Xavier Duran
Fa cosa d’un any molts analistes alertaven que el preu del petroli podria superar els 150 dòlars per barril. Avui els analistes van corregint a la baixa la seva previsió sobre el preu del cru, davant d’una caiguda vertiginosa que molt probablement s’aturarà abans d’arribar als 30 dòlars per barril.
Sobre els avantatges econòmics d’un petroli barat se n’ha parlat força. No només pot donar una empenta a l’activitat econòmica, sinó que pot alleugerir un dèficit comercial que per a la Unió Europea i referint-nos només a les importacions de petroli i derivats significava el 2013 un 2,1% del PIB -vora mil milions d’euros diaris-. Precisament, l’únic país de la UE que té un balanç comercial positiu en el camp energètic és Dinamarca, que s’ha plantejat seriosament deixar d’utilitzar, a mitjans de segle, combustibles fòssils.
Aquesta darrera qüestió ja hauria d’haver portat a una aposta molt més decidida per promoure energies renovables i abandonar progressivament una economia basada en el petroli i el gas, lligada a l’estratègia dels països productors i a factors geopolítics imprevisibles. Però, a banda d’això, el canvi climàtic situa el debat en un altre àmbit. No es tracta de quant petroli queda o si el seu preu puja o baixa, sinó de quant petroli podem seguir cremant sense arribar a una situació irreversible.
Segons la convenció de les Nacions Unides pel canvi climàtic, cal evitar que la temperatura mitjana de la Terra augmenti més de dos graus. Per damunt d’aquest augment podríem arribar a un punt de no retorn, en què el canvi climàtic ja no tingui aturador. Per aconseguir-ho cal no superar una certa quantitat d’emissions de CO.
Christopher McGlade i Paul Ekins, de l’Institut pels Recursos Renovables del University College de Londres, van publicar el 8 de gener a la revista Nature un article en què calculaven quina quantitat de les reserves de combustibles fòssils caldria no utilitzar per no superar aquestes emissions. En definitiva, deixaven de banda l’usual debat sobre quantes reserves de petroli, gas natural o carbó queden i se centraven en quina quantitat en podem utilitzar sense posar en risc seriós la nostra societat.
McGlade i Elkin arribaven a la conclusió que la tercera part de les reserves de petroli no s’haurien d’utilitzar mai si no volem portar el canvi climàtic a un punt irreversible. Per al gas natural indiquen que caldria deixar de banda el 49% de les reserves i per al carbó molt més: el 82%. Si funcionessin bé les tècniques per capturar CO i es pogués reduir la seva concentració a l’atmosfera, el percentatge disminuiria una mica, però no gaire -per al petroli, fins al 35%.
Per tant, pugi o baixi el barril de petroli, quedin les reserves que quedin, es descobreixin nous jaciments o no, es promogui el fracking o es deixi de banda, ara ja tenim molt més petroli sota terra del que hauríem d’utilitzar sense arribar a un punt de no retorn.
Com que la transició a un sistema que no estigui basat en combustibles fòssils no és ni ràpida ni senzilla, cal una política decidida i mitjans per assegurar que durant el període de canvi tothom pugui satisfer les seves necessitats bàsiques, la indústria segueixi funcionant i ens puguem traslladar d’un lloc a un altre. Caldran grans inversions -amb un cost molt més baix del que significaria prendre mesures contra un canvi climàtic desbocat- i una bona planificació.
I aquí és on el petroli barat juga, d’una banda, un paper desfavorable, perquè relaxa la idea d’estalvi i eficiència i convida a gastar-ne més. Però, de l’altra, el petroli barat és una oportunitat. Si tenen raó els economistes que presenten aquesta davallada de preu com un gran benefici per a l’economia, això ens dóna més marge per dur a terme les inversions necessàries per anar cap a un nou model energètic.
Els anys del gran boom econòmic van mostrar que els grans guanys no s’utilitzaven per crear els fonaments que permetessin fer front a un canvi de cicle. El petroli barat no ha de servir per utilitzar més i de manera més despreocupada els seus derivats, sinó perquè l’estalvi que proporcioni ens faci avançar cap a una economia descarbonitzada. Tot i que, veient els antecedents, és possible que els avantatges de l’actual preu del barril acabin esvaint-se, no com el CO que de manera irresponsable anem enviant a l’atmosfera.
Publicat a l’Ara, dilluns, 9 de febrer de 2015
