La barbàrie del diputat Cantó

Toni Cantó

Sal·lus Herrero

 En un recent debat televisiu l’actor, ara polític, Antonio Cantó, va intentar explicar la posició política del seu partit, que s’autodenomina de ‘centre’, tot i que intenta guanyar vots de la dreta i de l’esquerra, indistintament. Sembla que volen dirigir-se a tot el món, dient-li a cadascú el que vol sentir les seues orelles. Des d’una perspectiva política populista, demagògica i oportunista. Com ha demostrat tantes vegades la seua lideresa que fa més de trenta anys que pertany a la classe política i viu de la política, a la que diu no pertànyer.

Recordem que en política, la posició del centre és el no lloc, el zero lloc, una equidistància de funambulista impossible entre la dreta al servei del capital i la banca i una esquerra que no acaba d’estar al servei d’unes classes populars i treballadores, molt fragmentades. I una política, en general, a remolc del que marquen els mercats, les multinacionals, els bancs i els organismes internacionals.

Davant d’algunes declaracions espectaculars o ‘ficades de pota’, —al Twiter o a la trona parlamentària—, que els defineixen políticament. Tant pel que fa a dir que els animals no tenen dret, com que cal bombardejar RTVV (no sabem si amb els treballadors dins), que la majoria de les denúncies de les dones maltractades són falses, que els catalans ‘roben’ a Espanya, etc. El diputat Cantó, l’altre dia, s’hi tornava a ‘ratificar’, justificant-les que s’havia explicat malament o que l’havien entés fatal. No obstant, insistia en mostrar la seua barbàrie. I tornava a dir que els animals no tenen dret, però que estava ‘molt preocupat’ perquè es regulara el transport d’animals perquè no patiren, que calia tornar a un estat recentralitzat, com durant la dictadura franquista, perquè el Govern central tinguera totes les competències autonòmiques, per tal d’imposar l’espanyol a tots els ciutadans de l’estat espanyol, amb l’argument que ‘tots els ciutadans han de ser iguals’. Com deia el dictador Franco o Milosevic a l’ex-Iugoslàvia, des d’un nacionalisme serbi, que és un dels que més se li sembla al nacionalisme espanyol d’UPyD.

Tanmateix, diga el que diga el diputat Cantó, ¿com van a ser tots els ciutadans de l’estat espanyol iguals, imposant l’espanyol i eliminant les altres llengües? Si a sobre que —la Constitució del 1978 té unes disposicions legislatives— pel que fa a les llengües on es prioritza, de manera primacista, el castellà i es subordina, discriminatòriament, les altres llengües (català, basc i gallec), i els d’UPyD encara volen discriminar més negativament les altres llengües i prioritzar més l’espanyol. Tanmateix, afirma que estan en contra de la discriminació positiva per a les dones amb la finalitat d’evitar la violència masclista, els maltractaments i els assassinats. No obstant, si es tracta de reforçar privilegis ancestrals, propis de les dictadures i les democràcies autoritàries, centralització de l’estat i arraconament i eliminació de les altres llengües, considerades ‘perifèriques’ i prescindibles, sí que s’està d’acord amb una discriminació absoluta i totalitària. Els espanyols, de matriu castellana, primer. O els masclistes primer que els dones perquè continuen maltractant-les i assassinant-les.

A l’entrevista, el diputat Cantó repetia, com un mantra, que estava en contra de la llei contra la violència de gènere perquè estava clar que “no havia funcionat”. Reiterava que no havia aconseguit canviar res, que no servia, que no havia funcionat i que morien el mateix nombre de dones abans i després de l’aprovació de la llei. I ho tornava a repetir per a intentar convèncer als espectadors i justificar la seua aberració dient que la majoria de les denúncies de violència masclista són falses, sense aportar cap xifra ni cap argument, només la seua boirosa i maldestre obsessió misògina. Potser pensant que els espectadors són idiotes i no saben llegir les dades ni entenen d’inferències, ni de lògica ni de xifres, ni de res.

Perquè per a defensar la custòdia compartida no cal anar en contra de la llei contra la violència de gènere. Perquè no és veritat que tot continue igual i que les lleis no serveixen per a res. Perquè davant de problemes reals —tan greus, com són els assassinats de dones— cal cercar lleis que ajuden a superar els maltractaments i les morts de dones que es produeixen, massa sovint. Fa més de vint anys, hi havia un total de quasi cent dones a l’any assassinades, a mans d’homes, dels seus marits, nuvis, ex-amants, dels seus pròxims o estranys. Després de la llei hi ha al voltant d’una cinquantena o seixantena, tot i que siga una atrocitat i encara siguen massa mortes. Hem d’evitar-les totes les morts i els maltractaments de les dones, hòmens, persones velles o infants. No se li pot donar cobertura ideològica a la violència contra les dones ni al masclisme. Com fa el diputat Cantó. Perquè, en aquests casos, una sola mort o maltractament, ja és prou i massa. Però no es pot dir, —com un Goebbels qualsevol— que la llei no ha funcionat, repetint una mentida, moltes vegades, per a tornar-la una ‘veritat’. I després queixar-se si li diuen que és un masclista, un maltractador o un misogin.

No va voler comentar res sobre lo dels catalans roben a Espanya ni quasi res sobre allò de bombardejar RTVV, només va assenyalar que s’havia ‘equivocat’, que no havia sigut ‘oportú’ perquè, en aquell moment, hi estaven fent un ERE als treballadors de la televisió valenciana. Però va tornar a atacar els catalans des d’una catalanofòbia xenòfoba, malaltissa i racista, de los madriles. La que considera que Catalunya, València i les Illes són “territoris” conquerits, subordinats, províncies o colònies a dirigir i governar des del centre i melic d’Espanya. Per tant, cal suprimir les autonomies, perquè ocasionen “massa despeses”. Des del punt de vista, d’aquests sàtrapes d’UPyD, no és l’administració central de l’estat (amb exèrcit, policies, guàrdia civil, armes, ministeris, conselleries de la Comunitat de Madrid, delegades de Govern, diputacions, ambaixades, TVM, RTVE, AVE’s inviables, autovies gratuïtes, etcètera) la que ocasiona un malbaratament de despeses inútils i supèrflues, si no que sobren les autonomies ‘perifèriques’ que sostenen l’educació pública, la sanitat, els serveis socials, etc. i decreten que han de desaparèixer o ser suprimides.

Perquè —segons aquest brètols—, només l’estat central ha de tenir el poder i el control de tot per a espanyolitzar més. Més encara que el que predica i imposa el ministre Wert, que l’acusaven, els d’UPyD, —cínicament, mentre es freguen les mans—, de no atacar prou els catalans, valencians, balears, bascos i gallecs. Si tan bo és el bilingüisme, ¿per què no proven de posar les altres llengües de l’estat a les comunitats monolingües, encara que siga de manera voluntària o una hora a la setmana?

Les d’UPyD són idees simplistes, xenòfobes, madrilenyes i espanyolistes, racistes, catalanòfobes, misògines, masclistes, demagògiques i d’un populisme barat que atia la discòrdia, trenca la possibilitat de convivència, augmenta la discriminació i el maltractament de les dones, nega els drets dels animals, nega els drets de bascos, catalans, valencians, balears i gallecs a decidir, a tenir llengua, televisió, nació i cultura pròpia. Ens condemna a l’aniquilació o a la independència si volem sobreviure.

No obstant, algunes enquestes, diuen que la lideresa d’aquest partit drenistre (per sinistre), creix, i anuncien una certa pujada electoral. Potser perquè les enquestes estan fetes a Madrid o a les sucursals afectes i addictes. Esperem que aquests resultats d’orientació de vot espanyolista servisquen perquè els catalans, valencians, bascos i gallecs, que encara no ho tenen clar, això de la independència, s’aclarisquen ben aviat. Aquest partit d’extrema dreta és partidari de la recentralització i l’eliminació de les nostres llengües autogoverns i cultures pròpies. Perquè, des de Madrid, les consideren perfectament prescindibles. Escoltar els discursos espanyolistes d’aquesta genteta, hauria de servir per prendre consciència i reaccionar davant dels que ens volen anorrear. Des dels països de parla catalana, no hauria d’haver-hi cap vot a favor d’aquesta gent que ens vol aniquilats. Del tot. Com els del PP i sovint sembla que alguns d”esquerres’ també comparteixen algunes d’aquestes idees terrorífiques. Perquè culpar de la crisi a un ‘cap de turc’ esdevé molt tranquil·litzador, tot i que no servisca per a res més que per augmentar el sofriment dels que més fotuts es troben, dels més discriminats. O discriminades. Però les perspectives supremacistes, imperialistes i colonials espanyoles, és el que tenen, que causen el sofriment i la discriminació dels altres, però acusen a les víctimes de ser els botxins i a les persones i països més discriminats i maltractats de tenir privilegis. Com els botxins més cruels han fet sempre al llarg de la història.

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER