Gustau Muñoz
Una cosa és una DANA catastròfica i una altra un temporal de pluges de tardor, més o menys intenses. L’excés d’alarma que genera qualsevol pluja a hores d’ara, i que provoca una suspensió catastròficad’activitats de tot tipus, només es pot entendre perquè som una societat traumatitzada. Una societat que arrossega el llast de 233 morts evitables, i del patiment infinit dels familiars i dels qui se’n salvaren in extremis, amb ZERO RESPONSABLES.
No, la societat valenciana no ha fet el dol. No l’ha pogut fer. No ha dur a terme la catarsi necessària pe a tancar la ferida i remetre l’episodi a la memòria col·lectiva. No, la catàstrofe de la DANA del 2024 està molt present. Es pot conjecturar que només es tancaria amb l’ingrés dels responsables/irresponsables al càrrec en aquell moment -en primer terme al malaurat Mazón- on els pertocaria, en justícia. Si és que hi ha justícia.
Mentrestant qualsevol alteració meteorològica més o menys forta causa pànic. I els qui estan al càrrec d’emergències extremen l’alarma. Però no és solució.
En una pel·lícula recent el meteoròleg que aconsellava el general Eisenhower davant el Dia D -el desembarcament dels Aliats a Normandia- argumentava contra l’altre meteoròleg, complaent i equivocat, que els fenòmens meteorològics mai es reprodueixen tal qual. Amb això desqualificava l’ús de mapes històrics amb finalitats predictives. No hi ha dos fenòmens iguals. I tenia raó. Només ajuda el càlcul de probabilitats i el bon sentit, el trellat.
Però en una societat traumatitzada el que primer es perd és el trellat. Que en molts aspectes ja s’havia perdut quan es va permetre construir en terrenys inundables, en rambles i rieres, quan es va oblidar la condició de planes al·luvials de les terres baixes de la nostra façana litoral. Quan no s’inverteix com cal en clavegueram, quan es multipliquen els garatges en soterranis. Quan no hi ha previsió. Quan no s’escolta els veritables entesos. Quan es dubta dels estralls del canvi climàtic… Després tot és plor.
