Gustau Muñoz
Francesc Cabana acaba de publicar un llibre molt suggeridor: Deu èxits de l’economia catalana (Pòrtic). És l’obra d’algú que coneix el seu tema d’estudi de primera mà, que hi ha dedicat una atenció constant al llarg de molts anys. Té molts llibres publicats sobre història de l’economia catalana, els empresaris, la burgesia. És un home seriós. Fou directiu de Banca Catalana i, com tothom sap, és cunyat de Jordi Pujol. Quan va esclatar l’afer de la famosa herència o llegat andorrà que ha ensorrat de manera llastimosa la imatge i el mite de Pujol, Francesc Cabana va parlar clar i sense embuts. És una persona íntegra.
El llibre passa revista a deu casos d’èxit de l’economia de Catalunya, del passat i actuals, que li permeten fer un repàs o viatge al cor de la vida econòmica del país al llarg dels temps. Dels temps del capitalisme, és clar, perquè el llibre es centra en els segles XIX i XX. Sobretot en aquest darrer. I així, dedica capítols al miracle del cotó: la indústria cotonera, avui pràcticament desapareguda, fou el motor de la revolució industrial a Catalunya i de la prosperitat i el progrés que convertí el Principat en capdavanter a Espanya i en una potència europea en aquest sector. Però hi ha episodis menys coneguts, com la fabricació d’automòbils Hispano Suïssa, que representa la introducció d’un sector d’activitat que tindria molt de futur. Caixabanc, l’antiga La Caixa de tots coneguda, ocupa amb raó un altre capítol perquè és una entitat d’èxit que ha sabut sortir-se’n d’un terrabastall que s’ha emportat gegants financers, entre altres les caixes valencianes, i ara ocupa un lloc de primera línia al sistema financer espanyol. No s’està de resseguir l’obra dels diferents directius, des dels fundadors a Ramon Fornesa i Isidre Fainé.
La indústria editorial ocupa també un espai destacat, i Cabana s’esplaia al voltant de la història de La Vanguardia, l’Enciclopèdia Espasa i l’Enciclopèdia Catalana, a més d’explicar l’origen i l’evolució del negoci editorial, tan important a Catalunya. Gas Natural i el paper de Pere Duran Farell són objecte d’un altre capítol, a l’igual que els vins i caves, el turisme (“potser no excel·lent, però sí essencial”), els industrials de Terrassa i Sabadell, les multinacionals generades a Catalunya -de “butxaca” en diu però tanmateix significatives (Agrolimen, Grífols, Puig)- i la cervesera Damm. Clou el llibre un epíleg dedicat a les relacions amb l’Estat espanyol, sempre complicades (“nedar contra corrent”) i amb alts i baixos que l’autor analitza amb rigor.
En fi, un recorregut per la història econòmica de Catalunya escrit amb gran amenitat i amb aquell punt d’exactitud i fiabilitat que només un expert pot subministrar. La divulgació, s’ha dit amb raó, haurien de fer-la els experts. Les referències personals i els episodis que explica introdueixen de manera directa i entenedora en l’entrellat mateix de la vida econòmica, sovint obscurit entre xifres, quadres macroeconòmics, desinformació, campanyes d’imatge i màrqueting en general. Francesc Cabana coneix molt bé el món del qual parla, i no està per a romanços. És molt d’agrair.
Cal recordar, per fer-se càrrec del personatge, que, per exemple, passà una temporada a Guinea Equatorial com a delegat del Banc Mundial per a tutelar el sistema financer d’aquella malaurada ex colònia espanyola. Va descriure aquesta experiència africana en un llibret molt interessant. Com també ho és, d’interessant, el retrat que ha publicat fa poc a El Punt Avui (recollit a Vilaweb el 6 de març) del “germà gran dels Roig”, és a dir, de Paco Roig. El que hi explica sobre els tripijocs de Paco Roig a Guinea Equatorial no té pèrdua i serveix de molt per a entendre una determinada mentalitat i una manera de fer: els rastres i els orígens del saqueig. En recomane una lectura atenta.
Com sol passar, després de la lectura d’un volum com aquest tan suggeridor sorgeix la temptació de fer o de promoure un llibre semblant relatiu al País Valencià. De fet, ja s’ha engegat el procés que donarà com a fruit –si tot rutlla com es pot esperar- un volum semblant sobre l’economia valenciana. Perquè Cabana es limita al Principat, a les quatre províncies, com ja va sent habitual i s’entèn en alguns casos, però no en tots.
Déu èxits de l’economia valenciana? Hi ha matèria per a tant? Doncs, sí. I els apunte ací, a títol de primera aproximació i amb el mateix biaix històric i alhora actual que Francesc Cabana. Al meu entendre els deu èxits cabdals de l’economia valenciana serien: la industrialització d’Alcoi; la taronja i la vocació exportadora; la indústria ceràmica de la Plana; Benidorm i el turisme; la gran distribució comercial: Mercadona; la Ford i el seu entorn industrial; la indústria agroalimentària; el ví (Requena-Utiel, els Alforins, Alacant); el rerepaís industrial de les comarques centrals; el Port de València. Potser n’hi ha més, potser menys, n’hauríem de parlar. Però la història econòmica, empresarial i humana d’aquests deu episodis o exemples reeixits de la nostra realitat passada i present bé valdria l’esforç de recerca i exposició clara que s’hi hauria d’esmerçar. Per a entendre millor on som i on podem anar, en temps tan complexos i perillosos des del punt de vista econòmic i social com els que ens hna tocat viure.
