Nèstor Novell
Per parlar d’Ondara he quedat amb el gerent de la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta (MACMA) que ara -la seu és itinerant- està al Verger. Anant cap el sud, en comptes d’agafar la vella carretera que travessa el llarg polígon comercial i de bars d’alterne, continue per la nova circumval·lació. Una vegada superat el desviament de la carretera del Verger a Pego, on fins fa pocs anys (i durant 33 anys) estava el Safari Parc, la carretera deixa a una banda el Cap de Moro de la Serra de Segària i a l’altra, la torre àrab de la Cremadella. Just entre el palmerar de la finca de Santonja i una bonica naia mig abandonada, prenc el desviament a la carretera d’Ondara a la Rectoria i m’adrece cap al Verger. Estem a les Marines.
Deixe el cotxe al costat de la sòlida Casa de Senyoreta (cases de la senyoreta o de les senyoretes n’hi ha en molts pobles de les Marines, però més encara als pobles de la Vall d’Albaida, i hi ha una raó que ho explica). Estic ben a prop de l’església, de la torre medieval del Palau i del Centre Cultural que abans era una magnífica fàbrica de sabó. Enfile el carrer major cap a la plaça. A les terrasses dels bars, autòctons i residents xerren sense pressa. Els carrers i els edificis estan ben cuidats. Passada la plaça arribe al postmodern edifici de l’Ajuntament des d’on em remeten a les afores del poble si vull trobar el MACMA. Passe sobre el riu Girona i ja veig la gran extensió de camps agrícoles erms, abandonats. Arriben fins al terme d’Oliva, els Poblets i el sector de la Marina de Dénia. Moltes fanecades de PAI’s (en quants està Bankia al darrere?) que la crisi ha deixat paralitzats.
Finalment em trobe amb Vicent Ortunyo, persona amable i organitzador incansable. Abans d’anar cap a Ondara parlem del MACMA i em mostra els treballs que l’organisme ha realitzat darrerament. Ja m’avisa de la fortíssima retallada pressupostari que pateix la Mancomunitat, que posa en perill la seua subsistència.
Al MACMA pertanyen tots els ajuntaments de la Marina Alta i funciona com un circuït d’activitats culturals que es publiciten i es promocionen conjuntament, això si, sense que la Mancomunitat renuncie a una significativa producció pròpia.
Les activitats van des de campanyes de música, teatre, cinema i pintura, passant per cursos de formació i campanyes escolars per conèixer la gastronomia, la història, el medi natural i la producció tradicional de productes locals com el vi, l’oli i la pansa, fins a l’organització de xerrades, conferències, congressos, presentació de llibres i la promoció de rutes turístiques culturals. El MACMA també realitza o col·labora en l’edició de materials en tot tipus de suport, per la qual cosa manté una col·laboració permanent amb l’Institut d’Estudis Comarcal de la Marina Alta (IECMA).
Fruit de la col·laboració entre ajuntaments, IECMA, MACMA i altres agents socials, intel·lectuals i artistes de la comarca, la Marina Alta compta amb un gran quantitat de materials que permeten el coneixement del territori i de la societat comarcal i, tan important com això, aconsegueix una difusió i una presència constant en tots els pobles.
El MACMA ha col·laborat i ha difós l’edició dels vídeos d’INFO TV sobre l’emigració a Algèria o l’expulsió dels moriscos. Publica anualment el Calendari de Brillants o puntualment altres treballs com El Mapa lingüístic de la Marina Alta. Organitza conferències i Jornades, com les recents sobre Literatura i Cultura. Darrerament ha llançat una col·lecció de llibrets divulgatius, en Edicions 96, sobre personatges dels pobles. Sempre la voluntat de recuperar la història recent, articular la societat, fomentar l’autoestima i fer present la llengua…
D’aquesta col·lecció n’acaben d’eixir els dos primer números. El primer: Fent les Amèriques (Ondara, 1912-1920). L’emigració a Amèrica del Nord a principis del segle XX, de Vicent Ortunyo. Arreplega, a més de la informació estadística dels emigrants i dels vaixells amb què arribaren a Nova York, textos escrits pels emigrants mateixos que expliquen la seua experiència vital. El segon és D’Ondara a Broadway, l’excepcionalitat de Trini Reyes, de Jovi Lozano-Seser, que conta la història d’una emigrant ondarenca a EUA que acabà triomfant d’actriu en les principals sales americanes amb Xavier Cugat i Abbe Lane o amb Carmen Miranda.
Agafem el cotxe per anar a Ondara, passem de nou el riu Girona. Tota la façana amb el riu ha estat reconstruïda recentment. El Girona, com tots els nostres rius, curts i irascibles, de tant en tant agafa un rampell i mostra la seua capacitat destructora. El riu naix a la Vall d’Alcalà i pel Barranc de l’Infern surt impetuós a la Vall de Laguar. La presa d’Isbert, de la qual Cavanilles ja en deia que de poc serviria per la permeabilitat dels terrenys, curiosament, sense voler-ho, ha adquirit una gran importància en la recàrrega dels aqüifers i en la laminació d’avingudes. Però quan les pluges són intenses, la darrera vegada 400 mm, no hi res que puga parar la força de l’aigua. Com si d’una maledicció hispànica es tractara, el 12 d’octubre de 2007, va causar molts danys a la Rectoria, se’n portà el pont de Benidoleg i al Verger destrossà 80 cases en arribar l’aigua als 2 metres d’altura.
Aparquem el cotxe a la plaça del Prado, l’antic mercat de productes agrícoles, avui reconvertit, en una inversió milionària i infrautilitzada, en centre de Congressos, casaments, batejos i sopars socials. A la vora, “la Joya Levantina”, és a dir, la plaça de bous d’Ondara, ara sota mínims. A l’altra part de la plaça, un centre comercial urbà de grandària humana i de dubtós gust que ha heretat el nom del Prado.
Ens dirigim cap el centre d’Ondara. Travessem el pont del riu de l’Alberca, passem l’Ajuntament i ens trobem pujant cap el petit turó on es troba el casc antic. Carrers de vianants, moltes cases rehabilitades, la cuidada plaça de la Casa de la Cultura i els seus edificis de gran senyoriu. Prenem café a l’antic Casino de decoració tradicional modernitzada …. Però no hi ha cap vida comercial ni restauració. Els bonics carrers de cases de la burgesia agrària local, abans plens de botigues, ara estan deserts. Tampoc hi ha els serveis públics. Ni tan sols ha perdurat Català Moda, botiga de referència, coneguda a tota la Marina i amb sucursal a Gandia. Un error polític majúscul ha estat dur tots els serveis a la perifèria de la ciutat i facilitar el desplaçament de les botigues i dels bars al Prado i a l’antiga carretera.
Ondara té un terme municipal petit -10,3 Km2– però amb 6.500 habitants, dels quals un 18% són estrangers, aconsegueix una alta densitat de població, 666 hab/Km2. No té urbanitzacions, però ja hem vist com al seu voltant nuclis com Els Poblets o El Verger han consumit gran part del seu terme en nombroses urbanitzacions. El que hi resta són camps abandonats i PAIs per desenvolupar.
Fins i tot la veïna Benidoleig, a la amable Rectoria, ha desenvolupat una gran urbanització a la Segària. Això no lleva, o precisament per això, que el poble estiga ben cuidat, mantinga un equilibrat patrimoni urbà de cases rehabilitades i l’antiga escola modernista de la Fundació Santonja. També té els inexplicables 4,78 vehicles per habitant per molt baix que es pose l’impost municipal de circulació. (Hi van tots els residents estrangers de la Marina Alta?). El mateix passa a Relleu amb 10,85 vehicles/hab.
Des d’Ondara es veuen les Marines de manera dual. D’una part la costa, una mena de ciutat lineal americana que s’ha deixat caure vora el mar i amb les sues dinàmiques pròpies. Per altra banda, l’interior. I és que Ondara viu de la relació comercial intensa amb els pobles de la Marina, especialment Pego, el Verger, els Poblets, Beniarbeig i resta de la Rectoria, Pedreguer i Gata i, amb Dénia, especialment pels serveis administratius i sanitaris. Tradicionalment les compres importants o de qualitat s’han fet a Gandia.
El poble ha aguantat molt millor que no altres municipis la crisi en el sector del comerç minorista, amb només una baixada del 5,7 % de les activitats, quan la mitjana a les Marines està al voltant del 30%. De fet, té 42.765m2 de comerç minorista: 8.057 en alimentació, 27.561 de no alimentació i 7.147 de mixt i altres principalment en tres centres comercials petits. A banda, té el gran centre comercial Portal de La Marina, de 40.166m2, inaugurat el 2008.
El fet que Dènia no acceptés un gran centre comercial, en apostar per un model de comerç minorista tradicional compatible amb els hipermercats, i la bona localització geogràfica del poble, són les causes que possibilitaren la localització del Portal de la Marina a Ondara. Uns arguments semblants a l’establiment de la gran àrea comercial de La Marina a Finestrat. En tots dos casos, pròxims a la capital comercial comarcal i a les aglomeracions de residents estrangers que viuen als pobles del voltant. Només amb una ullada al bestial increment de població dels pobles de les Marines durant el període 2001-2012, comprendrem l’estratègica localització dels centres comercials: Finestrat un 197% d’increment, Benitatxell 123%, la Nucia 104%, Polop 103%, els Poblets 83%, Relleu 71%, Calp 62%, Orba 52%, Xaló 52%.
El Portal de la Marina està situat junt a la carretera nacional i l’eixida de l’AP7. Ha aportat a Ondara una capitalitat comercial que abans no tenia. La gran població de residents de la comarca hi tenen un lloc permanent de compra i per als nadius, els caps de setmana, s’ha convertit en l’opció majoritària per a l’excursió familiar i lloc de trobada de la gent jove.
Els pobles veïns veuen com ara els dissabtes i els diumenges el poble resta buit. Han renunciat a organitzar activitats d’animació al poble perquè el que hi ha és una fugida massiva cap al centre comercial. El mateix ha passat en el propi centre històric d’Ondara. Molts comerciants tradicionals s’han vist pressionats a obrir botiga al centre comercial per poder mantindre els productes de marca. Un comentari bastant acceptat és:
“Al poble les vendes estan a mínims. Al centre comercial durant la setmana véns a pagar la llum, però sempre fas negoci el cap de setmana.”
També opinen el comerciants que:
“La gent de Dénia no va al Centre Comercial perquè els de Dénia són molt tancats, mai no han volgut ser la capital de la Marina i no mai van als pobles de la comarca. Ells, si ixen, van a Gandia o a València.”
L’economia d’Ondara ha estat bàsicament agrícola, els cítrics, però poc a poc el camp s’està abandonat definitivament. Els millors camps es troben al voltant de la pedania de Pamis. Hi han algunes iniciatives al camp de gent jove, però són bàsicament iniciatives romàtiques d’agricultura ecològica. La proximitat als nuclis turístics també ha fet important un cert sector de serveis de caràcter bàsic.
El poble manté un reduït nombre d’activitats industrials i de construcció i, per contra és la població de les Marines que, amb la crisi, ha perdut major nombre d’activitats, un 36% de les que tenia.
La fabricació d’articles de vímet, canya i palma havia estat sempre significativa, encara que no tant com a Gata de Gorgos, Pedreguer o Xaló, on ha esdevingut una indústria important. En els darrers anys les importacions de la Xina i de l’Orient l’han fet minvar considerablement.
La construcció no ha passat mai de certa quantitat de petites empreses, excepte BTB, que ha estat construint finques, urbanitzacions i apart-hotels tant a la costa, Xàbia – Moraira, com a l’interior, Xaló, Murla, Alcalalí i Parcent. La situació ara és dramàtica per a tots.
El nombre d’activitats de bars i restaurant ha baixant durant la crisi un 21%, una mica més que els pobles de la costa, però molt menys que els pobles de l’interior, on n’han baixat entre el 50 – 70%.
La crisi i la concentració bancària han produït una forta reducció del nombre d’oficines d’entitats de dipòsits a totes les Marines: una mitjana superior al 25%, però Ondara, conjuntament amb Relleu, mantenen el major nombre d’oficines per 1.000 habitants, amb 1,352 i 1,490 respectivament, quan la mitjana de les Marines és de 0,78. D’alguna manera el nombre d’oficines reflecteix l’activitat econòmica dels pobles del prelitoral que fan de subcentre comercial. Així, també tenen un alt índex d’oficines: Pedreguer 1,032, Teulada 1,166 i Xaló 1,212.
El poble gaudeix de molt bones dotacions públiques, tant esportives com culturals. Compta amb un auditori, la plaça de bous i l’antic Prado. Hi ha associacions molt diverses però les més importants són les esportives. L’associació cultural la mantenen 100 socis de quota que és una quantitat respectable.
Ondara, com la resta de les Marines, ha perdut l’horitzó comarcal i tot es planteja a escala local.
