z
Sal·lus Herrero i Gomar
Vicent Olmos, director de l’editorial Afers, ha llançat la nova col·lecció “Biblioteca de Pensament Crític”, dirigida per Gustau Muñoz. El primer títol publicat és un llibre d’Enzo Traverso molt valuós, Dialèctica de l’irracionalisme. Contribució a la historització de La destrucció de la raó de György Luckács (Catarroja, 2022, disseny de la coberta de Josep Alapont, amb un fons blau fosc). En la Presentació del llibre podem llegir:
«Per què llegir avui La destrucció de la raó de Luckács? Vet aquí la pregunta que es fa Traverso en aquestes pàgines analítiques i brillants, que expliquen la lògica i el descabdellament d’un dels grans documents intel·lectuals del segle XX, una diatriba inclement contra l’irracionalisme en la filosofia i la cultura alemanyes i europees que culminà en el nazisme, i l’alhora una obra situada en l’òrbita mental i política de l’estalinisme. Una visió matisada i complexa de les apories de la raó, de la dialèctica de la Il·lustració, en un context catastròfic i contradictori». Un llibre que no només ens serveix per a resseguir el fil del reaccionarisme filosòfic, ideològic i polític que va desembocar en el feixisme europeu i el nazisme alemany, també per historitzar críticament l’estalinisme. Lukács i Traverso, extrauen, des d’una exegesi extraordinària,«tot el suc que pugui donar», inclús en mirar de fer un ús profitós de teories reaccionàries per il·luminar un passat que no ha cancel·lat del tot i que amenaça el present i l’avenir.
A partir de l’original en anglésDialectic of Irracionalism Historizing Lukács’s. The Destruction of Reason de Gyögry Lukács (Verso Books, Londres/Nova York, 2021), la primera edició en català ha estat traduïda i presentada per Gustau Muñoz, que agraeix especialment a Enzo Traverso la disponibilitat per a transformar en llibre autònom una introducció amb una consistència i riquesa de continguts excepcionals .
En la Presentació, Muñoz, explica les vicisituds de la publicació original de l’obra de Lukács Die Zerstörung der Vermunft el 1954, a Aufbau Verlag, a la República Democràtica Alemanya i la traducció al castellà,El asalto a la razón, de Wescenlao Roces -el traductor d’El capital de Marx- publicada per l’editorial de Joan Grijalbo a Mèxic el 1959 (amb un breu pròleg del mateix Lukács) reeditada el 1968 a Barcelona el 1976 dins la col·lecció «Instrumentos». També aludeix Gustau Muñoz, a l’edició parcial de les Obres Completes de Lukács dirigida per Manuel Sacristán, amb l’ús de les nocions de «Raó» i «irracionalisme». El germà de Gustau, Jacobo Muñoz, va col·laborar amb M. Sacristán i a les revistesMateriales entre els anys seixanta i finals dels setanta.
Aquell va ser «el moment Lúkács» marcat des de mitjans del seixanta fins a finals dels setanta, quan aquest període de la irrupció de l’interés per Luckács i la tradició marxista, amb la mateixa rapidesa que va arribar, s’esvaí. Un punt d’inflexió, un canvi de conjuntura, un tall històric que ens sorprèn, anota Muñoz, per la seua rapidesa i abast. Pel vel de silenci i ignorància que es va estendre. S’iniciava l’època del neoliberalisme a l’inici dels anys vuitanta, alhora que es gestava l’enfonsament del socialisme real, que conduiria a la fi de l’URSS, al triomf d’Occident i al miratge de la fi de la història. Remarca la necessitat de parar esment a aqust tipus de tombants de la història intel·lectual i de la història en general, fets de «modes», de continuïtats i de ruptures, d’oblits i d’eclipsis, però també de recuperacions i reconsideracions; com la d’ara mateix. Una anàlisi de l’irracionalisme, del reaccionarisme, del racisme, de la barbàrie i de l’imperialisme alemany que va dur Europa a l’abisme de la destrucció.
Perquè, «En qualsevol cas, la figura de Lukács és imponent, anota Muñoz, «en termes d’història de les idees. Amb llums i ombres, amb una trajectòria lligada als sotracs abismals del segle XX -el segle de les guerres, de les revolucions, de les dictadures, dels genocidis- copsar-ne les claus permet una comprensió més aprofudida del que hi hagué en joc al segle que es va escolar fa un parell de dècades. Que és molt més -per dir-ho així- que un seguit d’expedients ja periclitats, esborrats o arxivats». Les seues anàlisis des de la dialèctica, tot i que, sovint, com Lukács mateix reconeix, poden ser «exagerats», mostren, de manera enlluernadora els laberints de la realitat política i ideològica que duen a la devastació i a la catàstrofe, en aquest cas, nazi. I l’assaig de Traverso és una guia per desbrossar la complexitat, els matisos, la validesa i les possibles ‘errades’ de Lukács en La destrucció de la raó. La trajectòria de l’irracionalisme, des de Schelling fins a Hitler; una obra intel·lectualment laboriosa, molt treballada i molt valuosa. Perquè, amb un anàlisi exhaustiva sobre la filosofia, la història, la política i la cultura alemanya i europea, serveix per a mirar el passat, el present i el futur amb uns ulls més avesats, amb més coneixement, atenció, «cura» i interés; també pot servir, com advertiment, per conèixer millor els miratges, les contradiccions, els mites, dogmes, autoenganys i les apories de les dialèctiques, tan la dialèctica de les raons com la de les irracionalitats. No podem oblidar, amb Goya, que la raó (i la desraó) generen ‘monstres’; perquè estan entre-verades, barrejades, alliberament i dominació, encerts i fracassos, llums i ombres.
«La tasca que s’ha proposat Enzo Traverso en aquestes pàgines, continua Gustau Muñoz,té alguna cosa de fascinant, perquè és un recorregut històric i analític, una temptativa de situar l’obra de Lukács en el context del seu temps, de resseguir-se la recepció i els efectes, d’identificar la seua singularitat. I alhora de llegir-la des del present, en funció dels estímuls i els problemes que ens sotgen». A més a més, és una tasca complexa, perquè Traverso llegeix, classifica, analitza i explica a Lukács des de la seua complexitat, els seus tels de ceba, les seues pròpies capes de pell (les de Lukács, i també des d’un Enzo Traverso que no se lin’escapa una, a l’hora de copsar els matisos de la trajectòria intel·lectual de Lukács ubicada en el temps, amb densitat, profunditat, perspicàcia, comprensió històrica i anàlisi crítica); està forjat en les anàlisis històriques escrites a «sang i foc», les violències, l’Holocaust, els tombants ideològics, els punts de continuïtats, d’inflexió i de ruptura.
Gustau Muñoz reprén la classificació que fa Traverso en quatre èpoques de la trajectòria de Lukács, amb produccions de volada en cadascuna d’elles: una primera premarxista, marcada per un cert romanticisme anticapitalista (L’ànima i les formes); una segona marxista-voluntarista (Història i consciència de classe); una tercera marxista ortodoxa i «estalinista» (La destrucció de la raó); i una quarta de marxisme obert, quan Lukács -amb deixebles com Àgnes Heller, Ferenc Fehér o György Márkus- animava l’Escola de Budapest (Ontologia de l’ésser social). Anàlisi de la seua evolució, les apories, el matisos i la complexitat d’un intel·lectual enorme, amb els seus propis límits, ben palesos sota l’estalinisme, però també la seua ambició i «assoliment» d’analitzar la realitat històrica d’Alemanya i França, des de la Revolució francesa, aprofundir en l’estudi filosòfic de la dialèctica de la «modernitat» i en situar els orígens del totalitarisme nazifeixista en l’esfera de la realitat històrica i les ideologies d’un pensament reaccionari, en arribar a fer cabal d’aspectes medul·lars de l’irracionalisme que culminà en el feixisme sense copsar, però, la dialèctica de la història, la dialèctica de la Il·lustració en aquest cas, matisa Muñoz, ubicant l’anàlisi de Traverso, d’una lucidesa, ponderació i equilibri reflexiu extraordinari.
S’interroga, Gustau Muñoz, sobre la possibilitat que La destrucció de la raó de Lukács, un text on ataca a figures venerables, però algunes gens recomanables, de la cultura germànica i europea entre mitjan segle XIX i mitjan segle XX, enmig de la Guerra Freda dels anys cinquanta, siga un llibre de pensament crític: quina validesa actual podria tenir aquest paradigma del dogmatisme estalinista que més valdria oblidar? I es respon: «Potser més del que sembla. Els arguments que desgrana Traverso bé mereixen atenció. Perquè convé estar atents a les ironies i a les paradoxes -fins i tot les apories- de la història. Perquè, amb la seua afinada i contundent historització d’un clàssic del pensament crític, aquest text de Traverso, re-significa l’obra de Lukács, des de la comprensió degudament contextualitzada: comprendre un text en la seua època. I comprendre l’època a través del text. I més enllà d’això, assenyala Muñoz, observar les prolongacions que tot plegat pot tenir en la nostra època, però lligada per fils, «invisibles» i no tant invisibles, a un passat d’horror. Analitzar la gènesi intel·lectual d’aquell horror, sense perdre de vista el present per aguditzar la capacitat d’observació, de comprensió i d’impugnació: les ambigüitats d’alguns llegats intel·lectuals i de la complexitat suprema tant d’un irracionalisme que tenia aspectes racionals com d’un racionalisme que en tenia també -i fins a quin punt!, s’exclama Muñoz, d’irracionals. El pensament crític, la capacitat de garbellar, discernir i destriar més enllà de mitologies, dogmes, dels Zeitgeist i d’autoenganys, té més vigència que mai.
