Sara Montiel i el deute amb la Universitat

Sara Montiel

Joan del Alcázar

331 milions d’euros és el deute actual de la Generalitat amb la Universitat de València. Malgrat que en 2012 es va reduir la despesa (respecte de 2011) un 3.1% en personal, un 4.1% en despesa corrent i un 7.7 en inversions reals, la situació finançera de la Universitat ha empitjorat. ¿I com no va a empitjorar, si el deute creix i cal demanar crèdits que generen interessos per a poder pagar perquè no arriben els diners de la Generalitat, que cada mes incrementa el deute amb la Institució universitària? Qui és, quins són els responsables d’aquesta fallida cada dia més evident?

Aquest més va a haver problemes amb les nòmines, segons ha comunicat la Gerència per correu electrònic als treballadors de la UV. No ha arribat la subvenció mensual. Més enllà de la contingència concreta, sembla que la UV haurà d’anar als tribunals, en contra del Consell de la GV. ¿On han quedat els dies de vi i roses quan -F. Camps dixit- n’erem el motor d’Espanya i l’enveja d’Europa?

Fa dos mesos vam escriure a aquest mateix bloc que al gener de 2008, fa més de cinc anys, però ja sentint els colps i les destralades de la crisi, Mariano Rajoy, aleshores en l’oposició, posava com exemple de bona gestió econòmica al Consell de Francisco Camps i afirmava: “Aquest és el model que jo vull aplicar per al Govern d’Espanya”. Poc després, amb el problema dels vestits a coll, Javier Arenas, candidat del PP a la presidència de la Junta d’Andalusia, encara assegurava: “Governar no és gastar més, sinó gastar millor. Governar és imitar a Camps”. Era l’època gloriosa de F. Camps, aquella en la que semblava més un telepredicador que un dirigent polític democràtic.

D’aquells temps són exabruptes com: “El Govern de Zapatero ens ho ha llevat tot, menys la dignitat i les ganes de treballar” (Siglo XXI, 04/03/2011); “Ens persegueixen. Què li ha fet la Comunitat Valenciana a Zapatero?” (El País, 27/9/2010), o “Som el govern més transparent d’Espanya i d’Europa” (Diario ADN, 14/8/2010). N’eren els dies de vi i roses.

Ha passat el temps, i d’aquells dies vam passar a la fase del delírium tremens. Ara la situació és cada cop més dura i difícil. Rajoy ja no vol fer servir el model de Camps per a Espanya. Quin és el model ara? Siga el que siga, que no ho explica enlloc, tant ell com el president Fabra -qui tampoc explica res- convindria que recordaren a Sara Montiel: suave que me estás matando.

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER