Narcís Comadira
Girona, la nostra Girona, aquella Girona que ens estimem tant, ara, com la Lèsbia de Catul, per les cruïlles i els portals, els hi pela als il·lustres fills de la televisió que la compensaran amb riuades de turistes mal educats i cridaners que hi deixaran quatre duros. Però no els ho digueu, això, als gironins embadocats amb la famosa sèrie que ara es roda al barri vell de la ciutat, convertit en un plató, i aviat en un parc temàtic. No els ho digueu, encara que els que viuen al barri vell necessitin un salconduit per entrar i sortir de casa i que hagin d’anar pel seu carrer amb vigilància policial. No els ho digueu, que tots els sacrificis actuals han de portar la ciutat a la felicitat perpètua dels circuits internacionals. Girona, aviat, serà convertida en un parc temàtic d’històries shakespearianes descafeïnades, on es mostraran els llocs de rodatge d’una sèrie televisiva fantasiosa com si fossin monuments reals d’un passat fals. I tots tan feliços.
La destrucció de la vida al barri vell ja va començar, simbòlicament, el dia que es va convertir la catedral en un museu. Fins llavors havia estat un lloc de culte. Els gironins que passejaven pel barri vell podien entrar-hi, gratis, per la porta principal, i no per un forat gatoner, després de pagar l’entrada. També, els gironins que volien passar-hi una estona de recolliment, ajudats per l’esperit d’aquelles pedres excelses, podien fer-ho. I els que volien llegir una estona en el silenci i la frescor del claustre romànic, també. Tot això formava part de la ciutat i estava a disposició dels ciutadans. Ara no. Els canonges que en són els cuidadors, i que haurien de vetllar per les coses de l’ànima, no solament han omplert el temple de mercaderies sinó que l’han convertit en mercaderia. Cremaran tots a l’infern!
El dia que es va convertir la catedral en un museu, aquell dia, es va posar la primera pedra de la museïtzació de tota la Girona vella. Ara això està a punt d’arribar a la coronació amb la futura difusió televisiva d’algunes pedres velles i alguns racons que les pantalles escamparan per tot el món i provocaran la necessitat d’haver estat en un lloc inexistent i de mostrar aquesta presència amb una selfie que la certifiqui. Per sort, Girona no té mar i no hi podran atracar els creuers gegantins com blocs de pisos flotants, però això no aturarà les corrues salvatges, només interessades en una fantasia, que arribaran per totes bandes, sollant, devastant la realitat. La poca realitat que quedi. I quan tot això s’hagi esbravat, quan mig món ja tingui la selfie en els llocs sagrats de la sisena temporada, o la que sigui, els ramats turístics aniran a devastar altres llocs. I el parc temàtic gironí es convertirà en un solar ple de runa i escombraries. I els gironins que ara estan embadocats i autosatisfets es moriran de pena.
Sembla mentida aquesta dèria per l’audiència, per la fama. Per voler ser això que en diuen una destinació turística. Bé, no ens enganyem. A part de la dubtosa satisfacció de l’ego, la qüestió és econòmica. Sí, sí, endavant, farem peles! No es tracta de la natural i tranquil·la difusió de la bellesa de la ciutat i les seves riqueses artístiques entre persones cultes i interessades, no, es tracta d’atreure les masses que van pel món només per anar-hi, o millor encara, per haver-hi anat.
Sembla mentida aquesta dèria gironina, sobretot tenint tan a prop el desastre de Barcelona, la nostra capital, lliurada al turisme de xancleta, com un Lloret de Mar gegantí. Barcelona, que s’ha venut l’ànima al turisme de patacada i s’ha convertit en el parc temàtic del kitsch, amb la Sagrada Família com a primer monument i tota l’obra de Gaudí com a complement més o menys inexcusable. L’obra de Gaudí, que, fins i tot en els casos més potents d’autenticitat creativa, està sofrint, per obra de les masses turístiques, una conversió al kitsch, per culpa d’una lectura equivocada. El que es mira amb ulls kitsch es converteix en kitsch. Es degrada en el seu significat. Es torna mentida. Barcelona, que ha vist els seus barris populars, com la Barceloneta, corromputs per la massa turística. Que ha vist com la Rambla està prohibida, de fet, als ciutadans normals. La Rambla, que havia estat lloc de passeig tranquil i de cafès i comerços, ara és un poti-poti de botigues monotemàtiques i de bars amb preus abusius.
Ara les ciutats turístiques són del tot previsibles. Botigues repetides i mal menjar assegurat. Girona aviat serà del tot previsible.
Publicat a l’Ara, dissabte, 5 de setembre de 2015
