Escriure per a sobreviure

Frigga

Frigga Haug

El millor per a mi és quan al final de la jornada, és a dir, quan desconnecte l’ordinador al capvespre, apunte encara tres o quatre arguments amb els quals prosseguiré la feina a l’endemà. Tanmateix, això té el perill que puc passar parts de la nit, en un entreson, escrivint mentalment a partir d’aquests punts, d’aquests arguments, de manera que al matí els tinc ja ben ordenats en el cap i simplement puc posar-me a redactar. Però, és clar, potser fóra millor que a la nit dormís, sense més.

Quan després, al matí, em dispose a treballar seriosament, quan estic així preparada, ja tot desdejunant me n’alegre, d’antuvi, per la feina que m’espera un cop asseguda al meu escriptori.

Però molts dies oblide aquesta preparació, m’assec a treballar i no sé massa bé per on començar. Llavors tots els punts que no estaven gaire clars quan vaig apagar l’ordinador el dia anterior m’assalten alhora. No sé per on començar, tot sembla igual d’important o igual de secundari. Romanc asseguda i espere que em vinga una bona idea. Però no arriba tan fàcilment. Això pot durar dues o tres hores, i així puc balafiar la jornada. No treballe, em sent malaurada i comence a donar-li voltes a la idea que potser hauria d’abandonar del tot el treball intel·lectual, senzillament perquè ja no se m’acut res.

La cosa només millora -ho sé per experiència- quan em centre en una tasca concreta i, atès que no havia preparat res, intente simplement redactar un text, com ara una glossa a una notícia del diari. De colp i volta desapareixen totes les penes, els mals de cap, la manca de ganes, les pors, l’abaltiment, els dolors, sí, fins i tot l’avorriment, i em llance amb entusiasme paraula rere paraula, em produeix molt de plaer trobar una formulació ben resolta, la feina em diverteix i se m’ocorre un gavadal de coses. El buit que sentia abans en el meu cervell s’ha acabat, ara m’aclapara un munt d’idees que cal posar per escrit, també perquè això em genera una gran satisfacció.

Ara ja me’n ric de la idea que potser hauria d’abandonar el treball intel·lectual.

A mi em passa que quan estic molt malalta -com per exemple després de l’operació de càncer-  només puc seguir vivint si em pose immediatament a escriure; llavors oblide totes les penalitats, fins i tot els dolors aguts, i visc.

Sovint d’això d’apuntar-me a l’horabaixa els arguments orientadors per al matí següent en dic disciplina, però de vegades simplement el cansament em porta a no fer-ho. Ara bé, mai no em resultarà feliç la següent jornada de treball si no m’he fet abans un pla de treball ben estructurat i ple de contingut. Un pla que, per descomptat, no pot consistir només en tasques puntuals, cartes per escriure, etc. També forma part de la disciplina resistir a la temptació de començar amb els correus electrònics, que tiren de la meua ment en 1000 direccions diferents alhora.

Sempre tinc a mà un paperet amb la llarga llista de tasques pendents; discretament figuren al principi les que tenen a veure amb la redacció de nous textos, que em portaran hores. Molt més avall les nombroses comunicacions que m’ocuparan només uns cinc minuts. La meua disciplina en aquest cas consisteix a donar compliment com a mínim a 10 d’elles en la segona meitat del dia, perquè també aquestes comunicacions em lliguen a la vida, perquè parlen més directament a altres …

 

Frigga Haug és una destacada teòrica del feminisme i del marxisme. Autora d’una obra important, ha dirigit el Diccionari històrico-crític del feminisme i és també peça clau en la realització del Diccionari històrico-crític del marxisme (tots dos en alemany) que edita junt amb el seu company Wolfgang F. Haug. Aquest text es titulava originalment “Tagesplan” (Pla diari), que fa referència a l’organització diària d’un pla de treball, però el seu contingut apunta també de manera suggeridora a la relació entre vida i escriptura…

(Traducció de Gustau Muñoz.)

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER