Gustau Muñoz
Fa pocs dies aparegué, en la persiana d’un local al costat del pati on viu l’ex alcaldessa de València, una pintada certament cridanera (“Rita corrupta al paredón”), acompanyada d’una fletxa que apuntava al pati en qüestió. Hi passe sovint, per davant de la casa de Rita Barberà, quan vaig en autobús cap a la feina al campus de Blasco Ibáñez, i la vaig veure a primera hora. No em va agradar gens.
La pintada era anònima, i ningú l’ha reivindicat. Igual podria ser d’algun eixelebrat qualsevol com d’una altra mena d’autor, més alambinat, que buscaria contribuir al martirologi de l’actual senadora del PP. És igual. En qualsevol cas és una pintada execrable, lamentable, ominosa. On Rita ha d’anar és als tribunals perquè la justícia actue com ha d’actuar. I punt. I si és declarada culpable, haurà de pagar i assumir les penes que li impose, amb totes les garanties, la justícia. Tothom té dret a pensar el que vulga de la seua gestió. Però fora de les urnes (que ja s’han pronunciat amb contundencia) i de la justicia, res.
Pocs dies després, en una jugada incomprensible -o massa comprensible-, els cosmopolites de Ciutadans , que ens tractaven d’aldeanos als qui donem tot el valor que mereix a la nostra llengua, cultura i història, convocaven una concentració en defensa de les “senyes d’identitat” suposadament agredides, a la plaça de Manises, a esquenes del Palau de la Generalitat. Volien, és evident, agafar el relleu del blaverisme, de l’anticatalanisme, de les mans d’un PP en hores baixes. Pretenien heretar els rèdits d’aquesta trista batussa identitària, analfabeta i violenta, que tant de mal ha fet a la convivència dels valencians i a la seua imatge cap enfora. Invocaven la defensa de l’Estatut i de la Constitució, ni més ni menys! Atacats per qui? Afortunadament, la concentració va ser un fracàs absolut, tot i la presència d’Inés Arrimadas o de Xavier Pericay, vinguts de Barcelona i de Palma, per participar en un acte anticatalanista (no té un altre sentit, de fet, aquesta concentració a la capital del blaverisme), que paradoxalment tenia tot l’aspecte d’una manifestació de Països Catalans.
Al voltant del 25 d’abril s’han exhibit estelades, i tot tipus de banderes, i s’ha omplert la plaça de bous de València en una nit màgica de música i cultura. És la normalitat, és la llibertat. A qui se li acut estendre el neguit davant l’exercici de la llibertat? En la societat valenciana hi ha pluralitat, diversos punts de vista sobre moltes coses. També volem ser una societat civilitzada, basada en la cultura i l’educació. Per tant, s’imposa aprendre d’errades del passat, i encetar una nova època. Tothom té dret a manifestar les seues idees i preferències. Amb una limitació: la que marquen les lleis i el sentit comú: sense fer mal a ningú, sense atacar a ningú, amb raons si pot ser, amb arguments, amb educació. És el gran valor de la convivència cívica.
Ningú ha de sentir-se amenaçat a casa seua. De cap manera! Sobren les pintades amenaçadores. Ja n’hi hagué prou i massa durant la transició i després, molt després, fins fa quatre dies, quan el GAV i adlàters atacaven impunement seus de partits democràtics, de sindicats, d’associacions culturals, trencant vidres, amenaçant, pintant paraules com a punyalades, del tipus traïdors, venuts, aneu-se’n a Catalunya, i coses així.
La nova autoestima dels valencians, l’orgull d’haver superat una època sinistra, es basa en la lluita contra la corrupció, a fons i sense concessions, en la lluita per un canvi de model econòmic, en la lluita contra l’emergència social, en la lluita per la regeneració democràtica i l’ampliació de l’autogovern. I en l’atenció i la cura extremes a mantenir la convivència cívica en llibertat i amb normalitat.
El món està ple de llocs on es fa molt difícil viure, amb la violència desfermada, insegurs, on esclaten cotxes bomba i on sempre, sempre, paguen els més febles i desvalguts. Cal ajudar a superar tot això, cal contribuir a un món més lliure i més segur. Començant per la nostra casa, cal donar tot el valor que té a la convivència cívica. Les idees es defensen amb arguments, no a garrotades. Amb arguments clars i racionals, si pot ser, evitant l’engany, la visceralitat, l’odi, la radicalització irresponsable, la demagògia, la falsedat premeditada, la dialèctica sistemàtica amic/enemic.
El fracàs de la concentració de Ciutadans a València i el ràpid oblit d’una pintada infame i menyspreable indiquen que, en bona part, sortosament, la societat valenciana ha girat full. Estem en una nova època.
