Jordi Muñoz
Atesos els resultats del 28A, en aquesta legislatura hi ha tres equilibris possibles. El primer, seria un govern del PSOE amb Ciutadans, basat en el tancament i la repressió respecte a la qüestió catalana, i una barreja de polítiques econòmiques neoliberals i polítiques progressistes en qüestions de valors. Aquest escenari ha quedat, de moment, descartat per la radicalització de Ciutadans, que està molt ocupat competint amb Vox i el PP. I per les advertències dels militants del PSOE la mateixa nit electoral.
El segon escenari era la reproducció de la majoria de la moció de censura: el PSOE amb Podemos, Compromís i el suport dels partits sobiranistes bascos i catalans. La sostenibilitat d’aquest escenari requeria una certa reciprocitat per part del PSOE que, malgrat haver rebut el millor regal que se li podia fer (una investidura que ha tret Sánchez del pou) no va voler, o no va ser capaç d’articular ni tan sols una taula de diàleg davant la cridòria de la dreta. A més, l’aritmètica actual no afavoreix aquest escenari. Sobretot ara que la mesa l’ha adulterada.
La suspensió dels diputats ha sigut la primera demostració de què aquest és el camí que vol emprendre Pedro Sánchez. Per això té molt pocs incentius a donar ministeris a Podemos: mantenir-los fora del govern facilita aquesta estratègia mixta. I de passada, és clar, té també més càrrecs a repartir als seus i evita que Podemos es faci gran.
Aquest escenari, doncs, augura un manteniment de la repressió respecte Catalunya i de la judicialització del conflicte. La peça clau per al manteniment d’aquest equilibri, paradoxalment, són Podemos i Catalunya en Comú, que han de decidir com s’ubiquen aquí. Bàsicament, tenen dues opcions. La primera és fer el que han fet amb la decisió de la mesa de suspendre els diputats: expressar el seu desacord, fer algun tuit, i lamentar-se de què no podien fer més. I tot seguit, mantenir el suport al PSOE. És una decisió ben lícita, és clar: ells tenen una preferència sincera contra la repressió, però segurament com a partit tenen altres prioritats i per tant poden transigir amb coses com aquestes a canvi d’influència política i de pressupostos socials. I de suport a Barcelona, per exemple.
L’altra opció per Podemos, però sobretot per Catalunya en Comú seria jugar a fons la seva influència per mirar de forçar al PSOE a retornar a l’escenari del diàleg i desjudicialitzar la política. Això voldria dir, per exemple, condicionar el suport a la investidura de Sánchez a passes tangibles en aquesta direcció. I anar arrossegant el PSOE de nou cap a l’escenari de la moció de censura, aprofitant que ara com ara l’opció del pacte amb Ciutadans se li ha tancat a Pedro Sánchez.
