El vot contra els crèdits de guerra

Karl

 

 

El 2 de desembre de 1914, ara fa cent anys, en la segona sessió de guerra del Reichstag, el socialdemòcrata Karl Liebknecht no solament va votar contra el Pressupost de Guerra, sent l’únic que ho va fer, sinó que també va elevar un document amb l’explicació del seu vot, la lectura del qual no va ser autoritzada pel president del Reichstag en el recinte parlamentari, i que tampoc no va constar en les actes de les sessions. El document va ser enviat posteriorment per Liebknecht a la premsa alemanya, però cap periòdic no el va publicar. Finalment, el text complet de la protesta es va conèixer via Suïssa, a través del Berner Tagewacht.

 

Karl Liebknecht

El meu vot contra el projecte de Llei de Crèdits de Guerra del dia d’avui es basa en les següents consideracions: aquesta guerra, no desitjada per cap dels pobles involucrats, no ha esclatat per afavorir el benestar del poble alemany ni de cap altre. És una guerra imperialista, una guerra pel repartiment d’importants territoris d’explotació per a capitalistes i financers. Des del punt de vista de la rivalitat armamentística, és una guerra provocada conjuntament pels partits alemanys i austríacs favorables a la guerra, en la foscor del semifeudalisme i de la diplomàcia secreta, per a obtenir avantatges sobre els seus oponents. Al mateix temps la guerra és un esforç bonapartista per desorganitzar i escindir el creixent moviment de la classe treballadora.

El crit alemany “Contra el tsarisme!” va ser inventat per a l’ocasió –de la mateixa forma que van ser inventades les actuals consignes angleses i franceses– per a explotar les més nobles inclinacions i les tradicions i ideals revolucionaris del poble en benefici d’agitar l’odi cap a altres pobles.

Alemanya, la còmplice del tsarisme, el model de la reacció fins a aquest mateix dia, no té cap autoritat per alçar-se en alliberadora dels pobles. L’alliberament, tant del poble rus com de l’alemany, ha de ser obra de les seues pròpies mans.

La guerra no és tampoc una guerra en defensa d’Alemanya. Les seues bases històriques i el seu curs des del mateix començament fan inacceptables les pretensions del govern capitalista que el propòsit pel qual demanda crèdits és la defensa de la Pàtria.

Una ràpida pau, una pau sense annexions, açò és el que hem d’exigir. Qualsevol esforç en aquesta direcció ha de ser recolzat. Només enfortint en forma conjunta i contínua els corrents de tots els països bel·ligerants que tenen aquesta pau com a objectiu, pot acabar-se amb aquesta sagnant carnisseria.

Només una pau basada en la solidaritat internacional de la classe obrera i en la llibertat de tots els pobles pot ser una pau duradora. Per tant, és el deure dels proletariats de tots els països portar endavant durant la guerra una labor socialista comuna a favor de la pau.

Jo recolze els crèdits d’ajuda a les víctimes amb les següents reserves: vote gustosament per tot el que puga portar un alleujament als nostres germans en el camp de batalla així com als ferits i malalts, pels quals sent la més profunda compassió. Però com a protesta contra la guerra, contra aquells que en són responsables i que l’han causada, contra aquells que la dirigeixen, contra els propòsits capitalistes per als quals està sent usada, contra els plans d’annexió, contra l’abandó i l’oblit total dels deures socials i polítics pels quals el govern i les classes són encara culpables, vote contra la guerra i els crèdits de guerra sol·licitats.

Berlín, 2 de desembre de 1914.

 

(Publicat a Marxists Internet Archive)

País Valencià, Segle XXI © 2020 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER