Europa, terra de refugiats

Miquel Strubell

Les històries de la Segona Guerra Mundial repeteixen les espantoses xifres de les morts causades o bé per la bestialitat del règim nazi que va exterminar milions de ciutadans, la gran majoria d’ells jueus –la “solució final”-,  o bé per la guerra en sí: soldats morts en actes de guerra, civils morts pels bombardejos, etc.Però les polítiques estatals van provocar un altre fenomen d’escala sense precedents: els desplaçaments massius per dins d’Europa. Entre Stalin i Hitler s’ha calculat que uns 30 milions de persones van ser desplaçats entre 1939 i 1943 per culpa de la guerra. A títol d’exemple, els soviètics van deportar molt més d’un milió de polonesos i de ciutadans dels Estats bàltics (que feia pocs anys que s’havien independitzat), cap a l’est; mentre que els nazis van expulsar 750.000 polonesos de les terres a l’oest del país que Alemanya havia ocupat i van donar les terres a 456.000 alemanys ètnics que hi van arribar d’altres països de l’Europa oriental.

Un cop acabada la guerra, volien tornar d’Alemanya a casa milions de treballadors forçosos captats pels nazis als països que havien ocupat (entre els quals, per exemple, 280.000 italians), i de presoners de guerra alliberats. Però alhora, milions fugien cap a l’oest davant l’amenaça dels soviètics. Paradoxalment, bona part de la delmada població de jueus va voler fugir cap a la relativa seguretat d’una Alemanya controlada pels aliats… També hi van anar, en massa, per escapar-se de les previsibles represàlies, els alemanys ètnics residents durant segles en altres països. L’espai deixat pels 600.00 alemanys (i italians) que van fugir del nord de Iugoslàvia fou ocupat per 400.000 persones del sud del país. Van ser intercanviats entre Hongria i Eslovàquia unes 240.000 persones, membres de les relatives minories, en un altre gran episodi  del que ara en diem “neteja ètnica”. 160.000 turcs van ser deportats de les seves terres al nord de Grècia, cap a Turquia.  Molts més alemanys ètnics, gairebé 3 milions, van ser expulsats del Sudetenland txec, un cop desposseïts de la seva ciutadania. 623.000 van ser desterrats d’Hongria, 1,3 milions de  Polònia, 786.000 de Romania…

I una Europa destrossada per la guerra ho va entomar, més bé o més malament. Com no ho hauria de fer ara, doncs, amb els refugiats d’una altra guerra, la de Síria? Els catalans hi estem a punt.

 

Publicat a tribuna.cat (25 d’abril de 2016)

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER