Modernitat gasosa

ave

 

Xavier Aliaga

Sols a través d’una retòrica molt treballada i instal·lada en la societat es pot tornar a vendre com un progrés indiscutible per a la societat l’avanç d’aquella caríssima xarxa radial d’alta velocitat que connecta Madrid amb una vintena de capitals “de províncies” i que serveix com a pretext pressupostari per desmuntar línies de proximitat “poc rendibles”. Això, mentre es van posant bombes en els baixos del corredor mediterrani, una d’aquelles infraestructures essencials que hauria d’haver-s’hi impulsat des del minut zero. Si no fóra preocupant, resultaria risible com arran de l’arribada de l’AVE a Alacant els polítics i la premsa conservadora recuperaven el triomfalista discurs de l’ex ministre socialista José Blanco quan presumia que Espanya era el segon país del món en línies d’alta velocitat per darrere de la Xina. Si hi haguera una mica de sensatesa, l’afirmació hauria d’encendre totes les alarmes: si Estats Units, Alemanya, França o Suècia no han fet aquella aposta és que, sense cap discussió possible, ens hem (s’han) equivocat.

La “modernitat” oficial, tanmateix, no admet esmenes. Tot i que la generosa xarxa d’AVE preexistent no ha esmorteït la crisi ni minvat les cues de l’atur en cap lloc on arriba aquell tren, el príncep Felip i la conhort política tornaven a insistir en els indubtables efectes benèfics de la línia a Alacant. És curiós, però l’absència de línia no ha impedit que un milió de persones visitaren tots els anys Benidorm. I un alt càrrec de la Generalitat reconeixia en els micròfons de Ràdio 9 que l’AVE no era, efectivament, un mitjà de transport “per a les famílies”, que tornarien a visitar la costa valenciana en vehicles particulars. “Alacant serà la platja de Madrid”, repetia amb gojosa insistència el mateix alt càrrec, ignorant que la benedicció (indubtable) del sol i platja s’està convertint en la nostra condemna: la inversió en alimentar l’eterna gallina dels ous d’or està a anys llum de la que s’hi dedica a reformar i canviar el nostre model productiu. No eixirem mai de pobres. O serem pobres amb AVE i sol i platja. ¿No havíem quedat en què la modernitat era aquella entelèquia de la investigació i el desenvolupament? Passa que l’excel·lència i els avanços científics i tècnics no solen ser inaugurats pels polítics ni es presten tan fàcilment al tràfec de comissions ni al mercadeig de favors.

Per a la nostra casta sembla que la modernitat és desmuntar parcialment el Centre d’Investigació Príncep Felip (curiós: la vetusta i anacrònica monarquia espanyola batejant sempre les nostres icones de modernitat) i retallar la despesa general en investigació i educació, fomentant les elits i degradant indefectiblement la nostra formació general. Sols algú que anhela un país de cambrers i paletes ho faria. Tal volta el progrés és això. O recuperar la religió com a matèria avaluable, al nivell de les matemàtiques, acostant-nos conceptualment a les teocràcies islàmiques que tant critiquem en editorials i tertúlies professionals o de barra. ¿Quantes vegades hem escoltat que la religió frena el progrés dels països islàmics? I és així. Tanmateix, a la catòlica i caòtica Espanya, la religió torna a ocupar el lloc que anhelava aquell patètic general colpista del bigotis. Una estratègia educativa tan moderna com una processó de Setmana Santa. No serà perquè Maria Dolores de Cospedal no va avisar.

I si no és la religió és el bacinet d’or, la competitivitat i els mercats, els que ocupen l’escenari. La nova modernitat promulgada pel discurs dominant rau en seccionar drets socials i salaris i empentar els futurs pensionistes emporeguits als braços de les grans corporacions financeres, àvides d’engolir el suculent negoci de les pensions. Com faran també amb la sanitat i l’educació. Mai una regressió, un enfortiment de les diferències socials i el desclassament, s’havia venut com un progrés, com una eixida als problemes. La societat engoleix, estupefacta, la medicació, i l’escassa contestació els enforteix i els dona ales: ja posats, per què  no relacionar a Ada Colau amb ETA o deslligar el valencià de la seua matriu llatina. És gratis! Mentre no despertem, les regnes les continuaran portant aquells profetes de la modernitat gasosa construïda sobre els efluvis letals que emeten les deixalles i el detritus en el seu procés de descomposició. La nostra enorme i moderníssima cambra de gas.

sotalacreueta.blogspot.com

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER