Josep Gifreu
A part de substituir el PP a la Generalitat i als grans ajuntaments, si hi ha ara un projecte compartit i engrescador al País Valencià és el de crear una nova RTVV. Un nova ràdio i televisió que, evitant els errors passats, sàpiga aprofitar l’experiència acumulada i els actius dels diversos sectors, col·lectius professionals i equipaments de l’audiovisual per crear un servei públic modernitzat, de qualitat i en valencià.
A pocs mesos de les eleccions autonòmiques, quines probabilitats té aquest projecte de prosperar? La meva impressió és que es tracta d’una prioritat estratègica no sols dels sectors valencians més sensibles i actius en la vindicació d’aquest servei públic, que consideren imprescindible tant per a la qualitat de la democràcia com per a l’afirmació i potenciació de la llengua i la cultura. Recordem les àmplies mobilitzacions ciutadanes i professionals contra el tancament de la RTVV el novembre del 2013. Hem vist ara l’èxit de la ILP per la seva reobertura, que aplegà 90.000 signatures, i que aquest gener fou presa en consideració per la mesa de les Corts, i per unanimitat! Cosa que fa pensar que el mateix PP és conscient del cost polític d’aquella operació inèdita en la democràcia espanyola. Pel que fa a la resta de formacions polítiques amb possibilitats de representació al maig, totes manifesten el seu acord en la reobertura de la RTVV.
Com hauria de ser la nova RTVV? Aquest és un dels debats en curs més interessants del clima preelectoral valencià. La frustració, la humiliació, la ràbia o la impotència davant la “cacicada” del president Fabra, han actuat de catalitzadors de propostes ambicioses i alhora realistes sobre com dissenyar i implementar un nou projecte. Experts, professionals i acadèmics han aprofitat l’experiència del desert durant aquest llarg any sense RTVV i s’han dedicat a oferir a ciutadans i polítics línies d’actuació. S’han publicat articles, blogs i llibres sobre el tema (Adéu, RTVV, editat per Borja Flors i Vicent Climent; Reset RTVV, del Col·lectiu Ricard Blasco; la novel·la Vertigen, d’Empar Marco i Esperança Camps, i se’n preparen més). Les universitats estan organitzant diferents jornades de debat i reflexió sobre el tema (Universitat d’Alacant, Universitat Jaume I, Jornades de Sociolingüística d’Alcoi, etc.).
Ara bé, el senyal més evident que la fruita és ben madura ha estat la creació de la Mesa Sectorial de l’Audiovisual Valencià (Mesav), que reuneix representants d’una dotzena d’entitats i institucions del sector. La mesa va publicar a finals d’octubre un informe modèlic, titulat Cap a un nou espai audiovisual, que aborda quatre blocs d’un ambiciós pla d’acció: les polítiques de recuperació del sector, la creació d’un consell de l’audiovisual valencià, la proposta d’un nou model organitzatiu de la nova RTVV i l’anàlisi del seu equipament tecnològic. Resulta il·lustratiu el realisme de l’informe quan es refereix a la necessitat de preservar el “cor tecnològic” de l’anterior RTVV (la xarxa de repetidors, el centre de producció de programes, l’arxiu, alguns platós, el control central tècnic o la unitat mòbil 3) a fi de poder reprendre les emissions en un període relativament breu.
Tots els partits i entitats interessades tenen a disposició aquest magnífic pla d’acció per recuperar el que havia estat el més important mitjà de comunicació del País Valencià, i desplegar-lo amb plenes garanties d’un servei públic, en valencià, plural i de qualitat.
Publicat a El Punt Avui, dissabte, 7 de febrer de 2015
