Laia Altarriba (amb l’assessorament de Joan Benach)
La Maria desembolica emocionada el regal que li ha fet la família. Acaba de fer 16 anys. Arrenca la cinta adhesiva, estripa el paper i dins la caixa de cartró hi troba el producte desitjat: el darrer model de tauleta tàctil que ha sortit al mercat, un iPad Air 2. Feia setmanes que havia passat de les insinuacions a les peticions directes i ja el té entre les mans. Però darrere la pantalla de 9,7 polzades i 478 grams que acaricia satisfeta s’hi amaga una història de desigualtats que fa emmalaltir milers de persones, algunes fins la mort.
El treball a les empreses tecnològiques és només un exemple de les conseqüències negatives sobre la salut que comporta la precarietat i les males condicions laborals que pateix la majoria de la població treballadora: cada any moren al món 2,35 milions de persones per culpa de la feina; d’aquestes, 340.000 en accidents de treball, mentre que 2,02 milions moren per malalties professionals. Es tracta només de les dades oficials, però la xifra podria ser superior, ja que bona part de les malalties que provoca treballar en males condicions queden invisibilitzades i no apareixen als registres.
La fàbrica dels suïcidis
A l’altra punta del món d’on viu la Maria, nois i noies de la seva edat passen llargues hores fabricant tauletes com la que li han regalat. Fa uns anys ho va reconèixer Foxconn, el major fabricant i proveïdor de components informàtics del món per companyies com Apple, HP o Microsoft davant d’una denúncia de l’ONG China Labor Watch. Sota la figura d’“estudiants en pràctiques”, tenia treballant joves d’entre 14 i 16 anys. La companyia es va comprometre a canviar-ho, però des d’aleshores aquesta empresa ha estat notícia periòdicament per les condicions en què fa treballar la plantilla.
Ja abans, el 2010, havien saltat les alarmes després que prop d’una quinzena de treballadors de la planta de fabricació de productes Apple a Shenzhen (propietat de Foxconn) es van suïcidar entre gener i juliol llançant-se des d’edificis de la companyia. Els sindicats van dir que es tractava de sortides desesperades davant la pressió i extenuació que patia la plantilla. Els propietaris van respondre posant reixes a les finestres de la fàbrica i els directius d’Apple van assegurar que exigirien canvis en les condicions laborals als seus subministradors asiàtics.
Però el 2012 un periodista es va infiltrar com a treballador a l’empresa i va retratar la dura realitat: “A la línia de muntatge no podíem aturar-nos per descansar ni un moment; el ritme de treball em va produir un terrible dolor de coll i una sobrecàrrega muscular al braç”. Dos anys més tard, el diari britànic TheDaily Mail va denunciar un anormal percentatge de casos de leucèmia entre els treballadors a la planta de Shenzhen.
Finalment, la pressió sobre Foxconn va aconseguir augmentar els sous dels treballadors. Però aquest mateix 2015 l’associació China Labor Watch ha alertat que davant les millores salarials del seu antic proveïdor, Apple ha decidit traslladar la producció a Pegatron, companyia de Xangai, que li permet obtenir un 8% més de marge de beneficis. I és que les males condicions de treball canvien de lloc a mesura que les polítiques neoliberals cerquen noves ubicacions on fer més benefici. La investigació ha descobert que a Pegatron la plantilla hi fa una jornada laboral de més de 60 hores setmanals, que el 52% ha arribat a fer més de 90 hores extraordinàries en un mes i que alguns han arribat a 132 hores extra mensuals. Amb les conseqüents repercussions negatives per la salut dels qui es passen llargues jornades en una línia de muntatge.
La inseguretat dels instal·ladors de Telefónica
Les conseqüències negatives per a la salut dels treballadors de les grans marques tecnològiques no s’acaben a Àsia. La passada primavera va esclatar a l’Estat espanyol l’anomenada “revolta de les escales“. Treballadors d’empreses subcontractades per Telefónica, que s’encarreguen que puguem connectar les nostres tauletes a internet, van estar 74 dies de vaga per exigir unes condicions que no els obliguessin a treballar 12 hores diàries 6/7 dies cada setmana per cobrar 800 euros al mes i poguessin descansar i estar amb la seva família, amb els fills adolescents com la Maria. A més, també alertaven que les condicions que Telefónica imposava a les subcontractes comportaven riscos per la salut dels treballadors que s’han d’enfilar a les escales per arreglar les connexions telefòniques: “No posen les mesures de seguretat adequades (ens les cobren als treballadors), ni ens paguen la feina que fem per garantir la nostra seguretat”.
Esgotats i sense poder arribar a aconseguir un compromís satisfactori de Telefónica ni de les empreses subcontractades, la “revolta de les escales” es va acabar quan els nous ajuntaments governats per formacions d’esquerres es van comprometre a revisar els contractes amb l’empresa de telefonia. El conflicte continua obert i milers de treballadors vestits amb l’uniforme de Telefónica s’enfilen cada dia per escales posant en risc la seva seguretat perquè no prenen les mesures adequades i fan jornades llarguíssimes.
Agbogbloshie, el major abocador electrònic d’Àfrica
Quan la Maria es cansi de la tauleta novíssima que avui ensenyarà a l’institut, amb sort anirà a parar a alguna de les empreses de reciclatge que a l’Estat espanyol en separen els components i els donen nou ús perquè no es converteixin en ferralla tòxica que contamini el medi i acabi afectant la salut. Però una part encara més gran la carreguen en vaixells que la traslladen cap a l’Àfrica. Allà una xarxa d’intermediaris, reparadors i comerciants donaran una segona vida a bona part dels aparells dels que ens hem desprès o revendran per separat els materials que els conformen.
El barri de Agbogbloshie, a la ciutat ghanesa d’Accra, ha esdevingut el major abocador electrònic d’Àfrica, amb aparells provinents sobretot d’Europa i d’Amèrica del Nord, i és un malson per a les desenes de milers de persones que hi viuen. En un reportatge a El País, un ecologista del barri, Mike Anane, retratava les conseqüències per a la salut de les persones que es passen hores desballestant tauletes com les de la Maria: “Els nois cremen centenars de quilos de ferralla elèctrica i cables per extreure’n el coure i després vendre’l a unes poques monedes el quilo. Els vapors tòxics s’eleven, contaminen l’aire i després es dipositen a la terra i les verdures que es venen al mercat”. El fundador de HelptheAfricanChild, que ofereix escolarització gratuïta i màscares de protecció als infants d’Agbogbloshie, afegeix: “Els nostres nens tenen problemes de salut molt greus. A alguns, com en Fuseini, de 19 anys, o en Ben, de 16, ja els vam trobar morts. D’altres tenen càncer”.
“El que abans era un paisatge exuberant i fructífer és ara un cementiri de plàstic i esquelets d’aparells abandonats”, retrata Mike Anane. Aparells com la tauleta des d’on potser la Maria llegirà aquest article. I on també podrà descobrir que el 2014 Apple va batre el rècord històric de beneficis d’una empresa.
Publicat a Crític.cat (21 d’octubre de 2015)
