Jaume Soler
Segons El Confidencial Digital ha causat una certa sorpresa, a Madrid, la trobada aquest agost, a Mallorca, del director d’Unidad Editorial (El Mundo, Marca, Expansión) Antonio Fernández Galiano amb Pedro J. Ramírez (promotor del nou digital El Español), atès que entre aquest i el seu anterior diari hi ha una guerra de bandositats a l’estil celtibèric, és a dir, a ganivetades. El confidencial sempre “ben informat” titulava així: “Sorpresa en Unidad Editorial por la cena de Fernández-Galiano con Pedro J. en Mallorca” I a baix: “Eduardo Zaplana, José Antonio Sánchez (RTVE), Arturo Fernández y Rafael Anson también estuvieron en la velada”.
En principi tot plegat podria semblar trivial… Un sopar d’amics. Una trobada plàcida, però insòlita coneixent el percal, que “tuvo lugar el pasado mes de agosto en Mallorca. En concreto, en la residencia que Pedro J. Ramírez tiene en la isla balear. Allí acudió Fernández-Galiano, un hecho que no ha gustado en Unidad Editorial. Cuadros medios del grupo editor de El Mundo, Marca y Expansión critican que su principal ejecutivo se haya reunido en privado con Pedro J., que no tiene una buena opinión de su antigua empresa.”
Podria passar com una anècdota o una picabaralla més del mundillo de la premsa i el poder econòmic, financer i polític de Madrid –que com bé diu Vicenç Navarro no té res a veure amb el Madrid popular i d’esquerres que ha votat majoritàriament per Manuela Carmena.
Ara bé, observem l’elenc dels reunits, pesos pesants de la Comunicació a Madrid. En un context com l’actual, de remodelació del mapa mediàtic espanyol i d’operacions “d’Estat” -davant els esdeveniments a Catalunya i l’eventualitat d’una davallada del poder del PP, amb propostes de canvis constitucionals i amb una crisi de règim latent-, aquest sopar no seria tan anecdòtic.
Com explicava El Confidencial: “A la cena organizada en la vivienda de Pedro J. Ramírez también acudieron Eduardo Zaplana, amigo personal del periodista y de Fernández Galiano; José Antonio Sánchez, presidente de RTVE; el empresario Arturo Fernández y el ex director general de RTVE, Rafael Anson. Acudieron también sus respectivas parejas.”
Però sobretot, la nota de color la posa Eduardo Zaplana. Què hi pintava l’expresident de la Generalitat Valenciana, el “cartagenero moreno” que ens va governar durant uns quants anys i que ara ha fixat la residència a l’epicentre del Poder i de la LLEI?
Zaplana és un relacions públiques avantatjat i tan espavilat que ha eixit fins ara lliure de la pols generada per l’era monumental, com la falla que es planta a la Plaça de l’Ajuntament, que va organitzar durant el seu mandat. Ell volia anar a l’era, i tant!, però no volia pols. Ho va aconseguir. Llest i espavilat, un Mister X de tot plegat que encara espera que algú explique de debò, fil per randa, la seua història d’èxit. De Cartagena a Madrid, passant per Benidorm i per València. Sobretot, ai!, per València. En època de terres mítiques, contractes públics, requalificacions urbanístiques, bombolla immobiliària i grans operacions. Gairebé tot l’entorn del PP valencià d’aleshores imputat, encausat o processat. I ell, res. Ni pols ni remolí. Triomfant a Madrid. Jugant en la Champions. Lligant l’allioli d’operacions empresarials en el ram de la comunicació o, si ve al cas, ajudant a quallar operaciones de Estado.
Un veritable artista!
