Sebastià Carratalà
Segons l’informe, has dormit set hores i t’has despertat un parell de vegades, t’has alçat, has pres una dutxa de cinc minuts i has desdejunat un cafè amb llet i un croissant. A dos quarts de vuit, mitja hora després de deixar el llit, has eixit de casa i has agarrat el cotxe. Has arribat al treball puntual, com la majoria de jornades, has saludat breument els teus companys i t’has assegut a la teua cadira. Fins al moment d’esmorzar a penes t’has mogut i el ritme de treball ha estat constant. A les deu, a la sala comuna, t’has menjat un entrepà, mentre xarraves amb dues persones sobre la sèrie d’anit i sobre com solucionar alguns problemes laborals. La segona part del matí, has estat més inquiet i, cap al final, has perdut la concentració. Durant la vesprada, ha ocorregut el mateix, es nota que la fatiga ha anat apoderant-se’n. Quan has acabat, has acudit al bar en què soleu quedar els amics, t’has fet una cervesa i, animat, has parlat de futbol i d’algunes banalitats més. Sense passar per casa, t’has dirigit al gimnàs on vas alguns dies, de manera irregular, no t’agrada massa. A les nou, has sopat, amb la teua parella, una amanida i un tros de pit de pollastre torrat. Tot seguit, us heu acomodat al sofà per veure la tele. A les dotze de la nit, t’has gitat.
El cap de personal de l’empresa –responsable de recursos humans, que en diuen ara-, així que realitza l’anàlisi pertinent de les dades, envia un correu electrònic a cada treballador amb una sèrie de recomanacions i suggeriments –una forma eufemística d’expressar-ho, doncs són d’obligat compliment- a fi de millorar la productivitat, que afecten no sols el temps dedicat a la companyia, sinó també el temps de lleure, el privat. En les indicacions, apareixen els aspectes que has de canviar: la postura que adoptes a la taula, les poques calories que ingereixes de matí, el to i el contingut d’algunes converses, la manca d’interès en la pràctica d’exercici físic i, sobretot, la durada i la qualitat del son. Has de corregir-ho en benefici teu i de tots, la teua vida ha d’estar d’acord amb els valors que promou la marca.
La firma britànica The Outside View –contava la setmana passada The Guardian– obliga els empleats –qui s’hi nega és acomiadat- a portar sensors, aplicacions als mòbils i altres aparells que monitoritzen cada acció quotidiana. Fins i tot, algunes vegades al dia, reben notificacions als seus telèfons perquè indiquen si són feliços, si es troben relaxats o tensos, i si estan acompanyats de familiars o amics, i en quin lloc. Pretenen, amb aquesta informació, determinar les condicions en què se senten més bé, quins comportaments potenciar i quins evitar, amb la finalitat de “tenir una força de treball més productiva”, i que els treballadors “aprenguen els uns dels altres”.
Tot i que es tracta d’un cas extrem, hi han altres companyies que també ho duen a terme dins de les seues instal·lacions. Així, Bank of America, Steelcase i Cubist Pharmaceuticals ja han implantat un programa de control -dissenyat per Sociometric Solutions, sorgida del MIT (Massachusetts Institute of Technology), i dirigida per Ben Waber, expert en comportament de grups- per a dispositius electrònics portàtils –les targetes identificadores del futur- o rellotges de polsera que registra la ubicació exacta de cadascú, el que parla i amb qui, la intensitat que posa en la seua tasca, les distraccions, les visites al vàter i a la màquina de cafè, però, més alarmant encara, també les variables corporals i metabòliques: el ritme cardíac, l’activitat cerebral, la temperatura del cos, la freqüència respiratòria, l’expressió facial… Això, sense oblidar els sistemes de vigilància ja incorporats als seients i als ordinadors dels quals l’usuari en desconeix l’existència. La intenció d’aquest intens espionatge, asseguren, és obtindre una visió detallada de cada nivell de l’organització que els permeta d’adoptar decisions pràctiques per augmentar-ne la productivitat, res més.
Xavier Duran, periodista científic, en les Cruïlles de la utopia (1992), tot referint-se a les novel·les Un món feliç d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell, apuntava que “pel que fa al desenvolupament científic i tecnològic, potser la societat que s’acosta té una barreja de Huxley i d’Orwell… En tot cas, tant la biologia com la informàtica, per esmentar dos camps, són avenços indiscutibles, que poden fer la vida molt més fàcil i solucionar problemes de la humanitat. També és indiscutible que el seu mal ús pot dur-nos a situacions perilloses per a la llibertat individual i força injustes”.
Tal vegada, avui hages realitzat, sense donar-li massa importància, algun acte que no convé a la teua empresa, un gest innocent als teus ulls o un comentari trivial; tal vegada, hages maleït el teu superior en veu baixa o hages tingut un pensament impur. Tal vegada, ni te’n recordes; tanmateix, ha quedat enregistrat i en patiràs les conseqüències.
Publicat a La Veu del País Valencià (29 de març del 2014)
