El Gran Wyoming, la Túria i la Universitat

Wyoming en La Nau 2

Joan del Alcàzar

La del divendres 21 de febrer va ser una vesprada-nit de festa grossa a La Nau. A l’Aula Magna hi havia un acte, presentat per l’escriptor i periodista Alfons Cervera, sota el títol “Operació Stanbrook. 75 aniversari”. Es tractava d’un homenatge als últims exiliats de la República, que comptava amb la projecció del documental Captius en l’arena. El recordatori de l’odissea republicana va comptar amb una magnífica assistència de públic.

Paral·lelament, al Paranimf, va desenvolupar-se un acte més del cicle commemoratiu del primer mig segle de vida d’una publicació valenciana tan singular com emblemàtica: la Cartelera Turia. Una publicació d’avantguarda democràtica i de resistència popular a totes les maldats de tots els poders, una trinxera dels progressistes valencians de distinta filiació, i una referència inequívoca en matèria cultural.

Son moltes, moltes les vegades que he assistit a un acte al Paranimf de la Universitat de València, però mai els venerables pares acadèmics retratats a les parets del teatre acadèmic havien estat acompanyats per un públic tan identificat amb l’orador principal, tantes interrupcions amb aplaudiments i tanta rialla.

Tot un fenomen El Gran Wyoming. A més d’altres consideracions que podríem fer sobre la seua presència a La Nau, val a dir que partits i institucions voldrien tindre la meitat del poder de convocatòria que va demostrar el polifacètic humorista, músic, periodista i metge (d’escassa vocació, segons explica sovint). Dues hores abans de l’hora d’inici, el Paranimf ja estava ple. Una hora abans, la sala habilitada a La Nau per a seguir l’actuació (?) de Wyoming per circuit tancat de TV, estava de gom a gom, i la cua d’aspirants a accedir-hi arribava quasi més enllà de la Plaça del Patriarca. Amb molta antelació, els responsables de l’organització –que van haver de treballar de valent i aguantar massa impertinències d’alguns que no comprenien que l’aforament del Paranimf és el que és- ja enviaven la gent al Saló d’Actes de la Facultat de Filologia. Amb tot, amb les portes del Paranimf tancades per raons de seguretat, el claustre de La Nau va romandre ple de gent que volia veure el personatge i que li signara el seu darrer llibre: No estamos locos.

Probablement El Gran Wyoming és per mèrits propis el Cap de l’Oposició política real, i no sols al Govern; sinó a la Monarquia, a la Corrupció i a tot allò que està fotent la vida a la majoria del personal en eixe territori tan extens que és conegut com Espanya. La seua intervenció no va decebre: verborreica, excessiva, caòtica, lúcida, irreverent, il·lustrada per moments, assenyada, irrespectuosa i, sobretot, amb una gran capacitat per a riure’s d’ell mateix. No es pren massa seriosament Wyoming. Afirmà que sobre molts dels temes que parla no sap què és realment el que pensa, i que sovint ell mateix se sorprèn diguent amb contundència coses que no sabia que pensava. Wyoming no va decebre a ningú. Tret que algú esperara un erudit i acadèmic analista de la societat en què vivim. No se li poden demanar exquisides precisions conceptuals ni excessiva pulcritud analítica a una persona que parla amb humor càustic d’història, de sociologia, de política, d’economia i del que li ve de gust, farcint a més el discurs de referències personals, familiars o professionals, i afegint anècdotes de vegades surrealistes. Wyoming parla –confessava a La Nau- amb un registre propi, però tracta els temes, els problemes que són els de milers i milers de ciutadans que cada matí es pregunten que inventarà el Poder per a fotre’l eixe dia.

Més enllà del popular presentador de l’Intermedio, a La Nau es va viure divendres una festa de vitalitat democràtica d’aquest maltractat país. La mirada arrere sobre el dolor de l’exili dels republicans que fugien de l’horror franquista; la Cartelera Túria acomplint 50 anys i celebrant-ho amb la presentació d’un llibre que ja ha venut més de cent mil exemplars, i del qual és autor un dels homes de major credibilitat política en l’Espanya actual; i, finalment, emparant-nos a tots, la Universitat de València com amfitriona obrint els seus dos espais més emblemàtics –l’Aula Magna i el Paranimf- a les ciutadanes i els ciutadans valencians que són sensibles a allò que en diguem la cosa pública, i que saben que la degana de les universitats del país és un referent inequívoc. Qui pot promoure dos actes com els de dissabte, sinó la Universitat de València?

Parafrasejant El Gran Wyoming, La Nau oferirà un altre dia més, però no millor perquè és impossible.

Publicat en el bloc escriureenlaire.blogspot.com

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER