

L’oferta turística és compon de 7 hotels amb 1.227 places, 4 hostals amb 196 places, 499 apartaments per a 2.436 places i 2 càmpings amb 1.047 places. El nombres de bars i restaurants és de 242, després que la crisi els ha reduït en un 20%. Tot plegat molt poca indústria turística i excessiva dedicació a l’apartament per a residents.

Segons els estudis de la Caixa 2013[1], en el període 2011-2104 a Altea ha crescut l’índex turístic fins arribar a 116, s’ha consolidat l’índex comercial en 49 i ha vist baixar l’índex d’activitat econòmica a 34.

La ciutat té un nombre de línies de banda ampla per habitant, 0,2732, de les més altes de les Marines. També té un important parc de vehicles de motor, 0,85 per habitant, i no només d’automòbils, sinó també de furgonetes, motocicletes i altres vehicles a motor

El municipi té dos polígons industrials. El primer i més antic s’hi troba a banda i banda, a l’eixida de la carretera de Benidorm i s’hi troba pràcticament saturat d’un mixt d’empreses industrials locals molt vinculades al turisme i sectors serveis: magatzems d’alimentació a l’engròs, empreses de manteniment del sector de l’hostaleria, concessionàries de vehicles, etc. Els segon està al costat de la Cooperativa, Partida del Pla de Castell, i té una ocupació molt reduïda i està pendent d’ordenació. El nou PGOU hauria de dotar-lo de serveis assignar-li uns usos que ajudaren a dinamitzar la ciutat, però no hem pogut conèixer a la ciutat una reflexió sobre la indústria. Paca Sevila pensa al respecte que:

“La planificació del sòl industrial i de servicis s’hauria de fer amb caràcter comarcal. No té cap sentit que cada municipi projecte individualment la seua zona industrial i de servicis. Sobre el sòl industrial existent, s’ha especulat tant que resulta inviable per a moltes empreses aconseguir-lo a un preu raonable per poder instal·lar la seua activitat. També cal estudiar la reubicació d’indústries: fàbrica d’ametles, SEAT, Autoservici de la Construcció, etc., algunes d’elles situades en sòl rústic o residencial.

La crisi també ha afectat de forma directa a sectors com el de l’artesania, antiquaris o les galeries d’art, fa uns anys amb certa importància en l’economia local.”

Dos empreses centren l’atenció industrial, la primer és l’empresa d’Ametlla, Zaragoza Almendras SA, que ha estat de les primeres de l’estat en la comercialització de fruits secs, amb la marca Zaral, avui en dia està passant greus problemes econòmics. L’altra és l’empresa Belliure de construcció i reparació d’embarcacions, encara que de Calp, té al Port Esportiu de Luis Campomanes un taller de construcció d’embarcacions esportives a vel i a motor, així com de reparació de tot tipus de iots.

L’Ajuntament no té una incidència important com a proveïdor de béns i serveis a la població. Les seues iniciatives en temps de crisi no han passat de la contractació d’aturats de llarga duració en treballs de manteniment de les vies públiques i jardineria o cursos de formació per a emprenedors. La paralització municipal és bastant evident si mirem les dades del pressupost:

El pressupost mitjà per habitant és important, 1.146.71€, encara que significa el 79,49%, a euros constants, del 2002, amb una tendència continuada a la baixa. Les despeses de personal signifiquen el 28% dels ingressos municipals. El deute per habitant s’ha disparat de 188 a 743 euros per habitants entre el 2011 i el 2012

La paralització de les inversions és molt forta. En termes reals no han parat de baixar acusadament durant els darrers 10 anys. A partir del 2008 la reducció ja és del 80% de la inversió de 2002, així que, en els darrers anys, venen a significar, de mitjana, un 5% de les inversions de 2002

Els temes de major preocupació de la població són, a banda de l’atur, la carretera general que travessa el nucli urbà, la neteja, i la manca de zones verdes i d’àrees de vianants. També preocupa la seguretat ciutadana i els robatoris en partides rurals i urbanitzacions i nucli urbà, per últim, la gent està preocupada pel condicionament de les platges i li donen molta importància al projecte de renovació del Front Litoral d’Altea, actualment en fase d’inici d’obres, perquè dignificaria la primera línia del municipi.

Durant la dècada de la bombolla urbanística, els canvis experimentats en l’estructura econòmic han estat molt importants. En aquest període els sectors de serveis relatius a subministrament de béns per als negocis d’hostaleria i serveis de bars, cafeteries i restaurants, empreses de jardineria i utillatge, concessionàries de vehicles i electrodomèstics han tingut un fort creixement. De totes maneres cal dir que Altea encara manté l’agricultura, una certa pesca i 2 granges marines des de fa 10 anys.

Altea és ara una important ciutat comercial. Al centre estan els comerços del poble, botigues de tota la vida barrejades amb botigues per a turistes. En aquest espai de l’eixample de la ciutat i feta sota porxos, l’ajuntament vol generar un centre comercial obert per millorar la gestió i poder competir amb les grans superfícies. No ha aconseguit el consentiment dels botiguers, una mena d’empresaris que solen distingir-se pel seu conservadorisme davant de qualsevol canvi, al qual caldria afegir la crisi, la manca de diàleg i la pèrdua de prestigi del govern municipal.

Al voltant de la carretera Altea presenta una gran oferta de variada roba de marques (roba, calçat, complements, etc.) i articles de regal. Són botigues de qualitat on compren molts dels neoresidents. Molts russos, holandesos i xinesos i alguna gent que es desplaça de Benidorm, de Calp o de les urbanitzacions dels pobles de la comarca.

La creació del gran centre comercial “La Marina” entre Finestrat i Benidorm, en el període de la bombolla immobiliària, ha perjudicat bastant el comerç tradicional, encara que Altea ha mantingut una trama comercial de certa qualitat El comerç tradicional d’alimentació ha desaparegut -si exceptuem el Mercat Municipal- i els establiments de Consum i Mercadona s’han convertint en supermercats de proximitat a l’estar situats dins el casc urbà. La potenciació d’un comerç alteà de qualitat –obert els caps de setmana- i que capte al turista que ve a Benidorm i comarca, però que pot desplaçar-se a visitar Altea i fer compres, és una assignatura pendent del municipi.

El comerç minorista s’ha reduït un 26% durant la crisi i està molt centrar en el sector d’alimentació i begudes´

Al comerç al detall dedica 61.237m2. L’Alimentació, pràcticament tot supermercats, necessita 13.348m2. El sector de No Alimentació suposa 46.898 m2, dels quals Articles per a la llar utilitzen 18.807m2 i Vestit i Calcer 3.753 m2. A Altea no hi ha grans superfícies comercials.

Un altre indicador de la importància comercial d’Altea és el nombre d’oficines financeres que arriba al molt respectable índex de 0,905 per cada 1.000 habitants, i això que amb els darrers anys de crisi, de desaparició del sistema financer valencià i de concentració bancària, n’ha perdut el 24%.

Altea celebra un mercat tots els dimarts amb bastant èxit de residents i gent de la comarca. També organitza anualment Firaaltea, coincidint en el cap de setmana del mes de setembre de l’antic Porrat, al Palau dels Esports, i on mostren els seus productes empreses, la majoria de les Marines, relacionades amb els sectors dels esports i oci, moda, turisme, gastronomia, bricolatge, decoració, automoció i artesania.

La crisi financera de la majoria dels ajuntaments està fent aparèixer un nou discurs comarcalista. Hi ha certa consciència política que cal situar els serveis bàsics en funció de l’articulació del territori i no només de la seua rendibilitat econòmica, però no hi han iniciatives al respecte.

El precedent de col·laboració comarcal més reeixit és la gestió integral del cicle de l’aigua, mitjançant el Consorci d’Aigües de la Marina Baixa. En altres aspectes de la gestió no hi ha hagut mai una estructura comarcal. Cada municipi ha planificat el seu territori sense tindre en compte a la resta; s’hi han duplicat infraestructures, tots els pobles han construït instal·lacions culturals, esportives, zones industrials i de serveis, moltes d’elles inacabades a conseqüència de la crisi o impossibles de finançar amb els actuals pressupostos municipals.

La Marina Baixa ha estat incapaç d’actuar a una sola veu comarcal per a reclamar el segon hospital, l’arribada del TRAM a Altea i la seua connexió a la Marina Alta, la finalització del desdoblament de la carretera general que connecta amb l’Alfàs del Pi, permanentment col·lapsada per un semàfor més propi d’un país tercermundista que d’una de les zones més importants de recepció de turisme europeu de tot el País Valencià. Podríem seguir fent la llista encara més llarga si hi afegírem el problema del no alliberament del peatge de l’AP-7 al seu pas per la comarca, l’accés a la comarca dels turistes provinents de l’AVE des d’Alacant o les inacabables obres de la variant de Benidorm.

Els municipis amb els que Altea manté uns fluxos de relacions més freqüents, són: En primer lloc Benidorm, que és el municipi central de la comarca en temes comercials, serveis bàsics, serveis sanitaris i Agència Tributària; en segon lloc, La Vila Joiosa, principalment per acollir l’únic hospital públic i el principal tanatori de la comarca. Tant la Vila, com Benidorm, Dènia o Altea agrupen una àmplia oferta d’estudis de Formació Professional, Conservatoris de Música i Escola Oficial d’idiomes. Altea acull una Facultat de Belles Arts de la Universitat Miguel Hernández. La població universitària tan fa els estudis a Alacant com a València.

El grau d’identificació territorial de la població és en primer lloc local i comarcal, després prioritza el sentiment estatal a l’autonòmic, i en darrer lloc s’identifica amb la província.

La participació dels veïns en la vida pública és molt elevada gràcies a tindre una trama social ben articulada. Hi ha una rica trama associativa: comissions de festes, clubs esportius, comunitats de regants, AMPES, agrupacions musicals, clubs nàutics, etc. Però també l’associació d’empresaris AEPA, les associacions de comerciants, els llauradors de les diverses partides rurals i les associacions de veïns estan ben organitzats i duen endavant diverses iniciatives d’interés local assumint un cert lideratge. En els darrers anys el PP ha fet una política de desnaturalitzar la trama social, imposant i intervenint en les eleccions dels presidents de les diverses associacions esmentades, així com en l’associació de dones o les associacions d’AMPES d’escoles i institut.

Els alteans valoren per damunt de tot la qualitat de vida, els valors paisatgístics, les festes en les diferents partides de la localitat, els esdeveniments i les habilitats productives. Els pobles de la comarca veuen Altea com una ciutat conservadora però d’una trama social més sòlida i més valenciana. L’ús del valencià és elevat al carrer i a les cases, mentre que el castellà s’imposa més al treball.

Ja hem vist que hi ha una part dels residents estrangers està organitzada i especialment acudeix a les manifestacions musicals. Altea, incloent dos importants bandes de música, té prop de 100 associacions, però ara està tot una mica somort, mantenen l’estructura però no tenen el paper actiu que desenvolupaven anys enrere. L’oferta en infraestructures culturals és diversa però no massa rellevant. La instal·lació més important és el Palau Altea, centre cultural i de congressos, inviable des del punt de vista econòmic per a l’Ajuntament, el qual ha cedit recentment la seua gestió en règim de concessió a una empresa privada, el Museu Casal de les Festes de Moros i Cristians i i el Museu que conté la col·lecció del pintor Navarro Ramón.

Altea ofereix una Ruta de les Ermites rurals , a la que caldrà afegir la visita a la Església ortodoxa, rèplica d’una església russa del s. XVII i feta amb material dels Urals, un passeig marítim ben concorregut i viu, més de 6 Km de platges i cales i unes possibilitats d’excursions rurals (Vall de Guadalest) i naturals (Bèrnia, Aitana i Puig Campanana) no ben explotades.

Ara també estiuen a Altea persones famoses d’arreu de l’estat com Villar, el president de la Federació de Futbol, l’exministra Sinde o el cantant Francisco, però la seua incidència en la vida i la cultura de la vila és nul·la

Els mitjans de comunicació local no són importants, només existeix una emissora municipal creada a l’any 1994 però té una pobra programació i cap requisit lingüístic, per tant la seu incidència en la cohesió social del poble és insignificant. Cal posar de relleu la quantitat d’emissores en anglés, la majoria amb seu a Benidorm, que donen informació i entreteniment als estrangers de la Costa Blanca.

Altea és una ciutat que tot i els problemes manté un dinamisme econòmic en els camps comercials i turístic, però no sembla tindre un projecte de ciutat per cercar noves alternatives productives per a eixir de la crisi. Un dels reptes de futur d’Alteapassa per consolidar-se con una ciutat comercial i de serveis de qualitat d’àmbit comarcal. Aquest pot ser un dels seus principals atractius turístics. Paca Sevila ens diu:

“Molta gent encara creu que la construcció tornarà a animar-se als nivells d’abans de la crisi. Com demostra la realitat, això és de tot punt improbable i les seues conseqüències nefastes ja les coneixem. Però també hi ha cada dia més gent que creu que Altea ha d’apostar per ser un municipi turístic de servicis de qualitat. La construcció i la rehabilitació urbanística han de ser un complement del turisme però, en cap cas, el seu motor”

Darrerament ha fet un esforç important en l’agricultura sota el paraigües de la Cooperativa Agrícola, implantant el reg per degoteig en la gran majoria dels conreus: cítrics i nyespro. També ha introduït adobs i tractaments ecològics en els cultius de cítrics, ha recuperat l’antiga Almàssera i ha iniciat l’elaboració de productes alimentaris derivats del nyespro (melmelada, licor, cervesa) i de l’ametla.

En el camp del turisme està desenvolupant una variada oferta relacionada amb els esport nàutics.

Dissortadament, poc hem sentir parlar en Altea de la creació de xarxes territorials que cohesionen i i potencien determinats sectors econòmics. Semblaria lògica una aposta en el sentit següent

  • Banc de sòl agrari comarcal per rendibilitzar produccions autòctones, cercant la connexió en agricultura, indústria agroalimentària i la recuperació del paisatge.
  • Xarxa del sistema intel·ligent de les Marines: Centres d’estudis locals i comarcals, Universitats, Centres de formació i Instituts amb la incorporació de les TIC i processos de transferència empresarial
  • Xarxa de gestió del producte turístic mitjançant la creació de cadenes de valors que done capacitat de gestió a productes més complexos a partir de la petita empresa turística i del patrimoni arquitectònic, natural i immaterial comarcal. Cal recordar que un dels punts forts del turisme cultural radica en la cerca d’un branding al voltant d’elements culturals a partir del seu patrimoni. En aquest sentit, segons per a quines coses, s’hauria de veure a Benidorm com un aliat i no com un enemic
  • Xarxa de gestió comarcal conjunta dels espais urbans i naturals: planificació del sòl, zones protegides, patrimoni, polígons industrials i accessibilitat, a més de la del cicle integral de l’aigua.

Acabarem aquesta visita a Altea amb un paràgraf[2] de Carmelina Sánchez Cutillas. Madrid 1927 – València 2009. Guanyadora del Premi Octubre de narrativa i neta de Francesc Martínez i Martínez

“Al menjador de la meua tia i dins l’armari de paret d’alçar l’escurada més fina i els pitxer ramejats i la caixeta dels diners, que primer havia estat plena de codonyat, tenia un Sant Antoniet de terrissa amb el nen al braç. I aquell sant tan petit era el rei de la casa i el confident de la tia, que li parlava tothora i li contava els esdeveniments del poble, però sempre ho feia quan era a soles, i diu que ell li contestava”

 

 

 

 

[1] Anuario Económico de la Caixa 2013. www.laCaixa.es – anuari econòmic

[2] Matèria de Bretanya . Carmelina Sánchez-Cutilla. Ed 3i4. 1975

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER