Javier Cid
El periodisme és un ofici que hauria d’estar al servei de la societat, això es pot pressuposar. Per això jo mateix vaig començar a estudiar aquesta professió ja fa uns quants anys. La societat s’hauria de preocupar també per obtindré una informació contrastada i de qualitat. I els periodistes no ens hauríem de deixar dominar mai pels interessos de les persones per a les que treballem. Doncs no. Això podem veure cada dia que és una gran mentida. Hui dia el periodisme està al servei del interessos, dels que més paguen i fins i tot les notícies més banals estan marcades per la política i els favors entre els governants dels diferents països i els dirigents dels periòdics.
Antonio Pampliega, José Manuel López i Ángel Sastre han patit la falta de llibertat que hui dia enfosqueix el periodisme. Sempre hi ha bons periodistes que volen donar a conèixer el que passa al món tal i com ells o elles mateixos ho han viscut. Aquests tres periodistes són un clar exemple de com posar en perill la seua vida per a mantindre informada a la societat i també per a dur a terme un acte de protesta davant de la passivitat dels governs del panorama internacional que deixen actuar als terroristes al seu aire degut als seus interessos.
Són centenars de casos de periodistes i càmeres desapareguts o assassinats en les zones de conflicte només des de l’entrada d’aquest segle XXI. A Síria, “el conflicte més dur que he cobert mai amb diferència” afirmava Pampliega a un acte a la Universitat de Granada en el que vaig tindre l’oportunitat de compartir unes hores amb ell, ja han trobat morts a més de setanta periodistes i més de quaranta continuen desapareguts.
I és que el periodisme de veritat, de qualitat està en perill d’extinció. No perquè no hi haja bons periodistes, que per sort n’hi ha molts, sino perquè aquests tenen cada vegada més difícil treballar amb llibertat d’expressió. Els interessos dels països poderosos juguen una carta massa forta sobretot en temes delicats com ara els territoris amb conflictes armats o els narcoestats com Mèxic, el país amb més periodistes morts del món amb més de 120 assassinats en aquest segle.
No obstant, mai deixarem de lluitar davant dels poders establerts per un món més just i millor, per una informació veraç i el més objectiva possible i perquè la societat puga tindre al seu abast un periodisme de qualitat i amb el que puguen formar-se com a persones crítiques i entendre el món que els envolta.
