La Safor (i 2)

Nèstor Novell

L’economia de la Safor en la cruïlla

Ens endinsarem ara en l’anàlisi dels sectors productius de la Safor, que configuren una realitat poderosa però alhora problemàtica, molt castigada per un model mal enfocat que ara passa factura, però que conserva grans potencialitats.

Si analitzem l’agricultura, observem l’important pes del regadiu (68,16%) i el pes considerable que tenen el cítrics, el 92,21% dels conreus. Tímidament apareixen altres fruiters i, a Tavernes, flors i plantes ornamentals. La vinya i l’olivar són testimonials.

Tot i la importància econòmica, mediambiental i paisatgística de l’agricultura comarcal, l’abandonament de conreus és continu. L’excessiu minifundisme, la descapitalització del sector, l’orientació especulativa que han tingut importants superfícies al voltant de les àrees urbanes, la manca d’expectatives respecte de conreus alternatius, la inexistència de canals de distribució propis, i l’absència de polítiques adreçades al sector, estan posant en perill una de les riqueses més importants de la comarca.

Població Conreus (Ha) Estimacions per tipus de conreu. 2012 (Ha.)
Secà. 2009 Reg. 2009 Horta-lisses Cítrics Fruitals no cítrics Vinya Olivar Flors i ornam. Altres
Ador 235,62 360,33 2 467 8 0 1 2 0
Alfauir 36,22 202,5 2 213 31 0 2 0 0
Almiserà 124,98 116,46 1 173 11 0 1 0 0
Almoines 3,26 174,92 1 126 6 0 0 0 0
Alq. la Comtessa, l’ 25,64 52,1 1 120 2 0 0 0 0
Barx 78,74 48,58 1 43 169 4 61 0 0
Bellreguard 8,87 158,09 1 134 2 0 0 0 0
Beniarjó 20,56 157,01 1 187 2 0 0 0 0
Benifairó de Valldigna 73,6 673,04 5 763 8 0 0 0 0
Beniflà 17,79 129,83 1 34 1 0 0 0 0
Benirredrà 2,92 1 6 0 0 0 0 0
Castellonet de la C. 33,97 154,24 1 163 2 0 3 0 1
Daimús 9,03 71,94 1 100 5 0 0 0 0
Font d’en Carròs, la 45,8 275,65 2 372 61 0 1 0 0
Gandia 815,84 1.379,19 64 1.387 15 0 10 3 17
Guardamar de la S. 1,89 29,45 1 55 0 3 0 0 0
Xeraco 170,34 557,09 46 615 16 0 2 1 1
Xeresa 215,37 338,16 1 332 8 0 0 1 12
Llocnou de S. Jeroni 107,89 155,44 1 134 6 0 20 0 0
Miramar 7,82 111,26 1 105 3 0 0 0 0
Oliva 283,39 2.387,87 20 2.236 72 0 0 6 1
Palma de Gandia 383,15 523,74 2 634 16 0 0 0 0
Palmera 6,06 33,2 2 62 0 0 0 9 0
Piles 13,67 164,52 1 207 7 0 0 0 0
Potries 25,15 152,91 1 188 1 0 2 0 0
Rafelcofer 18,19 139,02 1 144 2 0 0 0 0
Real de Gandia 62,45 157,58 1 158 6 0 0 1 0
Ròtova 60,92 223,12 1 168 2 0 1 0 0
Simat de Valldigna 2.219,35 557,72 3 620 62 0 9 0 0
Tavernes de Valldigna 258,46 2.067,41 9 2.101 28 0 0 59 0
Vilallonga 347,87 672,16 4 646 82 0 24 0 1
LA SAFOR 5.711,89 12.227,45 180 12.693 634 7 137 82 33
Percentatges s/total 31,84 68,16 1,31 92,21 4,61 0,05 1,00 0,60 0,24
Fonts Cens agrari 2009, peGV. Banc de Dades Territorials. Estimacions de superfícies de conreus per municipis. 2012

Analitzem la resta dels sectors productius. De la distribució municipal del nombre d’empreses per sectors es pot deduir: En primer lloc, la importància de Gandia com a centre comarcal, i molt especialment en comerç, transport i hostaleria, i en altres serveis. En segon lloc, la consolidació d’Oliva com a segon nucli comarcal i la crisi econòmica que pateix Tavernes, especialment en el sector industrial, molt potent fa uns anys gràcies a la indústria del moble. En tercer lloc, la disseminació, arreu del territori comarcal, de les empreses industrials, especialment a l’Horta de Gandia (Potries, Beniarjó, Palmera, Bellreguard, Daimús, el Real,) però recentment també als pobles del Vernissa (Palma de Gandia i Ròtova). En quart lloc, i com a conseqüència del punt anterior, l’existència d’un mercat de treball i d’intercanvis econòmics molt intensos a escala intracomarcal. En cinquè lloc, se’n pot intuir el caràcter mixt (indústria-comerç-serveis) de la majoria dels polígons industrials de la comarca. I en darrer lloc, hi podem veure el paper secundari que juga la indústria en el conjunt de la comarca.

Nombre d’empreses segons activitat principal. 2014 (municipis de més de 600 habitants)

Indústria Construcció Comerç, transport i hostaleria Altres serveis % Indústria / total empreses
Ador 5 13 44 22 5,95
Almoines 13 29 59 50 8,61
Alqueria de la Comtessa, l’ 8 16 50 29 7,77
Barx 5 17 32 29 6,02
Bellreguard 21 47 123 66 8,17
Beniarjó 11 13 50 48 9,02
Benifairó de Valldigna 6 7 51 20 7,14
Benirredrà 4 18 38 44 3,85
Daimús 19 42 88 76 8,44
Font d’en Carròs, la 12 58 68 57 6,15
Gandia 166 624 2.007 1.944 3,50
Xeraco 24 56 153 103 7,14
Xeresa 6 16 62 37 4,96
Miramar 6 20 54 48 4,69
Oliva 86 226 622 477 6,09
Palma de Gandia 10 30 28 28 10,42
Palmera 9 7 35 26 11,69
Piles 14 25 68 52 8,81
Potries 9 12 11 17 18,37
Rafelcofer 5 16 37 17 6,67
Real de Gandia 25 32 111 53 11,31
Ròtova 11 13 34 15 15,07
Simat de Valldigna 6 21 83 45 3,87
Tavernes de Valldigna 51 125 357 317 6,00
Vilallonga 21 45 103 61 9,13
LA SAFOR 553 1528 4368 3681 5,46
Font. peGV. Banc de Dades Territorial, i Elaboració pròpia

Una anàlisi més detallada, mitjançant les empreses més importants de cada població, rànquing d’empreses 2015[1], ens permet distingir, en el sector industrial, tres subsectors capdavanters: el subsector alimentari, tant el de comercialització agroalimentària com el de fabricació de productes alimentaris; el subsector químic, amb estreta relació amb la sanitat, la higiene i la neteja, però també amb el sector alimentari; i el subsector que treballa aplicacions diverses de los noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

En el sector alimentari i agroalimentari figuren com a empreses més importants de la comarca: a l’Alqueria de la Comtessa, Frutas Gragon; a Barx, Joyen export; a Bellreguard, Pellialiments; a Benifairó de Valldigna, Bollo Internacional fruits i Frutas Tono; a Beniflà, Vicente Giner; a Daimús, Germans Fuster; a Gandia, Productos Dulcesol, Brio i Aura Portal; a Miramar, F Muñoz-Guillem y asociados; a Oliva, Refresco Iberia, Cañamás, King regal, ARCESA, Carnes Oliva, Plasfesa i Distral Trading; a Piles, Exportaciones Aranda, Exportaciones Ciscar; a Rafelcofer, Carpigiani Horeca (Sencotel); a Tavernes, Quid pro quo fruits,; a Vilallonga, Dulcesa; a Xeraco, Jovimer; i a Xeresa, Fruxeresa i Guillem Export.

En el sector químic són d’importància: a Potries Electroquímica del Serpis (Citrosol); a Gandia, Betelgeux; a Daimús, Disarp, i a Palmera, Grupo Pedro Llobell. En el sector de noves Tecnologies: a Beniarjó, Tecatel: a Gandia, TESI, ODEC i Azimutel.

La resta d’empreses importants de la comarca pertanyen a sectors ben diversos, entre els que destaquen les de construcció, Edificaciones Castelló, Torres Cámara, Allgolf, Mármol Compac i Construcciones Hispano-Germana; les de transport, Scania, Loditrans, PEISA, Moll motors, Gandia motors, Basor Electric; Coop Transporte Oliva i Transrocamar; les d’envasos, Cartonajes Unión, Plasfesa, i Envases Antonio Grau; i les trading, Zailand i Hidalgos group. Altres empreses importants de sectors diversos són: Crem Internacional, Smattex, Tableprint, Hotel Bairén, Mandriladora Alpesa, i Textiles Vilber.

Cal posar de relleu la desaparició del subsector de la fusta, fins no fa tants anys un dels més importants: Persianas Chova, Tableros Faus, Tabervall i Giner, indústries molt importants que han desaparegut o han quedat reduïdes de manera substancial.

Les estadístiques de la Generalitat només ens donen els ocupats per sectors per a Gandia i Oliva, i de l’any 2011, en plena crisi, però ens permet tindre una idea més clara de la importància del sectors productius:

Gandia Oliva PV
Ocupats agricultura (%) 4,09 5,9 4,26
Ocupats indústria (%) 11,02 15,46 16,07
Ocupats construcció (%) 8,92 8,23 7,24
Ocupats serveis (%) 75,96 70,41 72,43

Font: Argos.gva

Per altra banda, les dades d’evolució de l’ocupació del 2011 al 2015 mostren que els contractes en la construcció se han reduït a la meitat, que els de la indústria s’ha mantingut lleugerament a la baixa, els de l’agricultura ha augmentat unes dècimes i, que el sector que més han crescut és els serveis, per bé que amb importants oscil·lacions temporals degudes al turisme.

Les contractacions recents, per sectors d’activitats, ens confirma els comentaris anteriors, en especial la caiguda de la construcció i el to dèbil de la contractació industrial

Contractació registrada per sectors d’activitat a 30/06/2015

Agricultura (%) Indústria (%) Construcció (%) Serveis (%)
LA SAFOR 7,02 5,04 3,36 84,57
PV 6,00 12,72 5,08 76,2

Font: Argos.gva

En darrer lloc, les dades de l’Anuari de la Caixa, ens permet situar en els principals pobles de la Safor la importància actual de cada sector, més enllà del nombre d’empreses

Índex econòmics dels principals pobles de la Safor amb índex d’activitat econòmica >5

Quota de mercat Índex indus-trial Índex comercial a l’engròs Índex comercial al detall Índex de restauració i bars Índex turístic Índex activitat econòm
Gandia 173 92 228 224 274 271 141
Oliva 60 32 46 39 55 63 29
Tavernes de V. 38 16 22 26 23 1 16
Real de Gandia 5 19 20 2 2 0 9
Vilallonga 9 27 4 3 2 0 11
Xeraco 12 5 11 9 8 2 5
Bellreguard 10 3 14 4 3 0 4

Font: Anuari Econòmic d’Espanya. La Caixa i Elaboració pròpia

A la Safor hi ha 31 polígons industrials que suposen una extensió de 4.824.832 m2, amb una superfície mitjana de 155.640 m2 per polígon, la majoria dels quals han servit per a traure fora del casc urbà dels pobles els tallers i les activitats manufactureres i comercials. Darrerament els pobles de la carretera d’Albaida i la conca del Vernissa han obert diversos polígons industrials, a preus de sòl competitius, que estan acollint les noves plantes industrials de la comarca. No és el cas del polígon industrial d’Alqueria de la Comtessa, el qual està urbanitzat i sense cap empresa instal·lada

La Safor es troba a la cua de les CCV tant en nombre d’empreses industrials com en volum d’inversió industrial. A més, la indústria saforenca s’ha centrat en productes de demanda final i no en productes intermedis o semitransformats, la qual cosa, unida a la importació de les matèries primeres, i la manca de canals de distribució pròpia fan, tot plegat, que el nivell de vertebració interindustrial siga molt baix.

El motor econòmic més important en els darrers anys havia estat la promoció i la construcció. El seu creixement va ser tan espectacular com desordenat, de manera que ha creat importants problemes d’ordenació territorial i mediambientals. El volum de negoci ha estat tan gran que ha absorbit gran part de la inversió empresarial, en detriment de la indústria i dels serveis avançats. A hores d’ara, el sector està paralitzat. Els PAIs de grans dimensions planificats a Ador, Vilallonga i Tavernes estan en suspens.

Parlar del comerç a la Safor és centrar-se bàsicament en Gandia. La ciutat ha millorat la seua posició comercial en el conjunt del país, que l’han dut a eixamplar contínuament la seua àrea d’influència i a millorar la seua competitivitat respecte a la resta de les ciutats valencianes.

Si comparem l’evolució comercial de la ciutat amb la de les seues competidores, bé siga a escala de CCV o de l’EURAM, veiem que Gandia porta un creixement moderat, però sostingut, en el temes comercials i turístics, però a diferència de la majoria de les ciutats, té un major equilibri entre les diverses activitats productives i un important sector comercial de venda a l’engròs.

Les superfícies comercials i les activitats al detall a la Governació de les Muntanyes -CCV

Municipi Gran superf. Superf. comercial al detall Total superfíc. comerçl m2 comerç /hab. Activit. Comerç al detall Activit. comerça l’engròs Activ. restaur. i bars Oficines d’entitats de dipòsit Total activit detall Índex activit econòmica Quota mercat 2012
Alcoi 39.714 130.792 170.506 2,86 1.201 238 272 42 1753 106 127
Altea 0 61.237 61.237 2,72 638 59 242 22 961 34 58
Benidorm 65.227 144.435 209.662 3,04 2.243 104 1.267 59 3673 167 160
Calp 13.450 90.465 103.915 4,63 515 50 356 21 942 35 60
Cocentaina 27.012 50.691 77.703 6,75 294 76 63 9 442 42 27
Dénia 8.604 160.233 168.837 4,05 1.057 114 473 32 1676 86 99
Gandia 108.886 273.176 382.062 4,99 1.749 323 757 64 2893 141 173
Ibi 1.046 41.958 43.004 1,83 392 96 114 15 617 63 50
Oliva 727 46.892 47.619 1,78 472 75 189 18 754 29 60
Ontinyent 18.044 88.156 106.200 2,94 649 162 147 30 988 60 79
Vila Joiosa 354 59.697 60.051 1,77 489 72 191 22 774 51 68
Xàbia 974 75.023 75.997 2,61 617 65 366 24 1072 36 72
Xàtiva 44.036 106.542 150.578 5,13 651 118 160 22 951 43 64
Xixona 0 7.726 7.726 1,07 98 35 29 6 168 31 16

Font: Anuari Econòmic d’Espanya. La Caixa. 2013

El turisme saforenc mai ha estat una indústria autòctona i ha quedat exclusivament en mans dels interessos del sector de la construcció. La construcció d’habitatge d’ús secundari ha centrat les principals iniciatives associades al turisme. Així, s’ha creat un excés de sòl residencial, amb una inadequada ordenació del territori, amb problemes derivats de la manca de superfície protegida natural i la transformació del paisatge.

El sector s’ha mantingut gràcies a la fidelitat dels propietaris d’apartaments, però comença a mostrar símptomes de quins són els seus límits.

Al sector li cal una reactivació de les destinacions tradicionals i l’estructuració de nous productes. La tendència actual apunta cap a una estandardització de l’oferta de qualitat mitjana, però trencar una estacionalitat tan acusada no serà possible sense un major nombre d’empreses d’oferta complementària, centrades en l’oci actiu, fires, congressos i el producte cultural i mediambiental, que donen resposta a una demanda més exigent i qualificada.

 

Atur i distribució de la renda

Però la mirada als sectors productius no seria completa sense referir-se al sistema de contractació y la distribució de la renda

Una mirada a l’afiliació a la seguretat social ens mostra al importància dels treballadors autònoms: petites empres, petits prestadors de serveis, petits comerciants i també treballadors que s’han tingut d’establir per compte propi per estalviar-li a l’empresa/es la seguretat social i el cost d’acomiadament en el seu cas. També posa en evidència el quasi 5% d’afiliació al sistema agrari, quasi duplica la mitjana del País i, en general, la baixa taxa d’afiliació a la seguretat social.

Afiliats a la Seguretat Social a 30-06-2015

Total afiliats (persones) Taxa d’afiliació (%) Règim General (%) R. Gral. Sistema Especial Llar (%) R. Gral. Sistema Especial Agrari(%) Règim Especial. Treballador autònom(%) Règim Especial Mar (%)
la Safor 45.562 38,82 68,51 1,96 4,86 24,26 0,26
PV 1.631.172 49,48 74,52 2,03 2,49 20,61 0,34

Font: Argos gva.es

Com es pot observar en el quadre següent, el nombre de contractes és enorme, uns 85.000, degut a que pràcticament tots són temporals, el 94,7% dels contractes a la Safor. Gandia que n’ha fet 35.325, els temporals arriben a ser el 95,2%.

Contractes segons sector d’activitat econòmica i segons tipus. 2014

Agricultura Indústria Construcció Serveis Indefinits Temporals
Ador 5 20 21 209 19 236
Alfauir 113 0 19 38 12 158
Almiserà 0 0 6 10 2 14
Almoines 9.342 32 26 3.328 39 12.689
Alqueria la Comtessa l’ 110 38 11 235 26 368
Barx 5 1 20 139 6 159
Bellreguard 40 42 58 671 63 748
Beniarjó 18 15 25 199 25 232
Benifairó de Valldigna 2.654 22 31 800 62 3.445
Beniflà 357 48 5 930 400 940
Benirredrà 0 2 20 186 37 171
Castellonet de la Con. 1 1 0 10 0 12
Daimús 91 40 107 1.613 74 1.777
Font d’En Carròs, la 5 12 86 207 32 278
Gandia 5.737 1.590 1.077 26.921 1.696 33.629
Guardamar de la Safor 52 1 2 208 22 241
Xeraco 440 85 79 2.640 105 3.139
Xeresa 1.159 10 23 1.087 440 1.839
Llocnou de Sant Jeroni 2 7 4 38 6 45
Miramar 5 200 63 1.984 69 2.183
Oliva 4.148 831 358 4.655 668 9.324
Palma de Gandia 168 17 41 616 144 698
Palmera 0 58 9 129 22 174
Piles 175 24 74 460 43 690
Potries 14 13 41 63 4 127
Rafelcofer 4 94 23 468 46 543
Real de Gandia 130 158 56 2.369 119 2.594
Ròtova 32 47 5 97 9 172
Simat de Valldigna 170 0 13 358 23 518
Tavernes de Valldigna 253 340 135 2.159 212 2.675
Vilallonga 57 485 63 241 44 802
La Safor 25.287 4.233 2.501 53.068 4.469 80.620

Font: peGV. Banc de dades territorial i SERVEF

Per la seua banda l’atur a 30/06/12 mostra les següents particularitats. L’atur de menors de 25 anys és més d’un punt superior a la Safor que a la mitjana del País. L’atur en el col·lectiu de dones és superior al 53% a la Safor i al País, i l’índex de rotació contractual (contractes/persones) és sensiblement superior a la Safor

Atur a 30-06-2015

Atur (persones) Atur registrat <25 anys (%) Atur registrat Dones (%) Taxa (%) Contractació registrada (Contractes) Índex rotació contractual
la Safor 16.982 8,07 53,14 14,47 8.888 0,52
PV 481.623 6,93 55,08 14,61 159.900 0,33

Font: Argos.gva

La contractació temporal i la primacia de sectors on tradicionalment, i cada vegada de manera més acusada, s’acumulen treball mal pagats, estan duent a un empobriment progressiu de la Safor. (I com a conseqüència, a una descapitalització dels recursos per a finançar l’estat de benestar.)

La renda per càpita de la Safor, en el període de 2010 a 2012, s’ha reduït en 534 euros, una davallada molt considerable i mesura com la crisi i la reforma laboral està castigant les economies familiars.

La comparativa amb la resta del País, amb l’estat i amb altres comunitats autònomes encara fa més evident l’empobriment relatiu que el model de producció actual està portant a la Safor. Un saforenc té una renda inferior que la resta de valencians de 1.327 euros, una renda inferior a 2.985 euros que un espanyol i 5.982 euros inferior a la d’un madrileny. O dit d’una altra manera, la renda disponible per càpita d’una família d’Oliva és només el 76% de la que gaudeix un espanyol mitjà i el 63% de la que gaudeix un madrileny mitjà. I mentrimentres els nostres joves millors preparats han d’emigrar o estan sense feina.

Renda familiar disponible per càpita. Milers de euros

Població Any Diferències de renda per càpita respecte:
2012 2010 Safor 12-10 Safor País Valencià Estat Espany Com. Madrid
Ador 12.900 12.810 90 893 -434 -2.092 -5.089
Alfauir 12.711 12.343 368 704 -623 -2.281 -5.278
Almiserà 9.809 10.649 -840 -2.198 -3.525 -5.183 -8.180
Almoines 12.572 12.999 -427 565 -762 -2.420 -5.417
Alqueria de la Comtessa, l’ 12.440 12.951 -511 433 -894 -2.552 -5.549
Barx 10.812 10.960 -148 -1.195 -2.522 -4.180 -7.177
Bellreguard 12.704 12.982 -278 697 -630 -2.288 -5.285
Beniarjó 12.491 13.113 -622 484 -843 -2.501 -5.498
Benifairó de Valldigna 13.328 13.728 -400 1.321 -6 -1.664 -4.661
Beniflà 12.716 13.360 -644 709 -618 -2.276 -5.273
Benirredrà 11.822 13.057 -1.235 -185 -1.512 -3.170 -6.167
Castellonet de la Conquesta 10.223 10.511 -288 -1.784 -3.111 -4.769 -7.766
Daimús 14.202 14.589 -387 2.195 868 -790 -3.787
Font d’En Carròs, la 11.748 12.352 -604 -259 -1.586 -3.244 -6.241
Gandia 11.675 12.305 -630 -332 -1.659 -3.317 -6.314
Guardamar de la Safor 15.220 18.545 -3.325 3.213 1.886 228 -2.769
Xeraco 12.120 12.761 -641 113 -1.214 -2.872 -5.869
Xeresa 13.338 13.175 163 1.331 4 -1.654 -4.651
Llocnou de Sant Jeroni 11.846 12.408 -562 -161 -1.488 -3.146 -6.143
Miramar 13.418 14.350 -932 1.411 84 -1.574 -4.571
Oliva 11.443 11.815 -372 -564 -1.891 -3.549 -6.546
Palma de Gandia 12.138 12.150 -12 131 -1.196 -2.854 -5.851
Palmera 12.209 12.979 -770 202 -1.125 -2.783 -5.780
Piles 13.254 13.594 -340 1.247 -80 -1.738 -4.735
Potries 12.747 12.920 -173 740 -587 -2.245 -5.242
Rafelcofer 12.434 12.926 -492 427 -900 -2.558 -5.555
Real de Gandía 13.298 13.583 -285 1.291 -36 -1.694 -4.691
Ròtova 12.909 12.749 160 902 -425 -2.083 -5.080
Simat de Valldigna 11.386 12.116 -730 -621 -1.948 -3.606 -6.603
Tavernes de Valldigna 12.594 13.201 -607 587 -740 -2.398 -5.395
Vilallonga 12.312 12.698 -386 305 -1.022 -2.680 -5.677
La Safor 12.007 12.541 -534 0 -1.327 -2.985 -5.982

Font. peGV. Banc de Dades Territorial. Indicador de la Renda Familiar Disponible per a àmbits subregionals; Renda bruta disponible 2012, i Elaboració pròpia.

La dispersió dels valors municipals de la renda per càpita respecte de la mitjana de Safor ens mostra que només Guardamar de la Safor té un nivell per damunt de la mitjana del PV (més de 3.000 euros), en estar en la mitjana de l’Estat. Després hi ha una sèrie de municipis que estan entre 1.000 i 2.000 euros per damunt de la mitjana: Daimús (2.195), Benifairó, Xeresa, Miramar, Piles i Real de Gandia. Amb menys de 1.000 euros per damunt de la mitjana es troben la gran majoria dels pobles de l’Horta de Gandia (N-332 i marge dret del riu d’Alcoi), més Xeraco, Tavernes i Vilallonga. També hi inclou els nous pobles que han obert polígons industrials de la conca del Vernissa, Ador i Ròtova. Lleugerament per sota de la mitjana es troben Gandia, Oliva, Simat de Valldigna i la Font d’en Carros. Els pobles que es troben per sota de la mitjana en més de 1.000 euros són els pobles de l’interior: Barx, Castellonet, i Almiserà (-2.198)

És lògic que els pobles amb rendes per càpita més baixes siguen el pobles menuts de l’interior: Almiserà. Barx, Castellonet, Llocnou…, però és simptomàtic que també les ciutats importants com Gandia, Oliva, Simat i la Font, també estiguen bastant per sota de la mitjana comarcal. És a dir, els pobles del cinturó urbà de Gandia tenen una renda per càpita sensiblement més elevada que les principals ciutats, una mostra dels baixos salaris i la precarietat laborals dels sector turístics, hostaleria i comerç. En general els pobles que barregen indústria, agricultura i magatzems de taronja tenen un nivell de renda més elevat, mentre que, els més comercials i turístics, o amb més empreses de construcció, tenen els nivells de renda més baixos.

 

Polítiques per a una comarca

El model comarcal de creixement es basa en l’ús intensiu del treball no qualificat, cosa que explica que la productivitat del treball siga inferior a la mitjana estatal. També ho són els salaris i el nivell de formació dels empleats. Ja em vist, segons els indicadors econòmics, les limitacions del model actual. Tot apunta a la necessitat d’un canvi cap a un model centrat en la productivitat del territori: cultura, mediambient, capital humà, capital tecnològic i capital social.

La cultura ha jugat i ha de continuar jugant a la Safor un rol decisiu en els procés de canvi de model social i productiu. La cultura facilita noves lectures de la realitat que permeten afrontar el futur i les indústries culturals són les més actives a l’hora de vincular la creativitat i la innovació.

El nou model que es propugna ha de tindre molt clara la seua dimensió territorial. Gandia no s’explica sense la comarca i el problemes de tota la comarca són comuns i repercuteixen en cadascú dels pobles. Per altra banda, les àrees de relació econòmica de la Safor (especialment en els camp comercial, cultural i de prestació de serveis) són les Marines, les comarques de la Serra Grossa i el Comtat. La Safor pot continuar apostant per ser una de les capitals de la Governació de les Muntanyes-CCV, o conformar-se ser una ciutat satèl·lit de la conurbació de València. La primera opció l’obliga clarament a desenvolupar unes determinades polítiques en el territori. Com diuen Josep Sorribes i Pau Rausell[2]:

“La capacitat competitiva d’una regió no pot reduir-se a la mera suma dels avantatges competitius de les empreses que alberga, ja que existeixen també aspectes locacionals que creen avantatges de caràcter territorial. Estos avantatges tenen a veure amb la disponibilitat de distintes formes de capital social, amb la dotació d’infraestructures, la qualitat del sistema educatiu i del sistema de ciència i tecnologia, el cost i la preparació de la força de treball, les institucions socials i polítiques, l’articulació simbòlica ….”

Enunciaré els principals camps que requereixen una especial visió territorial i amb certa urgència. No se sap si mai es mamprendran les tasques territorials en aquests País.

Deixaré de banda les infrastructures urgents, tant les de transport, que haurien de trencar la situació d’estació termini que pateix la comarca en tren, port i carreteres, com en les de noves TIC (en concret als polígons industrials), com les de desenvolupament dels mitjans de públics de comunicació, amb la seua corresponent indústria audiovisual. Em centraré en les principals polítiques que caldria afrontar, bé a escala de la Governació, bé a escala comarcal.

Les polítiques que més clarament demanen una aplicació a escala de la Governació són les del sector terciari i del terciari avançat. Per concretar més, en els camps del turisme, el comerç al detall i a l’engròs, la prestació de serveis a l’empresa, les universitats, les comunicacions, la innovació i la transferència de tecnologia.

La gran assignatura tasca pendent del sistema productiu saforenc és la col·laboració competitiva de la rica i diversa trama de petites i mitjanes empreses locals en projectes de major volada. Un treball en xarxa on l’avantatge de la flexibilitat i l’especialització de les PIMES poden ser competitives de fron els avantatges de les economia d’escala de les grans empreses. Per aconseguir-ho caldria un canvi radical en el sector serveis. Es tracta de generar dispositius eficients de transferència de coneixement, de gestió de conjunt de comandes en xarxes prèviament estructurades, de comercialització conjunta de productes elaborats de manera col·laborativa i en la creació de nous productes produïts per cadenes de valor territorials dinàmiques i flexibles.

La Safor i la Governació, haurien de convertir-se en un districte universitari amb certa capacitat de referenciar-se a l’Arc Mediterrani. A més de millorar la formació superior, hauria de prioritzar la transferència de coneixements cap a les empreses, enfortir els dispositius d’innovació amb els centres tecnològics, i ser uns dels agents actius en els profunds canvis del sector serveis, especialment els dedicats a l’empresa.

Si parlem de turisme, a banda de mantindre en el millor estat possible l’oferta actual de sol i platja, caldria modificar i qualificar l’oferta l’actual.

Per això cal obrir noves possibilitats en infraestructures lligades a l’esport i la salut, però també comptar amb el patrimoni que disposem.

La Safor compta amb una gran diversitat de patrimoni cultural material (monestirs, castells, patrimoni arqueològic, esglésies, el palau dels Borja, Torres de Guaita, l’antiga Universitat, ermites, etc) i immaterial (literatura –amb els clàssics-, música, història, etc), i també patrimoni natural (platges, Parpallló-Borrell, platja de l’Auir, marjals, serra de la Safor–riu d’Alcoi-Racó del Duc, marjal Pego-Oliva, etc.), unes infraestructures esportives i de salut, i un sector turístic de petites empreses en tots els camps (comercial, oci, transport, agències de viatge, restauració, bars, etc.). Salvaguardar aquest patrimoni, millorar algunes infraestructures i convertir-los en part d’una experiència turística, és una tasca que necessàriament s’ha de fer a escala local i comarcal. Per exemple Oliva va perdre la possibilitat de poder oferir un espai únic conformat per la mar, la platja, les aigües mortes i el Pla d’arròs Oliva-Pego. Gandia encara té la possibilitat de fer-ho amb la platja de l’Auir, les marjals de Gandia-Xeraco, castell de Bairén i Massís del Mondúber (Parpallló Borrell).

Fins ara, en els millors dels casos s’ha optat, per fortes inversions immobiliàries amb alguna grans inversió temàtica. Un altre model per al sector turístic, que a més implica directament els agents econòmics que estan treballant en el territori, és el desenvolupament de cadenes de valor turístiques basades en la reactivació d’allò de genuí que té el territori i oferir-lo amb una narrativa creïble i potent. Es tracta d’oferir noves possibilitats experiencials fent una arquitectura que barrege, una botiga, una empresa d’oci, una bodega, una almàssera, la visita a un palau, una volta en un vaixell, el sopar en lloc emblemàtic, un concert de música, els tast de productes locals en un bar, la compra de productes en un mercat, gaudir d’un paisatge, etc.

Les ofertes han de ser flexibles, obertes i dispars, però sempre han de comptar amb una narrativa basada en l’autenticitat, ha d’estar estructurades sota criteris de qualitat i han de ser experiències originals i arrelades al territori, però especialment, ha de comptar i involucrar als agents turístics reals que hi han al territori. Les PIMES col·laborant en xarxes flexibles, com a part de les diferents cadenes de valor dels nous productes, podrien oferir un producte turístic complex i divers i comercialitzar-lo adequadament, cosa que no poden fer individualment.

Però les cadenes de valor, que barregen, turisme, comerç, patrimoni, esport, etc…necessiten d’un territori suficient, d’una acumulació mínima de patrimoni experiencial, per fer-les possibles, i aquest, en el cas de la Safor, no és altre que la Governació. Les possibilitats mediambientals, de salut, esportives i culturals, que ofereix la Governació es considerable. Les cadenes de valor haurien de fer possible unir turísticament l’interior i la costa. Caldria generar organismes de creació i gestió de les cadenes de valor, de la distribució i venda dels paquets turístics, i de la promoció turística de la Governació.

Des del punt de vista comercial el potencial de Gandia no pot créixer sinó és al si del territori de la Governació. El comerç al detall és inseparable de l’oferta turística, d’oci i cultural. Especial atenció s’hauria de tindre en el comerç a l’engròs i la necessitat d’enllestir les infraestructures pendents, des del Port fins a la finalització de l’autovia del Morquí, el desdoblament de la N-332, el tren de la costa, l’alliberament de l’A-7 i la connexió amb fibra òptica. En aquest sentit, Villena, Ontinyent i l Vall d’Albaida està constituint-se com localitzacions alternatives competitives a Gandia atesa la seua millor xarxa de comunicacions i la seua centralitat geogràfica.

Per la seua banda, els mitjans de comunicació pública i privats haurien de facilitar la interconnexió, a la Governació, dels diferents sectors econòmics, especialment en els camp del turisme, la cultura i el comerç, però hem vist que els primers han desaparegut i els privats s’han venut als interessos polítics i econòmics del millor postor.

Passant a les polítiques d’àmbit comarcal, caldria que els municipis acceptaren treballar a escala comarcal per a aconseguir un major grau d’eficiència en la prestació de serveis, renunciant, cedint-les, a part de les seues competències. La Mancomunitat ha resultat ser, un model massa rígid i, al mateix temps, atés el seu caràcter voluntarista i de representació indirecta, un organisme sense capacitat real de decisió. Caldria aplicar noves alternatives: consorci, empresa pública, organisme públic… En els camps que, al meu entendre, els ajuntaments haurien de cedir les seues competències a escala comarcal serien:

Planificació i dinamització econòmica de la comarca per aplicar les polítiques de desenvolupament econòmic, i cercar nous sectors productius, més innovadors, i sostenibles a mitjà i llarg termini. En aquest sentit, caldria prioritzar el clúster de salut i un parc tecnològic agroalimentari.

Gestió i planificació territorial dels municipis sota els criteris d’un pla director comarcal de usos del sòl: gestió de sòl i dels espais naturals, així com les polítiques d’estalvi energètic i de desenvolupament de la fibra òptica.

Gestió dels serveis públics bàsics de caràcter comarcal: transports públics d’àmbit comarcal, tant dels interurbans com dels urbans; protecció mediambiental, manteniment de platges i gestió Integral tant dels residus comarcals com del cicle integral de l’aigua.

Gestió dels serveis socials i de benestar per a la població de la comarca que hauria d’incloure les politiques d’acolliment als nouvinguts.

Gestió de l’oferta cultual de la comarca en general: promoció i gestió dels esdeveniments culturals amb l’objectiu de fer de la cultura un senyal d’identitat de la Safor. L’organisme encarregat de dur a terme aquesta política comarcal hauria d’incloure el Servei Comarcal Públic d’Informació i de la ràdio i TV Comarcal.

 

 (Il·lustració: vaixells al port de Gandia, 1942)

 

[1] http://www.valenciaplaza.com/ranking_empresas_valencianas

[2] Josep Dorribes (dir.), Pau Rausell, Luís del Romero, Jorge Galindo Alfonso, Pablo Taín, Jacobo Abellán. Gandia i La Safor. Apunts de prospec va per a una estratègia urbana intel·ligent. Ajuntament de Gandia. 2011

 

País Valencià, Segle XXI © 2024 Tots els drets reservats

Desenvolupat per disEdit
a partir de WPSHOWER