Un atestat de la Guàrdia Civil

Gustau Muñoz

L’atestat tramès al Jutjat de Xàtiva pels investigadors de la Guàrdia Civil que varen actuar com a policia judicial  davant la mort del fotògraf José Luis Abad a casa de l’ex actor porno i productor Nacho Vidal, esdevinguda en circumstàncies estranyes, al domicili d’aquest, a Énguera (la Canal de Navarrés) a final de juliol de 2019, és interessant. Arran de la investigació, l’actor i altres còmplices foren detinguts el 3 de juny de 2020, acusats d’homicidi imprudent.

Un ritual ancestral? Verí de gripau? Hi ha encara incògnites per resoldre, però tot sembla bastant clar… Una autèntica barbaritat, una insensatesa. I un atemptat contra la salut pública. Una mostra d’irresponsabilitat amb l’ús de  substàncies tòxiques i perilloses. I un record del que podien ser, en altres circumstàncies històriques, les accions dels il·luminats i els crèduls de qualsevol credulitat…

Les accions de la policia, en general, tenen mala premsa entre la gent d’esquerres, radicals i revolucionaris. Però no sempre. Recorde ara un article de la gran revolucionària i demòcrata Rosa Luxemburg -que acabà assassinada per una escamot de la mort el 1919-  on elogiava l’actitud dels policies alemanys l’agost del 1914, quan el populatxo celebrava, enardit i borratxo de patrioterisme l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Tot és sempre complicat, contradictori i polièdric…

Només els agents de policia havien guardat, en aquella avinentesa,  la sobrietat i la dignitat, un tret d’humanitat. S’havien comportat com cal, continguts i amb serenitat davant l’espectacle de bogeria xovinista i falses il·lusions de victòria i domini germànic, que després es varen transformar en llàgrimes, en una decepció i una agonia interminables. En plors i lamentacions. L’agost del 1914, una data fatídica de la història d’Europa!

Estrany, aquest elogi? Potser no tant. De vegades la policia fa el seu paper i guarda les formes, respon a protocols de seguretat pública i actua com cal, en el marc d’un estat de dret. No sempre, ja ho sabem… Però de vegades, o moltes vegades (segons el context sociopolític), sí. Interessant, en tot cas.

M’ho ha recordat, això, el text de l’atestat de la Guàrdia Civil davant el fet esmentat, que provocà l’infart, les convulsions, l’agonia i la mort del fotògraf a casa de Nacho Vidal. Un fet esgarrifós…

El fotògraf, animat per l’ex actor porno, havia inhalat vapors del verí d’un gripau de l’espècie bufo alvarius, enmig d’un ritual -amb llençol i mandala inclosos- amb finalitats suposadament terapèutiques. I amb greu perill per a la salut, com es va comprovar.

Una actuació que -segons la Guàrdia Civil- quedava “emmascarada davant el que sembla un ritual ancestral aparentment inofensiu, que captava persones fortament suggestionades, immerses en l’especial estat de vulnerabilitat o necessitat de sanar determinades dolències o addiccions, fent servir mètodes alternatius”. El verí provocà la mort del fotògraf (ho explicava molt bé Salvador Enguix a LV, 4-6-2020).

El text de l’atestat és sintètic, però ho diu tot. La irresponsabilitat està molt repartida…

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER