Targeta roja a Fabra, eleccions anticipades ja!

targeta roja a fa

Gerard Fullana, Rosa Solbes, Francesc Bayarri, Gustau Muñoz

Pensem que no calen moltes explicacions de per què el dia 7 a les 7 la societat civil valenciana s’ha unit a la Plaça de la Mare de Déu de València per tal de traure la targeta roja d’expulsió a un govern del PP que juga malament la democràcia, que juga brut.

A ningú no se li amaga que ens trobem davant un dels moments més crítics de la nostra història recent. L’augment devastador de l’atur, una recuperació econòmica que no arriba, el tancament d’empreses, la desindustrialització, l’abandó el camp valencià i la postergació de les polítiques socials afecten greument una majoria de la població. Per si tot això fos poc, la deriva autoritària d’uns governants que no escolten ni dialoguen, les actituds irresponsables que posen en perill les Institucions Autonòmiques, la privatització dels serveis públics, la venda a preu de saldo del nostre patrimoni, i episodis tan lamentables com la destrucció de la RTVV, agreugen fins a límits insuportables el malestar.

La situació de les finances públiques és dramàtica i té causes molt concretes. La primera és la factura terrible, en forma d’endeutament i de pagament d’interessos -que ja superen el que es gasta en Educació- d’na gestió megalòmana i fracassada que té noms i cognoms, que es diu Zaplana, Olivas, Camps i Fabra.

L’aposta insensata per l’especulació immobiliària i l’arquitectura espectacle, el model basat en la construcció i el turisme massius i indiscriminats, mentre s’abandonava l’economia productiva, fou l’ambient perfecte per a un esclafit impressionant de la corrupció i per a l’enriquiment personal d’uns quants. Una corrupció institucionalitzada que ha podrit el partit que ostenta encara hui el poder i que fins ara, malgrat els molts procediments judicials incoats, no ha rebut el correctiu necessari. I que ha comportat, de retruc, oprobi i desprestigi per a tots els valencians. Els casos de corrupció es compten per desenes, els imputats per centenars. Un espectacle que ha embrutat la imatge del nostre País, convertit en terra de saqueig.

El que Zaplana i Camps impulsaren sense una mínima base de racionalitat econòmica s’ha de pagar ara, i ho està pagant la ciutadania que es queda sense faena o sense casa, dependents que se’ls retallen les ajudes, estudiants que se’ls apugen les matrícules, empreses sense crèdits i sense mercats, una joventut sense futur, els ciutadans i ciutadanes que es queden sense serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, o que veuen com perillen greument i es deterioren.

Ja sabem fins a quin punt influeix el context més ampli de la crisi, les polítiques d’austeritat i restricció pressupostària emanades d’Europa i la gestió nefasta del govern de l’Estat, que augmenta enormement la desigualtat social i aposta per un repartiment cruel i injust dels sacrificis. Ara bé, el llast generat per un model econòmic i polític basat en el clientelisme, la corrupció i l’especulació promogut pel PP al País Valencià és insuportable.

No oblidem tanmateix que una altra causa molt important de la dramàtica situació actual és també el brutal dèficit estructural del finançament, que és escandalosament lesiu per als interessos valencians. Tots els estudis solvents indiquen que hi ha un dèficit sistemàtic de finançament, una eixida neta de recursos, un escanyament permanent que ofega les finances públiques valencianes. Els compromisos bàsics de la Generalitat en sanitat, ensenyament, serveis socials, administracions locals, infraestructures, justícia, investigació, polítiques d’igualtat, pagament a proveïdors, etc., estan sotmesos a una gran tensió que perjudica greument la recuperació econòmica i el benestar de la població.

A l’ofegament implacable derivat d’una política general que castiga els més febles, cal sumar els efectes d’una crisi valenciana específica. Que s’ha traduït en la desaparició del sistema financer propi amb la venda de Bancaixa, la CAM i el Banc de València, en la reducció de l’oferta de serveis públics, en un atur per damunt de la mitjana, descens dels nivells de renda que ja estan per baix de la mitjana d’Espanya, empobriment general i enfosquiment de les perspectives de futur.

L’empobriment massiu i la manca de perspectives econòmiques, que generen tant de malestar, són el resultat directe de la política fracassada del PP.

La culminació d’aquesta deriva desesperant ha sigut, per ara, el tancament de RTVV i la proposta de retornar competències a l’Estat central per insuficiència de finançament. És a dir, el desballestament d’un marc institucional i polític d’àmplia autonomia, la reducció a una autonomia merament administrativa, de façana.

A la incompetència i a la manca de rigor, a la megalomania quasi delictiva de Zaplana i Camps, cal sumar ara la legitimació i la complaença d’Alberto Fabra amb els plans de recentralització inscrits en el programa màxim de l’espanyolisme de la FAES. Cal afegir la manca absoluta d’ambició que caracteritza el president actual, que no es creu la Institució que representa i no fa una defensa resolta dels interessos valencians. No reclama com cal el finançament just ni el deute històric, ni negocia una legítima reducció de l’endeutament consolidat. No té ni idea de què s’ha de fer per traure endavant aquest País, perquè ni el coneix i se’l creu.

En comptes d’unir els esforços mancomunats per a reivindicar solucions justes, reconstruir l’economia, rellançar un projecte col·lectiu il·lusionant, els polítics del PP segueixen una política sectària de fets consumats en benefici d’elements propers al poder que volen apropiar-se del patrimoni col·lectiu dels valencians. Per això les privatitzacions. El tancament de la RTVV no té cap sentit econòmic, és un atemptat directe contra la cultura, la indústria audiovisual, el dret a la informació i la llengua dels valencians. Un atemptat sense precedents a la identitat, que ara volen tapar amb cortines de fum reobrint conflictes artificials que la societat valenciana ja ha superat. I que se suma a la prohibició de TV3 i Catalunya Ràdio, i altres mesures contra la nostra llengua com ara la supressió de línies en valencià en l’àmbit de l’ensenyment.

Per tot això és lògica i té tota la legitimitat la mobilització social en favor d’un Canvi amb majúscula, una inflexió enèrgica, per evitar la continuïtat d’una deriva fatal de ruïna econòmica i moral i per obrir una nova pàgina, per donar una oportunitat de futur als valencians i valencianes i especialment a les generacions joves.

Per això és justa i necessària una àmplia i sostinguda mobilització social que acompanye i que culmine el Canvi necessari i possible. Per això és legítima l’exigència d’Eleccions Anticipades, per avançar ja solucions, recuperar el temps perdut, aportar confiança i posar les bases per a una recuperació econòmica, política i moral de la societat valenciana. No podem esperar més.

Necessitem aire fresc en les Institucions, nova gent, cares noves, disposades a treballar amb força i amb il·lusió en favor dels interessos col·lectius, sense les hipoteques de corrupció i ineficàcia que ofeguen els inquilins actuals del Palau de la Generalitat.

(Gerard Fullana, Rosa Solbes, Francesc Bayarri i Gustau Muñoz són directius de Valencians pel Canvi)

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER