Freedom Catalonia 2014

freedom

Escot Figueral

 

L’Alicia Sánchez Camacho, altrament coneguda com Alicia Mètode 3 o Alicia la dels 80.000 eurets, va dir que el Concert per la Llibertat seria un aquelarre. I la veritat és que els 90.000 dimonis, diablesses i dimoniets que es concentraren al Camp Nou la van estar esperant i no s’hi presentà. Però malgrat l’absència de la bruixa major, l’aquelarre festiu va tirar en davant i mira que els 90.000 banyuts i banyudes s’ho passaren d’allò més bé. La bruixa major i tota la pesca –Llanos, Gregrios Moran, Francescs Carreras, Alberts Riveres, Lares Planetaris…–, anit farien com els blaveros quan la TV3 traspassà l’Ebre, oh sud enllà: miraven els partits del Barça, però amb les finestres abaixades i les cortines corregudes. Però a la bruixa major i als conspicus representants de la confraria unionista, els devien anar ventant perquè gairebé cent mil dimonis, diablesses i dimonions esgargamellant-se amb el bram In-de-pen-dèn-ci-a, és per a patir un cobriment de cor. Fins el Dyango i el Peret s’apuntaren a l’aquelarre!  A la marxa que portem, als de la Roja no els quedarà ni l’insigne Albert Boadella, que tant de paper hauria fet en la concentració satànica, fent del dimoni fumador, o el dimoni tort o, no t’ho perdes, el dimoni geperut, que solen ser els més dolents i animals de l’infern.

Quines músiques i quines cançons més malignes, marededeusenyor! Raimon no hi era, però quan l’Alabajos i el Freixas s’hi posaren amb “Al vent”, semblava que els leviatans independentistes li feien la botifarra a l’Espanya eterna. La Dharma i la Maria del Mar esgarraven les ànimes pecadores dels noranta mil súcubes i els Gossos les llançaven al mar que bullia com la cassola en forn. I Llach, el gran anticrist de la nit, cridava amb veu de tro allò de venim del nord, venim del sud, és a dir, si vols caldo dues tasses, perquè és la seua estratègia de calamar per a dir Països Catalans, que a la bruixa major no l’enganyarà, no. El mosaic, amb aquest rutilant però desvergonyit Freedmon Catalonia 2014, acabà per desguitarrar Alicia Mètode 3 dels 80.000 mil eurets.

M’he jugat una paella –un, jo sol, contra onze cagadubtes, que inclou el silenci còmplice i traïdor d’un presumpte almogàver—, que Artur Mas convocarà el referèndum en aquesta legislatura. Altres calces és que la guàrdia civil furte totes les urnes, que per a tals menesters els paguen i, a més, prou que en tenen ganes. Però que hi haurà referèndum, ben cert que el faran perquè això no ho para ni Déu ni la bruixa major. L’aquelarre d’ahir encara es quedarà curt, mai millor dit, davant el que es prepara per a l’11 de setembre, una cadena humana dels Pirineus a la Sènia (a veure si ens animem i procurem d’afegir unes quantes baules més, en direcció sud, ni que siga per donar-li raó a Lluís Anticrist Llach).

Artur, fes-ho per mi, per la paella que m’he jugat en aquests tristos temps durs de retallades, i posa ja una data, com et reclamaven els 90.000 dimonis, diablesses i dimoniets del Concert per a la Llibertat, i de pas amargues la fel d’Alicia Mètode 3 i el seus camarades, presents, passats i futurs, per tants dies, anys i segles que ens han amargat, ens amarguen i ens amargaran.

 

 

 

 

País Valencià, Segle XXI © 2017 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER