Elogi de Jordi Sebastià

JordiSebastia-3

La violència dels feixistes, la seua arrogància i la seua missatgeria embruten amb massa assiduïtat els carrers del país. A la capital li han pres la mesura i campen a lloure com els galls pel seu corral. Les complicitats amb els custodis legals de la porra i el codi criminal són inescrutables però certes, atesa la reiteració amb què fan de les seues. Els agrada d’allò més l’insult i les pallisses, i n’hi ha que saben un niu de pistoles. Aquests cadells de la gomina, criats per les mamelles de la dolce vita i la lleteta vivificadora de l’Espanya eterna, ens arruïnen els dies i les nits. Veure’ls i venir-nos la inquietud és una cosa automàtica, com quan algú agita davant teu la bandereta roja y gualda, amb aligot o no. Fa uns dies una colleta de la secta violenta va intentar fer una de les seues perfomances, un diumenge a Burjassot. Ja sabien on anaven. Jordi Sebastià, el batle, per a ells és com l’encarnació del dimoni. No és un valencianista de suavitats candoroses i folklòriques. És un batle que va per feina. Abans que arruïnassen el diumenge al veïnat, els va impedir la representació del dia i fins va enviar la policia municipal per persuadir-los que, per una vegada, qui mana té un sentit del decòrum i deu actuar amb contundència contra la pol·lució ambiental. El tenen, al Jordi Sebastià, com un os entravessat en la gola i li envien amenaces pel dret i pel revés. No cal dir que el senyor batle de Burjassot compta amb tot el nostre respecte i el nostre suport.

Ferran Garcia-Oliver

País Valencià, Segle XXI © 2019 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER