Picanya, capital de la literatura castellana?

maig literari

Gustau Muñoz

Picanya és un municipi de l’Horta Sud, de parla valenciana al llarg dels segles, i a més profundament valencià: fou honorable vila en demanar la primera l’Estatut d’Autonomia de màxims durant la convulsa transició, té escoles valencianes de primer nivell, com el Jaume I o la Gavina -una gran experiència educativa que porta el compromís amb el País en el seu ADN. A més, la retolació dels carrers i moltes coses més indiquen que Picanya és valenciana. Ha estat governada des de temps immemorials pel PSPV, tendència Ciprià Císcar, que en fou alcalde predemocràtic i democràtic. En fi, que s’acosta molt al que podria ser un símbol de la valencianitat, molt a prop de València ciutat.

Picanya té activitat cultural i celebra el Maig Literari, que atorga el premi ‘Llig Picanya’. Molt bé. Però per la premsa (Levante-EMV) ens assabentem que l’invitat d’honor enguany ha estat Antonio Muñoz Molina. Buenu. A més, els darrers anys hi han participat “plumas tan reconocidas” com José Luis Sampedro, Ana Matute, Maruja Torres, Juan José Millás, Elvira Lindo, Almudena Grandes, Maria Dueñas, Dolores Redondo, Manuel Vicent… i per a que no es diga, Ferran Torrent. Enguany li ha tocat al marit d’Elvira Lindo, que admirà els carrers de Picanya acompanyat per l’alcalde Josep Almenar.

I jo em pregunte, volen fer Picanya capital de la literatura castellana? Que no hi ha escriptors en la nostra llengua a més de Ferran Torrent? Tot han de ser noms reconsagrats que publiquen al grup Planeta, apareixen al Babelia d’El País, són passejats per l’Instituto Cervantes, escriuen en la llengua de l’imperi, i van tan pagats per la vida, alguns a més exhibint molt poca simpatia envers la nostra llengua i la nostra cultura o pel nostre dret a decidir, en general i en particular?

És aquesta manera de fer arrelar la lectura en català, de fer conèixer i difondre els nostres autors, de fer-los arribar al poble per al qual escriuen i pel qual alguns han treballat i treballen de valent i amb sacrifici?

Que potser a Majadahonda o a Torrelodones farien un festival literari anual i hi passarien un rere l’altre Joan Francesc Mira, Quim Monzó, Raquel Ricart, Marc Granell, Empar Moliner, Imma Monso, Mercè Ibarz, Joan Daniel Beszonoff, Enric Sòria, Xavi Sarrià, Josep Piera o Maria Josep Escrivà?

Quina mena de política cultural és aquesta? És això el que té en ment el PSPV-PSOE? Sí, segur que fan moltes més coses en un altre sentit. Però aquest aspecte simbòlic és fonamental. Sembla tot molt orientat a un star-system castellà. Massa. Recorde ara que  a Picanya hi va ser regidora de Cultura durant prou temps l’actual directora general de Cultura del Govern del Botànic, la senyora Carmen Amoraga. Aspirant a entrar en aquest star system. Hi té alguna cosa a veure? Tot plegat resulta preocupant, i alguna cosa més…

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER