Assumptes pendents

PPons

Manuel S. Jardí

Enmig de tot l’enrenou al voltant de la liquidació de RTVV i l’acomiadament dels treballadors, hi ha un detall que convé remarcar, perquè fa l’efecte que el saqueig continua a benefici de part. Ja s’ha anunciat que en acabar el termini de les negociacions –així anomenen els encontres entre el comitè d’empresa de RTVV i els sicaris contractats pel règim per a despatxar els empleats-, la major part dels afectats rebran la carta d’acomiadament, però un grapat de treballadors allargarà l’estada a Burjassot, si més no fins a ben entrat l’any 2015. Més enllà dels inventaris que calga enllestir, i d’assistir al deteriorament dels equips tècnics i els fons documentals, hi ha una funció que el règim d’Alberto Fabra pretén mantenir amb una certa discreció. I és que la xarxa de repetidors de RTVV, una xarxa pública –per tant patrimoni del conjunt de la ciutadania del País Valencià- continua fent servei a dues televisions privades: Mediterráneo TV (sucursal de 13TV), la tele de la Conferència Episcopal per entendre’ns, i Las Provincias TV (del grup Vocento).

Per si queda algun despistat, Las Provincias, aquella capçalera a la qual van associades personalitats que m’estalviaré de qualificar, com ara don Teodoro Llorente i María Consuelo Reyna, ja fa anys i panys que pertany a un conglomerat empresarial que és el grup Vocento. Quan Esteban González Pons va repartir el pastís a les TDT-party, la majoria de les quals a empresaris i fulanos afins al règim, Las Provincias TV en va resultar agraciada. Naturalment. El cas és que el negoci no rutllava com esperaven –la TDT és un avanç tecnològic, però un enorme fracàs comercial com es pot comprovar en la història recent- i fa temps que van rellogar la freqüència a una teletenda. Una il·legalitat com un piano, però ací ni Fabra, ni la Johnson, ni Ciscar, ni cap dels qui circula amb cotxe oficial i para taula amb càrrec al pressupost mira de fer complir la legalitat vigent. I tampoc no hi ha cap instància a la vista que se n’ocupe de denunciar al govern de la Generalitat per això mateix: prevaricació.

Aquestes dues TDT d’abast autonòmic aspiren juntament amb algunes altres a fer-se amb les despulles de RTVV. I sí, podran depredar allò que el règim els hi permeta, però mai no podran substituir la funció de la ràdio i televisió públiques, ni en la pitjor versió que han ofert en gairebé un quart de segle d’emissió. Per definició, el servei públic i el negoci privat són antagònics.

A tot açò, convé recordar que el Tribunal Suprem va invalidar el repartiment del pastís de les TDTparty  amassat per González Pons, quan Francisco Camps encara lluïa els vestits presidencials que li pagava la trama Gürtel. La sentència del Tribunal Suprem tampoc no l’ha executada el govern d’Alberto Fabra, i ací no hi ha ningú amb capacitat per a adreçar-s’hi als magistrats i posar-los en antecedents sobre l’incompliment de la sentència per part del Consell.

Mentrestant, un altre (presumpte) delinqüent que va exercir com a director general de RTVV, de cognom Jaraba, va afavorir a Mediterráneo TV i a Las Provincias TV amb un contracte mitjançant el qual aquestes dues perles de l’audiovisual empraven els repetidors públics per fer arribar el senyal del seu telefem i teletenda, respectivament. Encara ho fan. A canvi, havien de pagar uns diners, fer publicitat de la programació dels mitjans públics i cedir equips tècnics quan RTVV pogués necessitar-los ocasionalment. Per descomptat, el contracte fou incomplert de manera flagrant, com així va quedar palès en el consell d’administració de RTVV que presidia Rosa Vidal. L’aleshores conseller Rafa Xambó va denunciar totes aquestes irregularitats a la Fiscalia, que encara no ha contestat.

Conclusió: Fabra ha tancat a la grega les emissions de RTVV, però hi manté personal perquè la xarxa (pública) continue fent servei a la tele dels bisbes i a la teletenda de Vocento. A canvi de què? Qui, quan i/o amb qui s’han subrogat els contractes de prestació d’aquest servei, considerant que RTVV està en procés de liquidació? Paguen alguna cosa, o continua sent de franc? Fins a quan s’hi prolongarà l’espoli del patrimoni públic? Hi haurà partits, associacions, col·lectius o particulars que reclamen, ni que siga per via judicial? Qui ha d’exigir responsabilitats per l’estafa i el saqueig ininterromput? Assumptes pendents.

Publicat a La Veu del País Valencia (24 de febrer del 2014)

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER