Josep Pla contra Franco

FG003242

Enric Pujol

El posicionament polític que l’escriptor Josep Pla va mantenir durant la dictadura franquista ha estat, durant molt de temps, motiu de polèmica. El fet que no se li concedís el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes es va justificar, per part dels organitzadors del guardó, per la seva suposada actitud no bel·ligerant contra aquell règim. La controvèrsia, iniciada als anys setanta, durà gairebé deu anys  Diferents veus ja aparegueren en aquell període no tan sols en defensa de la vàlua de la seva obra literària, sinó també per remarcar el seu posicionament crític envers la dictadura, que provenia ja dels anys cinquanta, tot i que mai no el va fer públic ni fou notori. Recordem que Pla tingué un paper molt actiu en les reunions que en aquella dècada el president Josep Tarradellas tingué a l’exili amb gent de l’interior, encapçalats per l’historiador Jaume Vicens Vives, per tal de propiciar una sortida democràtica al franquisme.

Aquests darrers anys han aparegut diferents documents i escrits personals inèdits del mateix Pla que han revelat sobretot la seva convicció íntima i profunda contra la dictadura. El 2014 aparegué, a cura de Xavier Pla, La vida lenta. Notes per a tres diaris (1956, 1957, 1964), on l’escriptor empordanès anotà coses com que: «El fàstic físic que em fa Franco em deprimeix». O que: «Tal dia com avui, fa 25 anys, que s’acabà la guerra: 25 años de paz –és a dir, de misèria, de policia i d’indignitat”. I on hi reconeixia això: “Jo sé perfectament que anem al desastre, però no tinc ni la força ni la joventut per dir-ho i anar a la presó”.

Ara ha aparegut un altre volum fet amb escrits inèdits, Fer-se totes les il·lusions possibles (2017), a cura de Francesc Montero, on Pla torna a ser molt clar contra el règim i on explícitament s’autoqualifica d’antifranquista. Així, quan hi parla del setmanari Destino, afirma: «La revista ha estat escrita per elements antifranquistes. Els més vells i notoris hem estat Brunet i jo». L’opinió que li mereixia l’Espanya de l’època, i que ara és publicada en el llibre, ha estat esbombada per tots els mitjans a causa de la seva contundència: «és un embassament de merda d’unes proporcions fantàstiques». I encara hi afegí: «Les autoritats no són més que els inspectors del manteniment de la merda estable».

Un darrer punt de gran interès qui hi apareix és la notícia del seu empresonament, d’un parell de dies, per culpa d’una indiscreció de Carles Sentís, que va anar a explicar a una autoritat del règim l’opinió crítica, que Pla li havia confessat abans, sobre la guerra mundial i l’estat del país. Aquesta mala experiència explica bé les reticències de l’escriptor a l’hora de manifestar les seves opinions. Com fa la dita: «Gat escaldat té por de l’aigua».

País Valencià, Segle XXI © 2018 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER