L’indépendantisme gagne du terrain en Catalogne

Catalana-Catalunya-Pais-Valencia-EFE_ARAIMA20130911_0218_7

Sandrine Morel (Le Monde)

Article publicat al diari francés Le Monde, la nit de l’11 de setembre de 2013, que mostra el ressò que ha tingut la Via Catalana en els mitjans estrangers i la manera com l’estan presentant

A les 17 h 14 en punt, en referència a la data de l’11 de setembre de 1714, quan Barcelona va caure sota l’assalt de les tropes de Felip V, centenars de milers de catalans s’han donat la mà per a formar una cadena humana de 400 km de llarg, que ha travessat 86 municipis, aquest dimecres, dia de la festa de Catalunya, la Diada. Aquesta acció simbòlica, batejada Via catalana cap a la independència, testimonia la força del moviment independentista a Catalunya. El seu objectiu és pressionar els dirigents polítics per tal que s’organitzi un referéndum d’autodeterminació en 2014, com s’hi ha compromès l’actual cap del govern català, el nacionalista de dretes Artur Mas.

Segons un sondeig de MyWord per a la Cadena SER, publicat aquest matí, el 52 % dels catalans votarien a favor de la independència si s’organitzava un referèndum, al qual s’oposa Madrid. Només el 24 % votarien en contra.

Aquests tres últims anys, la lluita per la independència ha guanyat nombrosos adeptes a Catalunya. Les raons en són múltiples. La resolució del Tribunal Constitucional, que el 2010 va censurar diversos articles clau del nou estatut d’autonomia català, que aquesta regió del nord-est d’Espanya havia ratificat el 2006, ha exacerbat el sentiment de no ser compresos, fins i tot de ser menyspreats per Madrid. La crisi econòmica, associada als nombrosos discursos dels nacionalistes alimentant la idea que Espanya saqueja les riqueses de Catalunya, ha accentuat la idea que, independent, Catalunya aniria millor, i han convençut nombrosos catalans fins ara reticents a la idea d’una separació de la resta del país. I les declaracions polèmiques del ministre d’Educació expressant el seu desig d’espanyolitzar els joves catalans no han fet sinó tirar oli al foc.

Per tal que aquesta nova realitat siga entesa a Catalunya, a Madrid i a la resta del món, els independentistas s’han mobilitzat en massa. Prop d’1,6 milió de persones de totes les edats i totes les condicions socials, segons les xifres del govern català, han fet de la Via Catalana un èxit semblant al de la manifestació de l’any passat, quan més d’1 milió de persones es van reunir a Barcelona. Milers d’elles s’han desplaçat a l’extrem sud de la regió, a la desembocadura de l’Ebre, dèbilment poblat, on hi havia trams que corrien el risc de no ser coberts.

Alguns han desitjat explicar per què desitgen la independència.

Antònia Segura, comercial, 48 anys, Palamós
“Estem cansats que surtin tants diners de les nostres caixes i que no ens retornin, que se’ns tracti malament, que les nostres infraestructures siguin deficients”.

Miquel Ferré, 40 anys, jardiner, Amposta.
“Vull el millor per al meu fill, i això passa per la independència. Econòmicament, pertànyer a Espanya no és rendible”.

Roger Torras, 35 anys, productor audiovisual, Barcelona.
“Si volem que Catalunya mantingui d’ací vint anys el seu nivel econòmic i la seva qualitat de vida, no podem deixar que Espanya ens tiri a terra”.

Esther Esteban, 30 anys, responsable de marketing en una empresa farmacèutica, Barcelona.
“Aquesta manifestació no és una demostració d’indignació o de rancor. Només parla del nostre futur, el que nosaltres volem, perquè està clar que el model polític actual no funciona”.

Natàlia Maragall, 45 anys, creadora de moda, Barcelona.
“El meu avi, el poeta Joan Maragall, federalista, deia als seus amics fa ja un segle, que simplement es respectés el seu sentiment català, la seva identitat. És el que demanem”.

Carles Diosca, 38 anys, traductor, Barcelona.
L’Espanya de les autonomies creada després de la mort de Franco per a posar en marxa la democràcia ha estat sobrepassada. Avui, la democràcia, és deixar-nos organitzar un referèndum, cosa que desitgen el 80 % dels catalans. Si jo defenso la independència, és perquè penso que Espanya i Catalunya són dues nacions que han de ser iguals, i no que l’una estigui subordinada a l’altra”.

Jaume Romero, 49 anys, cap d’una empresa d’infografia, Barcelona.
“No em sento a gust en la situació actual. Som diferents, no ens entenem i no ens estimem. És històric. És com un matrimoni que ja no funciona. Demano el divorci”.

Mercè Amado, 53 anys, economista, Barcelona.
“Jo em sento catalana, i en l’Estat espanyol això no és fácil. Tot és prohibició. Som maltractats econòmicament i culturalment. No tenim les infraestructures que necessistem i tenim un dèficit fiscal considerable. Hem aguantat molt de temps, però ha arribat el moment de dir prou”.

Denise Fontanales, 58 anys, microbiòloga, Sabadell.
“Espero dels qui ens governen que comprenguin els nostres sentiments, la nostra llengua, la nostra identitat. Desitjo també que siguin capaços de generar ocupació. Ara bé, tot el que es produeix, ho absorbeix Madrid, cosa que disminueix el nostre potencial econòmic”.

Joan Gregori, 60 anys, jubilat, Sabadell.
“Volem marxar. On és el problema? Simplement volem viure la nostra vida com vulguem”.

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER