Joan del Alcàzar
L’Informe de 2017 que ha fet públic Amnistia Internacional és demolidor, tant en paràmetres absoluts com relatius, si comparem les denúncies contra el Regne d’Espanya amb el que aquest informe diu en referència a altres països europeus. És molt il·lustratiu del deteriorament de les llibertats a Espanya comparar allò que l’esmentat informe assenyala per Alemanya, Gran Bretanya i Itàlia, els tres països que són referència per a nosaltres en tantes coses, o el que apunta per a Portugal o Grècia, països més menuts que han patit –també- la duresa extrema de la crisi de 2007.
Fins a set denúncies contra Espanya apunta Amnistia Internacional en aquest informe que ara s’ha fet públic. 1) Es va restringir desproporcionadament el dret a la llibertat d’expressió i el dret de reunió pacífica de persones que donaven suport a la independència catalana. 2) Desenes de persones van ser processades per “Enaltiment del terrorisme” i “Humiliació a les víctimes” en les xarxes socials. 3) Es va emprar força excessiva contra manifestants que van oposar resistència pacífica a l’operació policial que impedia la celebració del referèndum sobre la independència de Catalunya. 4) Espanya va reubicar un nombre de sol·licitants d’asil menor del que s’havia compromès a acollir en el marc del programa de la UE. 5) Va acollir menys persones refugiades de les previstes en el seu compromís. 6) Van continuar els desnonaments forçosos, que van afectar milers de persones. 7) Les autoritats van continuar tancant investigacions sobre crims de dret internacional comesos durant la Guerra Civil i el franquisme.
És a dir: tres denúncies relacionades amb la situació a Catalunya, dues referides a l’anomenat problema migratori, i dues més vinculades a drets fonamentals de les persones, com ara el dret a un habitatge digne i el dret de milers de famílies a rescatar els cadàvers que, víctimes de la guerra civil i dels anys més durs del franquisme, segueixen en les cunetes. Un panorama al que a dia d’avui cal afegir allò que ha passat en dates recents i que, de ben segur, formaran part de l’Informe de 2018 d’Amnistia Internacional: la inconcebible condemna a un cantant de rap a tres anys de presó; el segrest d’un llibre sobre el narcotràfic a Galícia; i la censura d’una obra exhibida a la fira internacional d’art ARCO. A més, per descomptat, de l’empresonament mantingut de càrrecs polítics electes i de líders socials catalans sota acusacions que la immensa majoris de juristes experts consideren completament mancades de base legal suficient.
La realitat dibuixada per l’Informe 2017 d’AI sobre altres països europeus contrasta de forma rotunda amb el que s’ha dit a propòsit del Regne d’Espanya.
Pel que fa a Alemanya, Amnistia Internacional fa tan sols un parell d’observacions, ambdues referides a qüestions migratòries i a temes de seguretat antiterrorista: les autoritats van continuar expulsant a l’Afganistan a persones sol·licitants d’asil, i el Parlament federal va ampliar els poders de la policia per dur a terme protocols de vigilància i per imposar mesures administratives a persones identificades com “atacants en potència”. En l’apartat dedicat a França, l’Informe recull tres denúncies, dues relatives a la lluita antiterrorista i una a temes migratoris: una nova llei va atorgar més poder al govern per imposar mesures antiterroristes per motius imprecisos i sense ple control judicial; ha entrat en vigor una nova llei que imposa obligacions sobre el deure de vigilància a les grans empreses; i es va continuar retornant a persones de nacionalitat afganesa al seu país, en violació del principi de no devolució.
En relació amb Itàlia, Amnistia Internacional presenta quatre acusacions: una a l’apartat migratori i tres relatives a drets fonamentals. Es denuncia que Itàlia cooperava amb les autoritats líbies per restringir la migració; la població romaní va seguir estant sotmesa a desallotjaments forçosos i segregada en camps en condicions de vida precàries; i es va introduir legislació per penalitzar la tortura, però aquesta no complia amb tots els requisits de la Convenció contra la Tortura. Pel que fa a la Gran Bretanya, es denuncien en l’informe tres assumptes: les greus restriccions en l’accés a l’avortament de les dones a Irlanda del Nord; la reiterada restricció de drets per la legislació antiterrorista; i el que ha seguit sense materialitzar-se la plena rendició de comptes per presumptes tortures comeses per les forces armades i els serveis d’intel·ligència britànics.
Dues denúncies només es recullen en l’Informe en relació amb Portugal i amb Grècia. En el primer cas es sancionen per inadequades les condicions d’habitatge per a les persones romanís i les afro-descendents; i es recorda que Portugal va reubicar un nombre de sol·licitants d’asil inferior a l’establert en virtut del programa de la UE. Pel que fa a Grècia, s’afirma que milers de migrants i sol·licitants d’asil continuaven atrapats a les illes gregues en condicions terribles; així com que Grècia no havia impedit el trànsit d’éssers humans en el cas de 42 treballadors de Bangladesh.
Òbviament, totes les denúncies reflectides en l’Informe 2017 d’Amnistia Internacional són gravíssimes, però cal concloure que pel que fa a Espanya la situació és, amb diferència, substancialment diferent i molt pitjor en relació amb els països que ens són més propers.
Qualsevol observador mínimament atent a la situació interna espanyola en matèria de drets i llibertats no pot sinó concloure que, en aquests anys de govern del Partit Popular dirigit per M. Rajoy, hem retrocedit dècades. El que Amnistia Internacional recull en el seu informe de 2017 serà poc, lamentablement i tristament, per al que haurà d’assenyalar en l’informe de 2018 a la marxa que anem. És urgent, doncs, una resposta clara i contundent dels partits d’oposició, així com de la societat civil, per revocar de forma urgent la deriva autoritària i intimidatòria dels poders de l’Estat. Ens estem jugant, ni més ni menys, els nivells de salut del sistema democràtic, a hores d’ara afectat per patologies severes a les quals cal posar remei com més aviat millor.
