Aclariments cordials

Pau Viciano

No sóc dels autors que acostumen a escriure en primera persona, però voldria fer alguns aclariments sobre l’article que ahir publicava en aquesta pàgina Joan de l’Alcàzar, en sentir-se al·ludit per les consideracions que jo havia fet anteriorment en “Nosaltres (valencians) i la independència de Catalunya”. Afortunadament per als lectors, totes les intervencions que han suscitat aquesta mena de polèmica estan accessibles en aquesta mateixa pàgina, i cadascú podrà fer-se una idea pròpia dels arguments i del to utilitzats. Encara que en certs medis se’m considere un polemista agre i despietat –una mena d’inquisidor de l’”ortodòxia fusteriana”–, la veritat és que sempre lamente que algú se senta dolgut o desqualificat personalment pels meus escrits. Tret d’alguna excepció molt comptada –i justificada— no he dubtat a contactar personalment amb els agreujats per aclarir aquest punt, i en el cas de Joan de l’Alcàzar puc dir que tot s’ha reconduït amb la major cordialitat. En realitat, l’única referència concreta que jo feia a les seues argumentacions era la comparació entre la Via Catalana i la Via Xilena, que considere desproporcionada (o “destarifada”, en una adjectivació més colorista), ja que suggereix que el procés sobiranista pot tenir un desenllaç repressiu o, almenys, molt traumàtic. D’això, jo en deia “exhibir el cadàver d’Allende” i “argument dela por”… Bé, potser és tracta d’imatges massa crues, que han tingut l’efecte col·lateral de desviar la qüestió cap a un terreny que podia semblar de desqualificacions personals. Sobre els altres cadàvers –el dels Països Catalans i el de Fuster– la imatge retòrica em venia suggerida per aquella dita que “Potser cal matar el pare, però no cal trepitjar el cadàver”. Al marge de les legítimes discrepàncies que tots puguem tenir, si algú més es dóna per al·ludit i se sent dolgut per aquestes metàfores massa “gòtiques”, els assegureque no és aquesta la meua intenció, sobretot si es tracta de gent que –ho dic sense cap mena d’ironia—anem en el mateix vaixell, encara que siga en camarots diferents.

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER