L’Espill, una aventura intel·lectual

L'E 53

Gustau Muñoz
No fa gaire Susan George deia que l’esquerra estava tan convençuda que les seues idees són les bones que no calia defensar-les, i després passava el que passava –per exemple, Trump. Una cosa semblant ens podria passar als catalans, valencians, balears, si arribàvem a creure que els nostres productes culturals són tan excelsos (o, en el pitjor dels casos i en sentit invers, tan mancats de vàlua) que no cal comprar-los, defensar-los o difondre’ls. Si ens deixàvem endur pel desinterès o el distanciament, si perdem la curiositat intel·lectual, si no valorem adequadament allò que fem en el terreny cultural. O encara pitjor, si caiem en aquella dinàmica despectiva i autodenigratòria de considerar “cultureta” (terme encunyat, sembla, per Joan de Sagarra) allò que es fa en català. És a dir, cosa menor, que no val la pena, maldestra i voluntarista.
Ve a tomb aquesta reflexió perquè acaba d’aparèixer L’Espill 53, que presenta, com podreu comprovar, un sumari –em sembla– d’un interès més que evident. Un nou lliurament d’una publicació que no es fa per voluntarisme, per “omplir un buit” o per cobrir l’expedient, sinó que planteja rigorosament, número rere número, un seguit de reptes intel·lectuals i que es pot comparar amb qualsevol revista equivalent d’Europa o Amèrica. Però que necessita el caliu i la receptivitat, el compromís actiu, dels lectors.
L’Espill 53 ja es pot trobar als punts de venda de costum, i si no el trobeu el que cal fer és demanar-lo i insistir, perquè els mecanismes de la distribució comercial no sempre juguen a favor. I ja està en preparació el núm. 54, amb –entre altres seccions– un dossier molt llaminer sobre “Llibres i biblioteques” que inclourà articles, entre altres, de Francesc Parcerisas o de Manuel Arranz. I moltes més coses, algunes sorprenents, vertaderes primícies en català.
L’Espill, com pot comprovar qui s’acoste a les seues pàgines, és una revista viva i en evolució, que innova permanentment i té pànic –per dir-ho així de cruament– a caure en una rutina que no ens podem permetre. Acaba de renovar la seua maqueta interior i la presentació exterior. Inclou noves seccions, una més gran atenció a la cultura artística –els darrers números han proposat aproximacions a l’obra de Perejaume, Joan Fontcuberta i Xavier Arenós. Ara és més llegidora, incorpora “fulls de dietari” o entrevistes, i moltes més coses. Proposa una perspectiva catalana però una mirada universal. Es fa a València però amb difusió i un esperit compartit amb tots els Països Catalans. Bé val la pena consultar el web de L’Espill:  www.uv.es/lespill que ofereix molta informació i, entre altres, els 50 primers números de la revista en obert, així com la primera època, 29 números apareguts entre 1979 i 1991 sota la direcció de Joan Fuster. L’Espill, una revista de pensament contemporani, de pensament crític i cultura en català, a l’abast.
Evocaré ara, per acabar, alterant-la lleugerament, la dita fusteriana “Puix està escrita en català, mirem què diu” –que modificava aquella més antiga de “Puix parla en català, Déu li’n do glòria”.
Sí, convé fullejar o millor encara llegir, debatre i difondre, una revista que informa i aporta idees, que aproxima als debats contemporanis i que és exigent en el seu plantejament i continguts.

 

…………………………………………………………………………………………………………………………..
L’ESPILL / Núm. 53 Editorial: “Pensar el terrorisme” · Achille Mbembe, Necropolítica · Scott Sherman, El nacionalisme segons Benedict Anderson · Manuel Alcaraz, Transparència i ètica. Un nou relat per a la Comunitat Valenciana · Josep J. Conill, Llengua, cultura, normalització · Àlex Matas, Llenguatge i crítica. Per una història textual dels intel·lectuals · Marta Darocha Mora, Mirades des del feminisme postcolonial · Joaquim Espinós, Convergències artístiques en la literatura de Manuel Baixauli · Pau Guinart, La gran ambició literària de Salvador Dalí · Simona Skrabec, “Només els peixos morts neden amb el corrent” Introducció a Goran Simic · “Europa ha abandonat Sèrbia com una fosa sèptica”, Entrevista a Goran Simic · Goran Simic, Sobre els dies feliços / Poemes · Manuel Guerrero, Arqueologia de la utopia, arqueologia del futur. Sobre l’obra artística de Xavier Arenós · Xavier Arenós, Fragmentació dinàmica del búnker d’Antonov-Ovseenko · Josep Puigsech, Un consolat significatiu per a un búnker especial · Documents: Benjamin Constant, La llibertat de pensament (Presentació de Gustau Muñoz) · Converses: “No hi ha cap llei que digui que capitalisme i democràcia hagin d’anar junts” Entrevista a Josep Ramoneda (Faust Ripoll) · Fulls de dietari: Rafa Gomar, Pedra rasposa · Llibres: Guillermo Quintás, Una història que afavoreix el retrobament amb la tasca d’editor (Jesús A, Martínez Martín, dir., Historia de la edición en España, 1939-1975) · Enric Pujol, Reivindicació -raonada i raonable- de Manuel Brunet (Francesc Montero, Manuel Brunet. El periodisme d’idees a l’ull de l’huracà)

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER