Vaga de docents a les Illes: com més curt ens lliguin, més perill tindran

vaga Balears

Jordi Martí Font

I és clar que el Govern Balear no pensa retirar el Tractat Integrat de Llengües (TIL), “per molt que cridin al carrer”, diuen. Només faltaria que un govern democràticament elegit es deixés intimidar per una colla d’antidemòcrates que l’han desafiat i l’han posat en qüestió. Ni ara ni mai. Si el Govern canviés d’opinió per aquesta colla de cridaners, a on seria la democràcia? A on seria la representativitat que atorguen les urnes? Si per una protesta al carrer d’una colla de sindicalistes i de dropos catalanistes tot el pla de govern d’un Govern com el balear s’hagués de repantejar, a on aniríem a parar?

Que els ho vagin a preguntar a la seva colla de companys de partit (i dels seus suposats oponents del PSOE) que van veure’s obligats a acabar amb el servei militar obligatori, amb la mili, fa anys. I no perquè aquest fos el seu “programa” sinó perquè la pressió social així ho va dictaminar. Que els ho diguin als militars que manaven damunt la vida de tots els joves mascles del seu estat i d’un dia per l’altre van passar a manar només sobre la colla de ximples que continuaven volent ser militars. O que preguntin a Pujol i a Aznar, a Felip Puig i a Arias Cañete què en queda d’aquell Pla Hidrològic Nacional que calia imposar fos com fos a les Terres de l’Ebre…

Que els preguntin com s’ho van fer per canviar d’opinió i que en prenguin nota, perquè aquesta vaga va camí de guanyar-se. I això que només és al seu començament. Perquè és una vaga per la dignitat, en defensa de les bases d’una societat que directament s’ha vist agredida en la seva part més íntima: les condicions de fer feina a l’escola, les condicions de l’ensenyament i la mateixa subsistència de la llengua minoritzada que a les Illes Balears i les Pitiüses es parla, el català, en totes les seves formes possibles, però negat per qui només vol fer-lo desaparèixer.

El president de les Illes, José Ramón Bauzá, com Artur Mas al Principat i Alberto Fabra al País Valencià, han acceptat el deute amb el Banc Central Europeu, han acceptat pagar-lo després de rescatar amb diners europeus la banca de la maneta del seu amic Mariano Rajoy. A això es dediquen aquests polítics. I evidentment ara no tenen diners ni per a la sanitat, ni per a l’escola. Per això ens retallen tot l’imaginable, per això ens deixen sense vetlladores, sense professores, sense mestres, amb quantitats d’alumnes a cada classe impossibles de gestionar… Contra tot això fan vaga a les Illes. Contra tot això i contra el decret trilingüe que darrere d’una suposada defensa de l’ensenyament en anglès el que fa és posar el català a la picota.

Són llestos aquests governants, llestos però ximples alhora. No saben encara ara que com més curt ens lliguin més perill tindran. I avui, les mossegades de les Illes les hem de donar totes i tots, perquè no volem retallades ni socials ni retallades lingüístiques. Perquè defensem el dret a existir i ells (Bauzá, Mas, Fabra i Rajoy) ens el neguen. Som aquí per defensar la llengua que ens agermana, a tots els Països Catalans, però som aquí també en defensa de l’escola pública, per tirar enrere les retallades, per una educació pública de qualitat.

 

Publicat a Llibertat.cat (18 de setembre del 2013)

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER