El PP toca fons (d’inversió)

pons blasco

Manuel Alcaraz

Ja he dit alguna vegada que Esteban González Pons, camisa blanca de mi esperanza, em reconcilia amb el món. Si fluixege, si pense que la humanitat se’n va a fer punyetes o que Espanya és aquest país normal entre dues guerres civils, com va dir el poeta, en tinc prou a trobar-me’l per a refer-me. Per descomptat no sóc digne que entre en ma casa, però unes paraules seues basten per a sanar-me. De fet, crec que haurien de cessar l’esquerpa Mato i nomenar-lo a ell ministre de Sanitat, perquè anara habitació per habitació, llit per llit, consolant els caiguts i encoratjant-los a sobreviure una estona més amb la seua vèrbola. Parla com parlarien els ninots si parlaren, així que no m’imagine res de més festívol ni més compassiu. Bé, doncs González va dir l’altre dia, amb una camisa del mateix blanc-Espanya que els mocadors que Bárcenas es posa a la butxaca de la jaqueta (i que no sé si a l’home, ara a Soto del Real, li’n deixaran que es pose), va dir que cal preparar-se per a la idea que potser en el PP també hi ha corruptes. Òstres tu!, m’exclame, sorprès per la notícia, en una mostra més de la meua capacitat d’anàlisi política. Caram… corruptes en el PP, no se m’havia acudit…

Després puc llegir que en el PP d’aquesta Comunitat, que és la seua, costava una mitjana de menys de dos euros estar-hi afiliat. Es veu que no li apliquen l’IVA cultural. I, a més, en molts pobles, senzillament, els afiliats –centenars i centenars, milers i milers- no pagaven res, però res de res. En canvi, les despeses, justificades o no, justificables o injustificables, es compten per desenes de milers d’euros. Jo, que sóc de lletres, no entenc com s’ho fan. I com que sóc de lletres, a més, porte tota la vida llegint que la dreta “està contra la cultura de la subvenció”. Però ara resulta que entre sobresous, despeses judicials, comptabilitat B, transferències de fons públics a les arques partidàries, trages i altres foteses, i ranxo carcerari, som necessaris uns quants milions de ciutadans per a subvencionar-li al PP els seus capritxos. I ells, sobrats, poden fins i tot invertir en fons d’inversions amb els diners que els donem. Per descomptat, m’apresse a dir, tot açò és “presumptament”, perquè fins que tot es comprovarà haurà de passar una generació. Esperem que no siga la del 98, que tant li agradaven els desastres. Però exactament a això, a un desastre moral, és on ens hi han dut una colla de pinxos i, molt destacadament, el PP. Perquè la cosa és molt senzilla: han fet trampes. Si vostè és del PP, benvolgut amic, és un trampós. Foti el camp, i encara podrà dir que va ser trampós enganyat. Si no, és que és un trampós trampós, un barrut que Déu n’hi do. I si vostè va votar al PP publique una carta al director dient-ho i confessant que li van enganyar. I, si no, és que a vostè li agrada que li facen trampes. Hi ha gent per a tot.

Després hi ha el Floriano, que és com González però menys previsible en el seu ric amaniment indumentari i amb menys ínfules en la glotis, tot i que alguna en té. I es queixa, l’home, que al PP li volen fer una “Causa General”. La dreta sap molt bé el que és una causa general: li la van fer els seus avantpassats als meus. Val a dir, els fatxes als rojos. Per això els agrada esplaiar-se amb aquestes coses, necessiten una mica de martiri per a sentir-se vius. Veges per on, per una vegada estic d’acord amb ell: estaria bé una causa general al PP, el nomenament d’una Comissió  –Parlamentària, Ciutadana, d’interns de Soto del Real, de membres de la Família Reial, d’antics directius de la CAM o de jugadors de l’Hèrcules, tant se val, qualsevol inspira més confiança que la direcció del PP– que els examinés tots els comptes que entre El Mundo i El País han col·leccionat amb tanta cura i propòsit tan misteriós. I, mentrestant, que amb la seua terrible lentitud geològica, avance majestuosa la Justícia, les togues negres de la meua esperança.

Perquè, a veure si ens aclarim, una cosa és que siga estiu i haver d’escriure aquestes coses, que fa mandra, i una altra no adonar-se’n que quan els dic tramposos no és un mer exabrupte: és que han falsificat de cap a cap, com ningú des del 1977, la democràcia espanyola. Per dir-ho amb claredat: estructuralment, en la CV i en altres llocs, el PP ha comprat vots, perquè ha pogut muntar i mantenir un aparell dedicat essencialment a la transferència de favors amb cacics, a l’engany sistemàtic de ciutadans i al pagament de molts tubs de neó que mantingueren una part de la plebs bocabadada. S’han falsificat les regles de joc per tal que no tots els jugadors pogueren jugar amb les mateixes cartes. I, damunt, una bona part d’aquests trilers professionals s’enriquien personalment i enriquien els seus seguicis d’imbècils i sangoneres als quals vostè mateix, si vol, podrà posar-hi noms i cognoms al seu propi poble sense escarrassar-se

Tots? ¿És no hi haurà cap just per a justificar aquesta Sodoma i Gomorra de la democràcia espanyola? Fins ara em pensava que sí, que algun n’hi devia haver.  Però ja no. I no perquè,  amb el seu silenci si més no, han consentit. Perquè no em puc creure que amb tot el tràfec de sobres, colpets a l’esquena, mocadorets en la butxaca de la jaqueta, paraules buides i beats donant-se colps de pit pels pecats dels altres, no se n’adonaren que vivien enmig d’un femer dedicat, bàsicament, a dues coses: a fer-se rics i a desmoralitzar fins a deixar exsangüe la ciutadania. Que donen explicacions!, els demanem. Però, en realitat, és una bajanada. Té raó González Pons: cal preparar-se per al pitjor: podria ser que el PP tinguera algun corrupte en les seues files. Ara, el que fa basarda són tots els altres, que fan patir el diccionari. Podria ser que el PP esclatara. Els gasos de la putrefacció tenen aquestes coses. Encara que porten camisa blanca o mocador en la butxaca de la jaqueta.

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER