‘Vigència i actualitat de l’obra de Joan Fuster’ és el títol de la taula redona que se celebra aquest divendres, 20 de novembre, a les 19:30 hores, a l’Espai Joan Fuster, ubicat al carrer de Sant Josep 8 de Sueca, junt a la casa de l’escriptor. Ferran Carbó, coordinador de la Càtedra Joan Fuster i catedràtic de la Universitat de València, moderarà la sessió, que ha estat organitzada per la Càtedra Joan Fuster, la Casa Joan Fuster i l’Ajuntament de Sueca.
En l’acte hi intervindran, a més, Enric Iborra, escriptor i catedràtic de l’IES Lluís Vives; Nel·lo Pellicer, periodista i professor de la Universitat de València; i Francesc Pérez i Moragon, periodista i membre de la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València.
Joan Fuster i Ortells (1922-1992) és l’intel·lectual i assagista més rellevant del País Valencià a l’època contemporània i un dels principals de la cultura catalana del segle XX. Llicenciat en Dret a la Universitat de València, prompte va començar a col·laborar a la premsa amb regularitat i alhora va mostrar com a primera inclinació literària l’interés per la poesia. En aquells anys inicials, sorgiren els seus primers llibres de versos, entre els quals cal esmentar ‘Terra en la boca’ (1953) o ‘Escrit per al silenci’ (1954).
En abandonar la poesia, es va professionalitzar, mitjançant l’escriptura, com a periodista a diferents mitjans, primer a València i després a Barcelona o Madrid —La Vanguardia, Jornada, Levante, El Correo Catalán, Destino, Serra d’Or, Informaciones, Tele/eXpres, Avui, El País…—, així com a la premsa de l’exili, sempre amb una clara voluntat d’incidir més directament en la realitat social de la llengua i la cultura catalanes.
En paral·lel a la tasca del Fuster periodista, creixia l’intel·lectual erudit i l’assagista excepcional, com ja ho fa palés el seu primer assaig publicat, ‘El descrèdit de la realitat’ (1955). Amb aquesta obra s’encetà un discurs entre l’escepticisme i l’humor corrosiu aplicats a la vida quotidiana i a la moralitat, un punt de partida que l’autor va saber mantindre al llarg de més de 60 llibres i durant gairebé 40 anys de producció.
La riquesa i la diversitat de temes i d’aspectes tractats en la seua obra permeten, tanmateix, agrupar-la sobretot al voltant de tres àmbits d’interés: els assaigs humanístics, els estudis d’història cultural i els escrits sociopolítics. Entre els assaigs humanístics es poden esmentar ‘Les originalitats’ (1956), ‘Diccionari per a ociosos’ (1964), els aforismes de ‘Judicis finals’ (1960), els dietaris de ‘Causar-se d’esperar’ (1965) o ‘Diari 1952-1969’. Pel que fa als treballs d’història cultural i literària, destaquen ‘Poetes, moriscos i capellans’ (1962), ‘La Decadència al País Valencià’ (1976), ‘Literatura catalana contemporània’ (1972) o ‘Contra el noucentisme’ (1977). Entre els escrits sociopolítics hi ha obres com l’emblemàtic ‘Nosaltres, els valencians’ (1962), ‘Qüestió de noms’ (1962), ‘Un país sense política’ (1976) o ‘Destinat (sobretot) a valencians’ (1979). També va escriure guies de viatge com ara ‘El País Valenciano’ (1962) i ‘L’albufera de València’ (1970).
Data d’actualització: 20 de novembre de 2015 07:00.
